Una de
les moltes rutes per la ciutat de Xàtiva, o poble “dels Socarrats”, el punt d’eixida
en la font “dels 25 Dolls”, creuarem l’antiga
N-340 i anirem cap amunt per dins del poble a buscar una senda de la serra
de “Vernissa” sense senyalitzar, cap amunt, davant tenim una paret que es zona d’escalada,
la voregem sempre cap a l’esquerra, la senda de bon caminar i empinada, te bones
zones d’ombriu.
La senda
va girant cap a dreta, es apta per a fer a qualsevol època de l’any, en aplegar
a un xicotet turó amb una altura de 244 metres aproximadament, farem una baixada
molt pronunciada, estarem al paratge de “Bixquert”, zona on xativins tenen una segona
residencia on passar l’estiu, a la dreta tenim el castell de Xàtiva i la porta dels
“Socors”, porta que segons la llegenda mai es tanca.
Anem per
una planura molt freqüentada per caminants de tot tipus, seguim avant i girarem
a la dreta per afrontar una pujada que ens portarà a un portet, en creuar-lo tindrem
davant la ciutat de Xàtiva en tota la seua extensió, borem les pedres molt grans
produïdes per el terratrèmol de l’any 1748 que va assolar el castell de Montesa,
anirem sempre cap a la dreta, en aplegar al indicador “ermita de San Feliu”, el
seguirem per una senda de pujada, el aplegar a l’ermitori.
“Se encuentra en la falda del castillo recayente al casco urbano de Játiva cerca del mirador de Bellveret.
El emplazamiento del templo se encuentra en lo que
fue la antigua ciudad romana de Saetabis. Ocupa el lugar de un antiguo templo pagano, que luego ocupó una iglesia visigoda y posteriormente una iglesia mozárabe.
Sigue el modelo de las llamadas iglesias de
reconquista, que se difundió de Occitania a la Corona de Aragón. Su planta es rectangular. Mide 22,5 metros de largo por 15
metros de ancho. Está dividida en cuatro tramos, más la cabecera, por cuatro arcos diafragma de arista viva. La
cabecera es plana y en ella se abren tres ventanas románicas y una puerta que comunica con las dependencias anejas.
Está construida a base de sillar y posee cubierta a dos aguas de madera. Esta
madera estuvo policromada, pero sólo quedan restos en uno de sus lados y en la capilla principal.
La fachada principal se encuentra en el lateral que mira a la ciudad. En ella se abre la puerta románica, adovelada con moldura. Frente a esta puerta se extiende el atrio porticado, sostenido por seis columnas de jaspe rosado. Estas columnas son todas distintas y de su
desigual factura, con toda probabilidad fueron aprovechadas del antiguo templo romano. Adosada al testero se encuentra la casa del
ermitaño.
Fue construida tras la conquista de la ciudad por la Corona de Aragón. Fue mandada construir por Jaime I, quien había reconquistado la ciudad el 22 de mayo de 1244. El templo fue puesto bajo la advocación de San Félix de Gerona (Sant
Feliu) por los nobles de la ciudad catalana de San Feliu de Guíxols que acompañaban al monarca.2 Se edificó en 1265 sobre el solar de la antigua iglesia visigoda.”
L’ermita
es pot visitar, en la casa que esta al cotat, viuen els ermitans i sol hi ha
que demanar el poder visitar-la i en obriran la porta, després de al menys de
passar per la porta la visitarem, mes per desconeixement i no fixar-nos en el
cartell que diu que la podem visitar.
Desprès
de fer una ullada, seguim la senda que ens portarà a l’ermita de “Sant Josep”,
situada en el límit de la medina àrab i la ciutat cristiana, al costat del
primer cinturó defensiu de Xàtiva. Estem al mirador de “El Bellveret”, on podem
vorer el traçat ven diferenciat de la ciutat, davant les construccions baixes
de l’antiga ciutat i mes allunyades les edificacions de la Xàtiva moderna, amb
edificis mes alts.
Seguim
la ruta ja de pujada i travessem em mur i ja anem de baixada per el traçat
irregular de la Xàtiva antiga. En un no res apleguem a la font punt d’inici i
final de la ruta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario