13/05/2021 De Bensau a la Serrella

            Hui una nova eixida, un grup de senderistes de la Penya anem a recórrer una senda a la comarca del Comtat.

            El punt d’eixida es el dipòsit de l’abastiment de Benasau, per aplegar al poble tenim que anar per la A-7, Valencia-Alacant per Xativa, tenim que eixir per el desvio de Benilloba-Cocentaina i seguir les indicacions. En passar el poble i després de passar per l’últim alteró girarem a l’esquerra i pujar fins on acaba l’asfalt.

 

           

La senda hui promet, l’objectiu es pujar al cim de la Serrella, seguim el camí i a uns metres girem a l’esquerra, a la dreta tenim un altre camí per on tornarem, a partir d’eixe moment la coa s’empina, el primer kilòmetre te una pendent del 14,7%, anem entre camps cultivats, cirerers, oliveres, ametlers, a mesura que anem pujant canvien els conreus, en el segon kilòmetre seguim amb el mateix desnivell, ara tenim camps perduts d’ametlers, i apareixen alguns cultius de cereals i lleguminoses, sembrats per alimentar a les perdius, conills etc. i poder caçar, la pujada es un zig-zag continuo, al 1.6 kilòmetres aproximadament des de el punt d’eixida, tenim un xicotet pla; deixem arrere l’últim conreu i tenim per davant una bona pujada, es molt vertical i en zig-zag, anem poc a poc cap a l’esquerra, de sobte tenim davant el principi d’una pedrera que tenim que travessar, baix tenim algun fraret aïllat, mes menuts que els de l’altra pujada, les vistes son meravellóses, tenim tot el Comtat i part de l’Alcoia, el cims del Montabrer, El Carrascar de la Font Roja, El Benicadell, i molt allunya la serra de Corbera, el Monduver, i els cim de la Vall de Gallinera  

    Travessem la pedrera i seguim uns punts de pintura blava, que ens indicaran la senda a seguir, i així no obrirem noves sendes, apleguem a un pla on aprofitem per esmorzar, Davant el cim de la Serrella, a la dreta la serra d’Aitana. Reprenem la marxa i decidim pujar per la cresta. La pujada enganya no es tant dura com pareix, llevant d’un pas estre i sense cap problema i que podem evitar anant per la dreta no hi ha cap problema, gaudim de les vistes a dreta i esquerra, el dia el fa bo, de vegades un poc de vent que no molesta. En unes tres hores estem al cim, xarrem amb la vigilant forestal que agraeix la conversa, entre setmana hi ha pocs visitants.

             Ara toca la baixada, tranquil·la i sense cap problema no seguim la senda tradicional, anem per la cresta de l’altra vesant i així podem gaudir de vistes, així podem vorer l’Aitana, l’embassament de Guadalest, la serra de Bernia fins i tot a Callosa d’Ensarria, enfilem la baixada tranquil·lament, el dipòsit contra incendis esta mig ple, un company comenta que l’any passat estava vuit, anem per pista i a bon ritme sempre que heu permeta el terreny, de vegades hi ha molta grava i tenim que anar amb cura, a la dreta hi han un farallons impressionant i alguna pedrera, es sorprenent la gran quantitat de camps d’ametlers hi ha perduts, son arbres que estan aïllats aprofitant qualsevol espai aprofitable, baixem a bon ritme xarrant de tot un poc.

 

            Apleguem a un xicotet bosc de pins i a vora camí hi ha un pi impressionant!, deixem arrere els camps perduts i entrem en la zona de cultiu, veiem un ametler molt vell i en bon estat, a l’esquerra a baix de la serra d’Aitana veiem els pobles de Alcoleja i Penaguila, en un breu temps estem a l’encreuament, apleguem al punt d’eixida i anem al calvari que te ermita, si que hi ha una font d’aigua fresca que s’abasteix del dipòsit del poble. Resum: altura màxima 1348 metres, desnivell màxim 47.2%, temps comptant l’esmorzar 4.36 minuts