14/07/2020 Del refugi de Viados al refugi de Angel Orus - Etapa 1

Cinc senderistes anem a recórrer la ruta dels 3 Refugis, aquesta es la 1ª etapa, considerada la mes dura de les tres. A les 7,30 comencem la ruta, de baixada el que ens fa sospitar del que ens espera. Caminem cap a l’encreuament on ens indica al recte “Puen de Añes Cruces” per on tornarem en la 3ª etapa.

             Girem a la dreta i creuem el barranc de “Ribereta” i des ha hi cap amunt, anem per dins de bosc de pins prou junts,  a la dreta el barranc que ens acompanyarà al menys 1/3 de la ruta. Ens avança un grup de de francesos en els que farem casi tota la ruta.

El soroll cantar i  d’una cataracta ens fa companyia. Pugem en zig-zag per el bosc, el dia nuvolós el que fa que no patim calor. Cap amunt, sempre cap amunt, en aplegar al waypoint “Mirador” ens deixa vorer la cataracta impressionant!, apleguem a la zona indicada com “fuerte pendiente” en el track, i la veritat es per a tombar d’esquema, una vegada superada i pensant que ja estem al “Collado de Eriste o de la Forqueta”, sorpresa sols es una treva en la pujada, aprofitem per re pondre forces, davant i mes alts hi ha un nevero per el que estan passant el francesos. Anem amunt per una senda empinada, pugem poc a poc, en aplegar al nevero xafem amb cura les petjades, la neu esta compacta i no hi ha gel, el que fa que pugem atents als canvis en la neu, algun esvaro sense importància i ja estem dalt, en un replà aprofitem per fer un descans. Entrem en el anomenat “Val de Lardaneta”.

 Per l’esquerra un corredor de trail que busca la pujada per fer la “cresta de les espases”, baixa per l’esquerra de la pedrera i en un no res esta baix, nosaltres seguim la senda de baixada de terra i pedra solta, la senda va cap a la dreta però veiem la possibilitat d’anar cap a l’esquerra on hi ha herba en gran quantitat, baixem per l’esquerra i encertem la senda, l’oficial va cap a la dreta. La baixada mes tranquil·la i en un no res estem baixa.

Hi ha gran quantitat de marmotes difícils de beure per el seu color que es mimetitza mol be en el color de les pedres, Des de l’altura veiem el ibon de “Lardaneta”, de color blau obscur, aigües tranquil·les. Busquem in lloc per a dinar i eu fem a l’abric d’unes pedres. Pasa un senderista acompanyat d’una gosseta que porta unes alforges om porta el seu menjar.

Seguim avant per una baixada llarga i dura, de pedra en pedra, en el gps veiem que el refugi de “Angel Orus” esta prop, però no es deixa vorer, creuem un rierol per un pont de ferro doblat, podria  ser per el pes de la neu. Anem baixant amb cura perquè un esvaro ens podria lesionar. Apleguem a l’encreuament que ens portarà dema al “refugi d’Estos”. Anem avall, a l’esquerra un cataracta impressionant .

Senda sinuosa i molt pedregosa, de vegades de pedres grans i altres de roca, el color clar, la baixada cansin a, de sobte veiem allunyat el refugi. Pareix que el tenim davant però encara tardem prou minuts per aplegar. El refugi esta rodejat per vaques que estan pasturant al seu aire, apleguem al refugi i tenim que desinfectar les botes i la motxilla, precaució necessària per mantindré allunyat el Covid-19. Ens instal·lem en una habitació i gaudim d’una cervesa freda, el paratge bonic davant tenim la cataracta del “Forau de la Lardana”, tenim cobertura al mòbil i podem comunicar-nos amb la família.

Resum: etapa dura amb desnivell de pujada molt forta, paisatges preciosos.