Hui anem cap al poble de Planes, poble situat a la comarca del Comtat, a la província d’Alacant, la intenció es vorer cirerers plens de fruit i comprar algun basquet.
Per aplegar cal anar per la A-7 Valencia-Alacant, i en l’eixida Muro-Benimarfull hi ha que anar en direcció a Benimarfull per la CV-700, creuem el poble i en el seguent poble estem a Planes, poble d’on eixirem de ruta.
En aplegar al poble iniciem la marxa, anem cap al llavador públic de la “font Nova”, on hi ha dos dolls dels que ixen un filet d’aigua, podem vorer també un aqüeducte d’origen musulmà, anirem cap a l’esquerra i desprès de caminar per asfalt girarem a la dreta i anirem cap a la serra de “Sant Cristòfol” pujarem a la ermita del “santíssim Crist”per un camí empedrat que ens portarà al cim on esta la ermita.
La pujada en
zig-zag i empinada, a trams empedrada amb lloses de pedra, altres amb pedres de
riu, i altres amb argila. En aplegar dalt podem gaudir d’un paisatge
meravellós, de esquerra a dreta “El Benicadell, El Montcabrer, El Carrascar de
la Font Roja, les serres de Cantacuc, Albureca” etc i al fons l’embassament de
Beniarres. Dresprès baixem per la carretera que puja al ermitori. Caminem entre
camps d’oliveres, ametlers i algun de cirerers, anem per asfalt, veiem algun cirerer
perdut però el pardals han fet la seua faena, apleguem al barranc “Fondo”.
Anem de pujada;
prompte deixem l’asfalt i entren en caminal de terra, el company que fa de guia
en indica una alternativa a la baixada i que es anar a l’esquerra per un tram d’asfalt
i baixar directament al barranc de “l’Encantada”, però ens perdem l’espectacle
de la cataracta; anem a la dreta per asfalt i baixem cap a la carretera que va
a Pego per la “Vall de Gallinera”, la baixada es llarga i sinuosa, casi al
final a l’esquerra veiem un cartell que ens indica una baixada que acurta el tram,
baixem per ella i així evitem la carretera, hi ha que baixar amb cura perquè es
estreta i esvarosa. En aplegar baix anirem a l’esquerra altra volta per asfalt,
anem a bon ritme, abans d’aplegar a la cataracta veiem a la dreta un rierol on
l’aigua va tranquil·la, un indicador en senyala l’accés a la cataracta, baixem
per una escala al fons del barranc, a la dreta veiem la cataracta, cau molt
poca aigua, hem tingut una primavera plujosa i en este lloc no s’aprecia.
Aprofitem el lloc
per esmorzar, gaudim del lloc i afortunadament no esta molt transitat, tornem
arrere i en aplegar dalt anem cap a la dreta, tornem a l’asfalt a la dreta
tenim el rierol, a uns centenars de metres girem a l’esquerra per un caminal ombrós,
el riuet desapareix, al cap d’uns minuts torna aparèixer, en un moment donat
baixem per una senda estreta a la dreta i veiem uns tolls on es pot nadar, en
compte de tornar al caminal seguim per la vora del rierol, a un centenar de
metres trobem el moli enderrocat, sols queden les quatre parets, una pujada i
veiem una font. A la dreta un altre toll on la llegenda diu que estava la sirena
que encantava als banyistes.
Anem cap amunt per
una senda pedregosa, al final de la senda hi ha una casa de camp on els
llauradors estan collint les cireres, entrem en asfalt i que no deixarem fins
aplegar als cotxes. Anem caminant envoltats de camps de cirerers i oliveres, a
la dreta tenim el “Comtat”, veiem les serralades del “Benicadell, el
Montcabrer, El Carrascar de la Font Roja”, i una taca blanca que es l’ermita de
la “Mare de Deu dels Lliris”, no ens casem de les vistes.
Ja anem de
tornada, gaudint alguna cirera que no han collit; en un no res estem al poble,
tornem a entrar al poble per el llavador, carrer amunt fins aplegar als cotxes,
aprofitem per comprar uns basquets de cireres i a casa.
Distancia: 14,2 kilòmetres
Temps: 4,21 hores
Dificultat:
Moderada
No hay comentarios:
Publicar un comentario