09/04/2016 Font de Mariola - Mas i font de Prat - Cresta - Castell de Mariola

            Avui som 7, com sempre cafè i marxa, un canvi d'ultima hora, en compte d'anar a Biar, ens acostem a la serra de Mariola, farem un recorregut que sembla que té un bon caminar. Ens reunim en el lloc habitual a Alberic i iniciem el viatge per carretera, a passar el municipi de Bocairent a la segona rotonda girem a l'esquerra i anem cap a Alcoi, Al principi per a acostar-nos al punt de partida (La font de Mariola) sorgeixen els primers dubtes, un indicador ens diu 10 km, o l'indicador aquesta malament o a nosaltres se'ns fa etern, la carretera ben asfaltada però estreta, parem per a veure el gps i estem a prop, arribem sense problemes i a caminar, la senda ampla amb abundants tolls, les pluges recents li ha assegut bé a la terra.

            Deixem els cotxes i a caminar a l'esquerra el castell de Mariola en un promontori per on tornarem, el gps s'ha tornat boig, no assenyala bé l'adreça, maniobres de 8, i res al final cal reiniciar l'aparell, ara si que funciona, caldrà vigilar-lo de prop, anem pujant en suau pendent, a la nostra dreta l'Eixarc i el Carrascar de la Font Roja, anem per un pista forestal amb un arbrat impressionant, entre pins i carrasques que ens proporcionen ombra, de tant en tant un clar a la nostra dreta ens proporcionen unes vistes meravelloses.

02/04/2016 Benissivà - La Foradada

            Com sempre a les 7 cafè i marxa, avui ens dirigim a visitar un racó emblemàtic de la nostra geografia La Vall de Gallinera, enclavat en les muntanyes d’Alacant i famós pels seus cirerers, ara estan en flor. La vall esta formada per 8 pobles, començant per l'entrada de la costa són:

            Benirrama, Beniali seu de l'ajuntament o casa del Consell, Benissivá, Benitaia, Carroja, Alpatro o Patro, Benissili i Llombai, est ultime abandonat. El punt de partida és l'enclavament de Benissivá, una vegada reunit el grup som un total de 16 caminants, eixim cap al poble de Benitaia que esta pegat al de Benissivá, i com no cap amunt; ens retrobem amb antics companys absents uns mesos i una nova incorporació ¡Benvingut!, el paisatge canvia a uns centenars de metres, els cirerers estan en plena floració, semblen nevats però el perfum de les seues flors ens envolta, busquem la xarrada amigable, com sempre projectes a la vista,¡ la cova de les Dones per a quan vulgueu!

            Deixem arrere Benitaia, un dels vuit pobles que formen part del Valle de Gallinera, les pendents com sempre empinades, deixem els tarongers en flor i trobem els primers cirerers en flor, semblen nevats de tantes flors que els cobreixen, algun brot verd de les primeres fulles apareixen entre les flors, els fotògrafs abunden, ara amb mòbil o amb càmera, un plaer per als sentits, aquesta senda és una de les quals es repeteixen un any darrere d'un altre i no ens cansem de veure aquesta meravella de la natura, recordem amb afecte a un company absent temporalment, que pelegrinà al Vall del Jerte per a veure els cirerers en flor, i solament va veure un, els freds tardans i les pluges van retardar la floració i com va ser la seua sorpresa que al cap d'uns dies s'organitza per primera vegada aquesta senda i la seua expressió va ser " qui em manaria a mi viatjar uns 1600 quilòmetres per a anar a la vall del Jerte, quan els cirerers en flor els tènia al costat de casa". Seguim avant per camins formigonats, sense pressa però sense pausa. ¿Para quan organitzem l'eixida estival al pirineu?, ¡en uns dies!, ¡caldrà avisar a la gent i fer recompte, no és el mateix un parell de persones que un grup nombrós!, ¡ja tinc part del material que fa falta, manta tèrmica, sac de dormir, pantalons impermeables, jaqueta impermeable, etc.!

