05/03/2016 P. N. Hoces del Cabriel

            Hui som 7, anem cap a terres castellà-parlants, concreta-ment a la comarca d'Utiel-Requena, ens dirigim a vorer una meravella de la natura "Les Corbes" del riu Cabriol, que fa de frontera entre les províncies de València i Conca, per a arribar aquesta ruta es un poc enrevessada, però amb ajuda del gps tot és més fàcil. 

            Hi a què agafar la N-III en direcció a Madrid, després de passar l'eixida de Utiel i en cartell d'eixida 266, tenim que anar cap a Venta del Moro, a l'entrada del poble tenim que anar a la dreta en direcció a Casas de Moya, en l'encreuament anirem a la dreta, en direcció a Casas del Rey i en passar l'encreuament, en el punt quilomètric 5.1 girarem a la dreta per una pista asfaltada, a 3 quilòmetres s'acaba, i seguirem per una de terra en bon estat; fins aplegar al pàrquing de "La Oliva".

27/02/2016 Parc Natural de la serra de Mariola - Naiximent del riu Vinalopo - Font Freda

            Hui ens dirigim al Parc Natural de la Serra de Mariola, l'eixida la fem des del centre d'interpretació del parc, estem en el terme municipal de Banyeres de Mariola, com sempre cafè d'hora i fem marxa, parada a Alberic i cap a la nostra destinació, som 5 caminants i el guia habitual sembla cupido entre dames.

            l'eixida promet al principi sorgeixen alguns dubtes, sembla que el gps esta gelat, però de seguida ens encaminem cap a la nostra senda, ampla per mes senyals, en uns minuts caminem al costat del riu Vinalopó, el curs del qual seguim comencem a veure a la nostra esquerra antics molins tèxtils, el primer anomenat de "La borrera" i el segon de "Blanes”, arqueologia industrial en estat pur, semblen en estat ruïnós; girem a l'esquerra per un xicotet pont pel qual salvem el riu, anem per la ribera sentint el soroll de l'aigua, el canvi és brusc de carretera de terra a senda. Ens envolta el bosc de ribera, arbres nus, sense senyals de brots, la temperatura és freda, en deixar el cotxe el termòmetre marcava 2 graus, bufa el vent amb força, uns ciclistes ens avancen, el lloc és encantador, un xicotet mirador ens trau cap al riu, ens parem i fotos, arribem a un xicotet gual i un ciclista ens fa una foto de grup, ¿a on aneu?, ¡al Montcabrer!, pensem que el dia no acompanya, però són joves i no tan jovens, pugem una xicoteta pendent i arribem al la "Font de la Coveta", lloc on naix el riu Vinalopó, intercanviem fotògrafs i tots contents. Seguim avant ara per una xicoteta senda, de bon caminar que ens permet xarrar " a una companya aquesta setmana signa i s'allunya del seu passat, s'allibera i comença una nova vida", comentem de casos coneguts i al final arribem a la conclusió que hi ha gent bona i mala gent.

20/02/2016 Pla de Corrals - Cim del Buixcarro

            Hui som nou, com sempre cafè i marxa, repleguem a la resta de la *Penya en el lloc acostumat aquesta vegada a Carcaixent, ens dirigim al Pla de Ccorrals, pedania pertanyent al municipi de Simat de la Valldigna, en la comarca de la Valldigna, avui anem a pujar al un xicotet cim del Buixcarro, que dóna nom a la serra que va de Pla de Corrals a Barx.

            Comencem com no pujant,  a la nostra esquerra veiem una pedrera de marbre conegut per "rosa València" o " rosa Buixcarro", segons unes dades que ens facilitá un company de la penya, aquesta pedrera esta en explotació des-de el temps dels romans, un vestigi existent aquesta en l'ermita de " Sant Feliu, d’*estil *romànic, construïda segons el model d’esglesia de la reconquesta, que es va difondre des-de l’Occitània a l’Aragó i com a curiositat el sostre esta sustentat per quatre columnes de marbre del Buixcarro o també anomenat rosa València. Estes columnes són els restes d’un temple roma que estava a les rodalies i com en aquella època tot material de construcció era reciclat, les aprofitaren *per fer el sostre. Segons la documentació existent a internet ocupa el lloc d’un antic temple roma, que després va ocupar una església visigoda i després mossàrab. Aquestos pilars , ens diuen que ja en temps molt allunyats, la pedrera del Buixcarrò ja era explotada per els romans.

           

06/02/2016 Els Frarets de Quatretondeta

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, arrepleguem a part de la Penya en el lloc habitual a Alberic, avui ens dirigim al poble de Quatretondeta en la Vall de Seta, comarca del Comtat en la província d'Alacant, anem a recórrer la senda dels Frares, monument natural format per pedres alçades amb forma de caputxó, qualsevol descripció és mera casualitat amb la realitat. Arribem al poble i comencem a caminar, és mati, no veiem ni un ànima pel carrer, ens dirigim cap al camí, caminem per la carretera un tram deixant el cementeri a l'esquerra i en l'encreuament on hi ha un cartell de "Piscina a 20 metres", girem a la dreta i cap amunt, Caminem de pressa, a bon ritme, estem fresquets, davant els Frarets, allunyats en l'ombria de la Serrella, encara no impressionen, l'hivern encara no aplegat aquestes terres, els ametlers en flor, alguns semblen entapissats de flors, alguns les tenen blanques, altres de color rosa, en guanyar altura el mosaic dels camps d'oliveres de color verd-gris mesclat amb els ametlers, sembla un quadre surrealista. 

