16/07/2020 Del refugi d'Estos al de Viados / L'ibon de Plan Etapa 3

Anem a recórrer l’última etapa de la ruta dels “3 Refugis”, diuen que es la mes lleugera de les tres. Com sempre de bon matí ens posem en marxa, com sempre cap amunt, al principi de bon caminar, per dins d’un bosc de frescor agradable, sense cap problema, els francesos van davant, nosaltres al nostre ritme, una parella de la comarca de “Cariñena”, ens avança, porten bon ritme. A la dreta un rierol baixa amb molt soroll de la muntanya.

         
   Mirem cap amunt pensant on estarà el port, es el punt mes alt del recorregut del dia, ens apareix una cataracta impressionant a la dreta, les aigües brollen a les muntanyes tant a dreta com a l’esquerra, fa goig vorer l’aigua sense cap impediment. Per davant una llarga pujada, no veiem el final de pujada, fem un breu descans i ens avança la parella, van ràpids, veiem que apleguen a un nevero i el passen per l’esquerra, no s’atreveixen a passar per damunt de la neu.

            A la dreta veiem a un grup que baixa del cim, son com una fila de formigues. Seran els francesos?.

            Baixa el senderista que va acompanyat de la gosseta, “como se ha portado la perrita?”, preguntem, “ de maravilla i despues del confinamiento le ha sentado muy bien la ruta!”, contesta. Seguim avant i en parem a avaluar la pujada, al final decidim passar el nevero amb cura, la travessia no es molt llarga i la fem sense cap dificultat. Anem cap a la dreta i desprès a l’esquerra, deixem avall la “vall de la Coma”, apleguem al “port de Chistau”, hem coronat el punt mes alt de la ruta de hui.

 

Tenim per davant una llarga baixada, que ens fara eterna; tenim que anar amb cura, no tenim ni una ombra, anem cap la zona de “Añes Cruces”, estem a una vall preciosa entapissada de verd, no tenim arbres als voltants. Anem cap avall, la senda de pols i pedra solta, alguna culada ens espera, allunyats veiem un grup de gent, son els francesos, busquem un lloc on esmorzar, però no trobem ningun lloc amb ombra, saludem al grup i nosaltres ocupem el seu lloc, tenim als peus un rierol brau.

Esmorzem, mentre veiem al grup pujar cap amunt, mirem i pensem que seguirem el mateix camí, però estem equivocats van cap amunt, nosaltres no seguirem la ruta d’ells, els l’ultima ullada a un grup de senderistes braus. Aplega una senderista solitària i creua els ponts que salven el riu de “Añes Cruces”, nosaltres la seguim amb la vista, va cap a l’esquerra.

Gaudim del paisatge i un bon descans, desprès de reposar forces seguim caminant, sempre de baixada, la senda de bon caminar i ple de flors, tant a dreta com a l’esquerra, el rierol baixa cada vegada amb mes força. A la dreta tenim el mític cim del “ Posets”, al fons veiem el boc, lloc on acabarem la ruta dels refugis, poc a poc la vall va obrint-se, veiem les bordes que donen nom al refugi “Viados”, son construccions per emmagatzemar herba per al ramat. Deixem a la dreta el refugi i busquem el cotxe.

 El pròxim objectiu es el ibon de “Plan”, lloc on dinarem, ens espera el que serà una llarga ruta, en primer lloc arribem al poble de Saravillo i despès una llarga carretera de terra fins aplegar a un pàrquing en la muntanya, el trajecte esta plagat de una mena de obstacles en forma de cavallons de terra per desviar l’aigua en casos de pluja forta i que destrosse la carretera, en arribar al pàrquing ens quedem  minuts de caminar, hi ha que anar amb cura perquè hi ha ramats de vaques menjant, en aplegar gaudim d’un entrepà ben merescut. Gaudim del paisatge, hem seguit les indicacions de “Paquito Marbore”, personatge que vàrem conèixer al refugi de “Viados”, va nàixer a Elda, i ara es aragonès d’adopciò. Gaudim una vegada mes del llacs d’origen glaciar. Tornem cap al cotxe i anem cap al poble de Bielsa, on descansarem i dema el plat fort de les rutes, la pujada al “Balcò de Pineta i al llac de Marbore”.