05/03/2016 P. N. Hoces del Cabriel

            Hui som 7, anem cap a terres castellà-parlants, concreta-ment a la comarca d'Utiel-Requena, ens dirigim a vorer una meravella de la natura "Les Corbes" del riu Cabriol, que fa de frontera entre les províncies de València i Conca, per a arribar aquesta ruta es un poc enrevessada, però amb ajuda del gps tot és més fàcil. 

            Hi a què agafar la N-III en direcció a Madrid, després de passar l'eixida de Utiel i en cartell d'eixida 266, tenim que anar cap a Venta del Moro, a l'entrada del poble tenim que anar a la dreta en direcció a Casas de Moya, en l'encreuament anirem a la dreta, en direcció a Casas del Rey i en passar l'encreuament, en el punt quilomètric 5.1 girarem a la dreta per una pista asfaltada, a 3 quilòmetres s'acaba, i seguirem per una de terra en bon estat; fins aplegar al pàrquing de "La Oliva".

27/02/2016 Parc Natural de la serra de Mariola - Naiximent del riu Vinalopo - Font Freda

            Hui ens dirigim al Parc Natural de la Serra de Mariola, l'eixida la fem des del centre d'interpretació del parc, estem en el terme municipal de Banyeres de Mariola, com sempre cafè d'hora i fem marxa, parada a Alberic i cap a la nostra destinació, som 5 caminants i el guia habitual sembla cupido entre dames.

            l'eixida promet al principi sorgeixen alguns dubtes, sembla que el gps esta gelat, però de seguida ens encaminem cap a la nostra senda, ampla per mes senyals, en uns minuts caminem al costat del riu Vinalopó, el curs del qual seguim comencem a veure a la nostra esquerra antics molins tèxtils, el primer anomenat de "La borrera" i el segon de "Blanes”, arqueologia industrial en estat pur, semblen en estat ruïnós; girem a l'esquerra per un xicotet pont pel qual salvem el riu, anem per la ribera sentint el soroll de l'aigua, el canvi és brusc de carretera de terra a senda. Ens envolta el bosc de ribera, arbres nus, sense senyals de brots, la temperatura és freda, en deixar el cotxe el termòmetre marcava 2 graus, bufa el vent amb força, uns ciclistes ens avancen, el lloc és encantador, un xicotet mirador ens trau cap al riu, ens parem i fotos, arribem a un xicotet gual i un ciclista ens fa una foto de grup, ¿a on aneu?, ¡al Montcabrer!, pensem que el dia no acompanya, però són joves i no tan jovens, pugem una xicoteta pendent i arribem al la "Font de la Coveta", lloc on naix el riu Vinalopó, intercanviem fotògrafs i tots contents. Seguim avant ara per una xicoteta senda, de bon caminar que ens permet xarrar " a una companya aquesta setmana signa i s'allunya del seu passat, s'allibera i comença una nova vida", comentem de casos coneguts i al final arribem a la conclusió que hi ha gent bona i mala gent.

20/02/2016 Pla de Corrals - Cim del Buixcarro

            Hui som nou, com sempre cafè i marxa, repleguem a la resta de la *Penya en el lloc acostumat aquesta vegada a Carcaixent, ens dirigim al Pla de Ccorrals, pedania pertanyent al municipi de Simat de la Valldigna, en la comarca de la Valldigna, avui anem a pujar al un xicotet cim del Buixcarro, que dóna nom a la serra que va de Pla de Corrals a Barx.

            Comencem com no pujant,  a la nostra esquerra veiem una pedrera de marbre conegut per "rosa València" o " rosa Buixcarro", segons unes dades que ens facilitá un company de la penya, aquesta pedrera esta en explotació des-de el temps dels romans, un vestigi existent aquesta en l'ermita de " Sant Feliu, d’*estil *romànic, construïda segons el model d’esglesia de la reconquesta, que es va difondre des-de l’Occitània a l’Aragó i com a curiositat el sostre esta sustentat per quatre columnes de marbre del Buixcarro o també anomenat rosa València. Estes columnes són els restes d’un temple roma que estava a les rodalies i com en aquella època tot material de construcció era reciclat, les aprofitaren *per fer el sostre. Segons la documentació existent a internet ocupa el lloc d’un antic temple roma, que després va ocupar una església visigoda i després mossàrab. Aquestos pilars , ens diuen que ja en temps molt allunyats, la pedrera del Buixcarrò ja era explotada per els romans.