De vorer els ametlers en flor ens entra angoixa "com vinga una ona de fred, adéu collita", en aquestos pobles de l'interior d'Alacant, on a poc a poc va entrant el turisme en forma de cases de allotjament rural, si es perd una collita, de segur que passen dificultats. Per camins de terra blanca anem amunt, davant tenim la carrasca de "La tia Sofia", centenària per més senyes. Una casa a la vora del camí, menuda i amb una balconada digna de menció ¿a hi podia viure una família? ¡en eixe tipus de casa, pare, mare, fills, nora i nets, feien la vida al carrer!.

30/01/2016 Coll de la Garrofera - Casa del Vigilant - Penjaroja - Cotillas

            A les 7.30 cafè i marxa, avui ens dirigim a terres properes cercant noves sendes, alguns trams ja els hem recorregut, però sempre queda el “gusanillo” de conèixer noves zones. Arribem al "Collado de la Garrofera de Guadassuar" de seguida iniciem el camí, al principi per asfalt, uns centenars de metres més endavant terra, ”allà al lluny en aquell cim aquesta nostre objectiu, es diu La Penya Roja" el que estem recorrent és el principi de la tradicional senda de Millars, de bon caminar, arribem a la cruïlla de la "Casa del Vigilant", podia ser una casa habitada per algun recaptador o “consumero” se li veu solida i de bona factura, la deixem a l'esquerra i seguim, comença a empinar-se la senda, uns metres més i deixem la pista per a endinsar-nos en la senda pura i dura, "aquesta senda sempre l'hem fet de nit i cal veure com canvia" amb l'ajuda del GPS agafem el desvio i cap amunt, per als quals no l'han fet mai cal tranquil·litzar-los " no és pesada, són un parell de pujades i estarem en la pista", a arribar a una trepada xicoteta veiem en les proximitat el nostre objectiu, la línia de pals d'alta tensió, alguns estómacs rugeixen, ¿pugem a la pista, o esmorzem aquí mateix?, aquí mateix és un bon lloc!, tal dit tal fet, traiem el vi, els entrepans, l'aigua i altres viandes, per a acabar amb el cafè i alguns bombons, desapareixen en un no res, en esmorzar, seguim avant, la filera es va estirant, cadascun al seu ritme, en una mica arribem a la pista, una foto a les 4 aventureres, i recuperem als ressagats.

23/01/2016 Port de l'Olleria - El Salido - Creueta i Creu de Canals

            Hui en som 13, anem a fer una senda a cavall entre la Costera i La Vall d'Albaida, com sempre café i marxa, xarrem de les ultimes noticies en concret del cas "Acuamed", i a tots en sembla molt greu que unes persones amb bons sous per ambició i no sabem per altres coses, fassen un "robatori" tan ben organitzat, com sempre hi ha gent honrada que els va denunciar davant de justícia. Xarra que et xarra passem de llarg per davant del Domènec i ens deixem a una companya oblidada, tornem arrere i ja l'havien recuperat, mil perdons. Seguim cap al "Port de l'Olleria" punt d'eixida per avui, tenim un nou company de senda, que s'anomena Paco F., benvingut aquesta Penya anàrquica.

           

 Uns altres companys ens esperem al lloc d'eixida, i per aplegar allí un altra errada, total que ens retardem uns minuts, al final apleguem al port, salutacions i a caminar, un company diu que ja la feta amb BTT, el que ens tranquil·litza, serà de bon caminar ¡sí passa una BTT nosaltres també!, allà anem cap avall ¡que cosa més rara una senda cap avall, segur que la tornada serà de pujada!.

16/01/2016 PR-CV Pedreguer - Senda de l'Enric - Font d'Aixa - Castell d'Aixa

            Hui en som 13 per recórrer el PR-CV 53 al poble de Pedreguer a la Marina Alta. Com sempre café i marxa, la ruta la començarem al peu de l'ermita de Sant Blai, un lloc enxisador per les vistes que té de cara al litoral i com no el omnipresent Montgo, amb la seu forma de closca de tortuga que sembla que algun dia puga alçar-se.

            El poble de Pedreguer el seu origen el Castellet de l'Ocaive, i que hui no visitarem (el deixem per un altre dia) antiga fortificació musulmana, fou conquistada l'any 1249 per Pere Eiximen Carròs, almirall de Jaume I, després de l'expulsió dels moriscos en l'any 1609  i com en molts pobles de la Marina fou repoblat per gent venguda de Catalunya i de l'illa de Mallorca.

            Els primers metres per dins del poble, comença a fer vent i fresc, "bon dia, fa un dia molt dolent per a caminar" ens diu un pedreguero "fa un dia meravellós per caminar", li diguem "adéu", al principi de bon caminar, va pujant a poc a poc la senda, vorejant el barranc, anem de pressa i a bon ritme, en uns temps breu apleguem a l'encreuament on esta "El cor d'Enric" i girem a l'esquerra, segons en comptarem ¡s’anomena el Cor d’Enric perquè el que fou, President de C.E.P. (Centre Excusionista Pedreguer) durant molts anys i quant ja era major pujava a vorer un forat a la pedra que sembla un cor, i al faltar en la seua memòria li posarem a la senda que ix a l’esquerra “La senda d’Enric” i l’inscripció al costat “El cor de l’Enric”, per recordar-lo sempre.