15/07/2020 Del refugi de Angel Orus al de Estos - Etapa 2

Com sempre en aquesta zona no hi ha sendes planes, ara de pujada, cap amunt fins aplegar al encreuament que esta a mig camí de la pujada de la senda que va al refugi de Viados. Anem pujant entre un ramat de vaques, pareixen estar enfadades i el pastor ens diu que estan renegant als cadells.

Anem cap amunt, la senda empinada, estem a la vall de “Lardaneta” i del que prompte eixiren, en aplegar a l’encreuament girem cap a la dreta seguint una ruta ben senyalitzada, per davant com sempre van els francesos, son maquines ven engrassades, porten guia. La senda va girant poc a poc, veiem una cabanya de pastor que en cas de pluja pot servir com refugi provisional. Nosaltres avant, a mitjan camí fem una parada per esmorzar, un temps breu de descans seguim avant.

Un altra pujada ens porta la “Collada de la Filana”, les vistes son espectacular, girant la vista arrere podem vorer el refugi d’Angel Orus i la “Vall de Lardaneta”, hi ha una senda que puja des de el poble d’Eriste, on hi ha un pàrquing on es poden deixar els cotxes, i pujar fins al refugi. Ahir van vorer a uns senderistes que pujaven per aquesta ruta.

Ara de baixada, sinuosa entre pedres grans, una forta baixada ens porta al ibon de “L’aigueta de Batyselles”, es menut. La senda en una zona molt agrest i dificultosa de baixar, anem amb cura pues un esvaro ens pot lesionar. A la dreta hi ha un ibon anomenat “d’Escarpinosa”, unes companyes van a fer-li una ullada.

Des de l’altura on hem parat veiem el ibon “Gran de Batiselles”, una meravella de la natura, l’aigua sempre brolla de dins de les pedres, de cataractes, de rierols. Aprofitem per fer una parada i dinar. El dia nuvolós, però no hi ha senyal de tronades, l’anit anterior si que vàrem escoltar una forta tronada en la vall del costat. Busquem l’abric d’unes pedres per refugiar-nos del vent.

Seguim avant, ara una baixada tranquil·la, veiem pedres de tipus amalgama de colors espectaculars, de sobre canvia el terreny, es torna perillós, es de pedres i terra solta, ens creuem amb gent que puja cap a l’ibon “Gran de Batiselles”, apleguema un xicotet replà i a la dreta tenim “l’ibonet de Batiselles”, anem cap a l’esquerra, ara tenim per davant una senda sinuosa, trenca cames, pujar i baixar, la fatiga fa acte de presencia, anem a bon ritme perquè tenim ganes d’aplegar al refugi d’Estos, final de la segona etapa, el que pensem que es l’ultima pujada ens decepciona, una baixada i una forta pujada ens porta al refugi, en aquest lloc no hi ha cobertura de telèfon, l’únic accés es per una senda que puja des de el pàrquing que hi ha al principi de la vall d’Estos, la pujada es d’unes tre hores i 8 kilòmetres. La senda es la segona en dificultat.