22/08/2015 la Murta - Fontanelles - Hort del Llancero - Pi de Malaya

A les 7.30 cafe i marxa, hui som 4 anem cap a la Murta, allí ens espera un altre company, al final som 5 senderistes ¿ quina senda fem? ¿per dins?, ¿subimos a la antena? Yo conozco un una subida, solamente nos llevara15 o 20 minutos, allà anem, el objectiu es veu queda a l’esquerra del “ del Pic de la Cabreta”, la senda sinuosa i de bon caminar, veiem unes marques verdes, senzilles sense mes historia, anem cap amunt, ben senyalitzada, fa goig en cas de dubte sols hi a que mirar al sol, anem amunt, fa dies que no fem cap d’eixida el calor de l’estiu ens apretat prou, anem xarrant. “ Esta senda la recorri buscando a mi hijo en un dia de tormenta”.

03/08/2015 LA PORTA DEL CEL

GRAUS - CERTASCÁN

A las 7 en pie, desayuno, últimos preparativos y comenzamos la marcha a las 8:15, con un poco de retraso. Era nuestro primer día de ruta real y montañera y teníamos por delante unos 12 quilómetros y medio, que al final fueron 14, con una larga subida hasta Coll de Certascan (2.586 m.) y un descenso al refugio del mismo nombre (2.234 m.), frente al lago natural más grande del Pirineo: estany de Certascán.

  

  

11/07/2015 El riu Frare

            Cafè i marxa, l’eixida de diferents pobles de La Ribera i La Costera i de l’Horta, anem ajuntem-nos, en aplegar a Quesa anem a esmorzar al bar “La Parra”, som 22 de totes les edats, grans, mitjans i menuts, ¿que tindrà la senda?, que al crit el riu Frare, acudeixen amb ganes de divertir-se. Gaudim del entrepà i de un “carajillo” que ens ajudarà a passar l’aigua freda.

            Enguany entrem a l’aigua mes a prop del descens, el guia diu ¡molta gent, tardarem molt!, primer que res unes lliçons para poder afrontar el descens del riu sense lesions o accidents, allà anem, el dia nuvolós, l’aigua freda però suportable, el dia ajuda ja que no tenim canvis bruscos de temperatura ¡ ay que gelada esta! Les primeres impressions son fortes, i allà anem cap avall estem a prop de la 1ª corda, son un grup nombrós i portem la davantera a un altre grup, esperem no tindre massa retard en el descens, aquesta es la versió curta, foto de grup davant de la pedra gegant que marca l’entrada al canyó; anem a l’esquerra a fer la baixada per una sèrie de cascades, es divertit i tenim que baixar amb prudència, un tobogan, una caiguda breu i ja estem baix, sense problemes, un altre tobogan i al “jacuzzi” es plena en un vot “precaució amb tantes dones” diu algun company; després de la baixada a la corda, hi a que baixar amb precaució, la pedra esvarosa, la corrent no ajuda, anem baixant en un minuts el guia ens fa baixar al grup, un bot i a l’aigua; busquem un punt on deixar la motxilla i a fer fotos, espectacle pur, el guia ajudant i senyalant els punt on posar el peus; la gent baixa a poc a poc, alguns amb dificultat altres lleugers.

04/07/2015 El barranc de la Fos ( des-de la carretera de Navalón)

          Com sempre cafè i marxa, estem puntuals a l’entrada de l’urbanització “Cumbres de Valencia”, hui som 6, deixem els cotxes i a caminar el punt d’eixida no es el previst, total son un centenar de metres mes. El principi bo de baixada molt suau, el temps emboirat, una companya prega per una jaqueta, fa fresca, el sol no brilla, xarrem dels temps passats de l’excursió de Valdemorillo, a setembre u octubre un altra, però son temps passats. Al company nou l’informem que admetem a tot lo mon. Por vindre en la dona, amb novia, parella, no fem distincions.

           El camí bo, ample, una antiga carretera que ens portarà a la casa senyorial del “Raco”, la part noble plena d’enderrocs, la dels treballadors en bon estat, la balconada segueix intacta, les pintures que decoren l’entrada a la casa en bon estat, son al·legories a lo que no se te ¡el mar ! ¡l’aigua!.

20/06/2015 Barxeta - Alt de la Barcella - Alt de Mig Almud

            Hui som 9, i la senda va de mesures, com sempre cafè i marxa, puntuals cosa que es de agrair, l’eixida la fem des-de el poble de Barxeta a la Costera, llinda el seu terme en les comarques de la Vall d’Albaida i la Valldigna. Els noms dels cims son coneguts per a molts dels caminants i que no ha sentit dir l’expressió “Mig almud i quatre onzes”, navegant per internet he trobat alguns significats a saber, el primer son mesures de pes o cabuda, menys de 5 litres de cabuda per el almud, be gra o farina (mig almud); onzes també de mesura de uns 29 grams (pes) i la Barcella o Barxella, i que no Barsella (també de mesura), l’altra accepció la gastava la gent major es-dia per a corregir un castellanisme molt freqüent “entonces” en compte de dir “llavors”. Bo ja sabem d’on ve l’expressió “mig almud i quatre onzes”.

