08/05/2021 Circular de la serra de Segaria

 Com sempre als llocs de costum cafè i marxa, hui anem a recórrer una serra en litoral davant de la Marjal de Pego-Oliva i del de Dènia. El punt d’eixida es el cementeri de El Verger.

            Ací tenim una breu descripció de la serra:

“La Serra de Segària és una alineació muntanyenca bètica que s'estén de NE a SO, una barrera física que separa El Verger els pobles veïns Benimeli i Beniarbeig. La Serra és compartida per les tres localitats esmentades, i també per les de Dénia i Ondara. El cim de la Segària de 506 m sobre el nivell del.su longitud total és de 6 km i té una cresta més alta en el centre, amb dos sectors destacats: l'occidental que ocupa el 58% del total, sent el més extens, i l'oriental que completa el 42% restant. . El pic més alt de la muntanya en el terme del Verger aconsegueix els 459,6 m i el seu lloc més conegut és la  Penya Roja, a 251 m d'altura respecte al nivell de la mar. Es tracta d'un lloc molt característic i, sobretot, d'una fita paisatgística per a tots els habitants del Verger, així com de les localitats veïnes. Així mateix, hi ha constància d'un assentament iber en aquest paratge.

La  Penya Roja i la Serra de  Segària són de gran importància i interès botànic pel fet que en ella es dona la major concentració de flora protegida, endèmica, rara o amenaçada de la comarca. Entre elles destaquem: Falaguera ( Asplenium  majoricum),  Orchis  Italica, Carrasca ( Quercus  ilex ssp.  Rotundifolia), bracers Major o  Centaurea de  Segaria ( Centaurea  segariensis)”.

Fins aplegar al primer indicador tenim que passar per un túnel per el que dalt passa la A-7, al primer indicador pugem cap amunt, en el primer tram es compartit per el baixada, nosaltres hem optat per anar per l’esquerra de la senda, al principi empinada fins aplegar a la cova del “Morro”, una companya ens compta que el que pareix un abric, te una gatera curta que dona a una sala i a partir d’eixe punt fan falta cordes, aquest punt es l’eixida, es pot entrar a la cova des de dalt de la serra.

Seguim cap a l’esquerra, per una senda sinuosa, poc a poc anem baixant, de tant en tant trobem algun corredor de muntanya, en aplegar a una pista forestal anem a la dreta, un company ens explica a hi ha algun track que altre que t’envia per la falda de muntanya seguint una sèquia de rec abandonada i que de sobte s’acaba a l’altura de la pedrera i per continuar es te que anar travessant muntanya. Des de baix veiem les restes de la sequia; girem a la dreta desprès d’un tram curt, una pujada i girem a l’esquerra, anem per la sos-palma de la pedrera, poc a poc anem pujant cap a la solana de la serra, passem per davant d’un albergue i pugem un altra volta i entrem en la antiga sèquia, la seguim a trams mes o menys llargues, de tant en tant eixim d’ella, perquè esta trencada amb so-cavons, anem depresa aprofitant la planura i el bon caminar. Un grup de senderistes ixen del albergue, vene darrere de nosaltres un poc allunyats. No els tornarem a vorer en la resta del camí.

Recorrem per dins de la sèquia aproximadament 1.400 metres, acostumats a senda de muntanya aquest tros de camí es una alegria per al cos, davant veiem un bosc on esmorzarem.

 

Deixem la sèquia i entrem en senda anem cap amunt, a la primera ombra que veiem i es un garrofer, no hi ha ombra per a tots, uns metres mes avant trobem el lloc ideal; gaudim dels entrepans, dels fruits secs, de les papes dels dolços. En acabar d’esmorzar seguim la senda, desprès borem el desnivell que te la ruta, des de el lloc on hem esmorzat fins al punt mes alt del recorregut hi han aproximadament 2,4 km. i el desnivell es fort. La pujada es en zig-zag però curt i molt vertical, el primer kilòmetre te un desnivell del 14,7%, el segon es del 14%, en aplegar a la base de les antenes ens entra el dubte, seguim el track? Que ens porta per baix i que segons un company porta per una senda fins a una finca privada, tancada per una porta i al no poder passar tenim que travessar camp a traves fins trobar la senda; en aquest cas pugem cap a les antenes i seguim una senda que ens porta al punt mes alt del recorregut.

 

Passem de la solana a la ombria i el canvi es nota de seguida, la vegetació es mes humida, hi han moltes falagueres, baixem poc a poc, la baixada ens porta cap a la font de Catala, l’aigua brolla amb força per un doll, esta fresca i aprofitem per refredar-nos, el lloc es preciós, anem cap arrere fins aplegar un altra vegada a la senda i seguim, estem al tram final de la ruta, de pujada constant, seguim avant de vegades a l’ombra de pins i altres al ple del sol, de sobte s’acaba la pujada i anem cap avall, la baixada esgarrifosa a l’esquerra tenim la Penya Roja i a la dreta el cim de la Segaria i la seua cresta, baix podem vorer a l’esquerra la marjal Pego-Oliva, davant les platges de Denia, i a la dreta la closca del Montgo, en un no res estem baix, tornem per baix del túnel i apleguem al pàrquing del cementeri. Han segut 10,7 kilòmetres.