           

06/02/2016 Els Frarets de Quatretondeta

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, arrepleguem a part de la Penya en el lloc habitual a Alberic, avui ens dirigim al poble de Quatretondeta en la Vall de Seta, comarca del Comtat en la província d'Alacant, anem a recórrer la senda dels Frares, monument natural format per pedres alçades amb forma de caputxó, qualsevol descripció és mera casualitat amb la realitat. Arribem al poble i comencem a caminar, és mati, no veiem ni un ànima pel carrer, ens dirigim cap al camí, caminem per la carretera un tram deixant el cementeri a l'esquerra i en l'encreuament on hi ha un cartell de "Piscina a 20 metres", girem a la dreta i cap amunt, Caminem de pressa, a bon ritme, estem fresquets, davant els Frarets, allunyats en l'ombria de la Serrella, encara no impressionen, l'hivern encara no aplegat aquestes terres, els ametlers en flor, alguns semblen entapissats de flors, alguns les tenen blanques, altres de color rosa, en guanyar altura el mosaic dels camps d'oliveres de color verd-gris mesclat amb els ametlers, sembla un quadre surrealista. 

De vorer els ametlers en flor ens entra angoixa "com vinga una ona de fred, adéu collita", en aquestos pobles de l'interior d'Alacant, on a poc a poc va entrant el turisme en forma de cases de allotjament rural, si es perd una collita, de segur que passen dificultats. Per camins de terra blanca anem amunt, davant tenim la carrasca de "La tia Sofia", centenària per més senyes. Una casa a la vora del camí, menuda i amb una balconada digna de menció ¿a hi podia viure una família? ¡en eixe tipus de casa, pare, mare, fills, nora i nets, feien la vida al carrer!.

30/01/2016 Coll de la Garrofera - Casa del Vigilant - Penjaroja - Cotillas

            A les 7.30 cafè i marxa, avui ens dirigim a terres properes cercant noves sendes, alguns trams ja els hem recorregut, però sempre queda el “gusanillo” de conèixer noves zones. Arribem al "Collado de la Garrofera de Guadassuar" de seguida iniciem el camí, al principi per asfalt, uns centenars de metres més endavant terra, ”allà al lluny en aquell cim aquesta nostre objectiu, es diu La Penya Roja" el que estem recorrent és el principi de la tradicional senda de Millars, de bon caminar, arribem a la cruïlla de la "Casa del Vigilant", podia ser una casa habitada per algun recaptador o “consumero” se li veu solida i de bona factura, la deixem a l'esquerra i seguim, comença a empinar-se la senda, uns metres més i deixem la pista per a endinsar-nos en la senda pura i dura, "aquesta senda sempre l'hem fet de nit i cal veure com canvia" amb l'ajuda del GPS agafem el desvio i cap amunt, per als quals no l'han fet mai cal tranquil·litzar-los " no és pesada, són un parell de pujades i estarem en la pista", a arribar a una trepada xicoteta veiem en les proximitat el nostre objectiu, la línia de pals d'alta tensió, alguns estómacs rugeixen, ¿pugem a la pista, o esmorzem aquí mateix?, aquí mateix és un bon lloc!, tal dit tal fet, traiem el vi, els entrepans, l'aigua i altres viandes, per a acabar amb el cafè i alguns bombons, desapareixen en un no res, en esmorzar, seguim avant, la filera es va estirant, cadascun al seu ritme, en una mica arribem a la pista, una foto a les 4 aventureres, i recuperem als ressagats.