            Senda nova per a nosaltres, a les 8 a caminar esperem que siga lleugera i de bon caminar. L’eixida del poble cap a la redona i girem a la dreta, per la vora esquerra de la carretera que va a Pla de Corrals i a Simat de la Valldigna, xarra que xarra passa un grup de ciclistes, un membre del grup va conèixer al “líder” ¡ adeu Visente! ¡adeu!, per cert en una festa de disfresses el mencionat Visente va dir que en la cara que tenia no li fe a falta cap de disfressa. Passa un altre grup de ciclistes ‘ s’escolta una veu del grup ¡Adeu Visente! I les rialles es fan de notar, la gent es pensava que era una broma, i es cert que li diuen Visente al capdavanter del grup. Deixem la carretera a passem a camins de camps, i entre els xalets caminem, al sol va fent calor i per l’ombria fa algo de fresca, anem a l’esquerra de la carretera, vorejant-la i de tant en tant tocant-la, ben senyalitzada amb postes i ratlles grogues i blanques de PR.

13/06/2015 Senda anual Pla de Corrals - Pinet

            Para la Penya es la setena vegada que s’organitza la senda Pla de Corrals a Pinet, es la nostra senda, una de les dos que fem tots el anys, i sense dubte la mes apreciada per el seus membre. Te un recorregut de 14 km. i de bon caminar. Com sempre cafè i marxa, hem quedat amb un companys de la Costera a les 8 del mati al Pla de Corrals, concretament al àrea recreativa que hi ha a l’entrada del poble. Per una vegada som puntuals a l 7.55 estem allí.

            La pedania o entitat singular  de Pla de Corrals depèn del poble de Simat de la Valldigna. Aci tenim una xicoteta descripció de la nucli de població:

            “ El Pla de Corrals és una pedania situada a l’oest de la població, darrere de la muntanya de El Toro, i a mig camí entre Simat i Barxeta. Allí viuen durant tot l’any una vintena de persones, encara que a l’estiu, per ser lloc habitual d’estiueig, la seua població augmenta en gran manera. Al voltant d’un carrer de cases adossades trobem “el poblet”, on s’hi troben els dos bars-restaurants de la zona. Al final d’aquest carrer, i al costat d’un barranc, es localitza la Font Roja, recentment remodelada, i el llavador públic, situat uns metres més avall i que canalitza l’aigua cap a la sèquia de Barxeta. El paratge està rodejat per imponents xops que fan una fresca ombra. El Pla de Corrals és un indret natural on s’hi conserva gran part de la vegetació originaria d’aquestes terres. Així, a les parts més humides i més altes trobem frondosos boscos de carrasca i freix, combinats amb espessos arbustos i plantes lianoides, que fan encara més difícil transitar per estos atapeïts paratges. A les parts més baixes, domina el pi i el garrofer, sota els quals s’estén una bona mostra de plantes aromàtiques (romer, tomanil, pebrella...)”

06/06/2015 Sant Blai - La sima de l'Aigua

            Com sempre cafè i marxa, hui anem al terme de Carcaixent per recórrer una nova senda, el lloc de destí es conegut però el traçat nou. Som 10, després de la ruta tenim dinar de germanor.

            L’eixa la fem des-de un punt a l’urbanització Sant Blai, deixem el cotxes a l’ombra i a caminar, ¿ quants kilòmetres farem? ¡ no heu se! Diu el guia. Xarrem de les eleccions passades i sa divina un somriure en els llavis de la gent, canviem noticies dels resultats “ al meu poble hem canviat, al meu segueix el mateix però pacta, al meu es nou i no necessita pactar”, seguim avant, la muntanya esta plena de matolls i algun que altre pi, sense formar boscos, ens passa un cotxe i el guia diu que no podem anar a vorer el “Palasiet” una de casa situada a la dreta de la senda, casa de llauradors ben aposentats, però que es molesten les visites, una llàstima a l’altra serà.

            Com sempre la problemàtica dels fills, “ la meua ha acabat les practiques i li han fet un contracte de treball de 6 mesos, la meua ha acabat el curs i te bones notes, al meu li ha donat beca i se’n va l’estranger”, seguim avant, camí d’asfalt, de formigó, de terra, en aplegar a la casa d’en Bernat, casa senyorial de un terratinent de Carcaixent, el guia ens compta que ja fa unes dècades aquesta era la casa principal i als voltants havien unes mes menudes on vivien llauradors assalariats, ramaders, en la casa gran era el lloc on aplegava el menjar per a tots el treballadors, la casa esta prou ven conservada, a l’esquerra del pati, esta un antic jardí abandonat i que en el seu temps era un lloc d’esplai molt ombrós, ara els matolls i la falta d’esporga dels arbres l’han fet un lloc obscur, bo per a descansar del calor de l’estiu.