07/08/2015 Circular de la Casella (Bar – Pla del Barber – Font de la Sangonera – Puntal de Massalari – Puntal de Germanells – La Ratlla o Mola)

            Hui estem a prop de casa, 7.30 al lloc de costum, cafè i marxa, anem a la Casella, a estirar les cames, desprès de estar inactius degut al calor intens i alguns dies senyalant tronades. ¿Quina senda fem? ¿per dalt, per baix?, ¡ anem a vore que fem sobre la marxa decidim!, deixem el bar i amunt cap als tancat dels cérvols, la pujadeta ccom sempre curta i intensa, sempre oblidem la dura que es; aplegar al encreuament de la Ratlla, ¿ per a on ? ¡ al Barber!, allà anem, el dia acompanya, el sol brilla per la seua absència, el calor es suportable, anem a bon ritme, el puja-baixa de la pista ens agrada, anem per senda coneguda, als voltants de la 9,10 apleguem al Pla del Barber, ¡ podem esmorzar a la font de la Sangonera, ens dona temps!, deixem a la dreta la carretera de Simat per la pedrera, seguim avant ¡la pujada a la font per la segona eixida!, de tant en tant girem la vista arrere, cap a la serra de les Agulles, ¡ nosaltres la setmana vinent anem al nord, volem fer “La garganta del Cares! ¿ anar i tornar? ¡ no, molt llarga, la mitat!.

12/09/2015 Des-de Otos al Castell de La Carbonera

Com sempre a les 7 al punt de reunió, cafè i marxa, repleguem en Alberic a mes gent i anem cap a La Vall d’Albaida on esta enclavat el poble de Otos, esta al peu de la serra del Benicadell.

Poble fàcil de travessar, tot en línia recta ens encaminem a les afores del poble, allí comencem la senda. Anem per asfalt uns quants kilòmetres, en alguns trams es nou, en fi que li anem a fer, paciència. De pujada suau anem cap amunt al front se veu la pista de l’ombria del Benicadell, lloc on girarem a l’esquerra, es el punt mes alt de la senda.

A uns 1.800 metres del punt d’eixida, borem un poste que ens indica on podem vorer la nevera de “Tormo”, esta plena de matolls i d’una figuera, mirem el seu interior,  baixem cap a una mena de mirador on borem una part de la Vall d’Albaida.

05/09/2015 Senda de Les Clapisses

            Hui anirem a la ciutat d’Alcoi a recórrer una senda anomenada “Les Clapisses”. Com sempre cafè i marxa, arrepleguem a unes companyes a Alberic, i allà anem en un hora aproximadament estem al cementeri d’Alcoi, punt d’eixida de la senda.

            El dia fosc, amb boira i núvols baixos, que a poc a poc ens mulla els cabells, la temperatura agradable, ni fred ni calor, anem amunt, deixem a l’esquerra el poliesportiu, creuem la carretera, i despres la via verda d’Alcoi; anem cap a “Villa Asunción” que deixarem a l’esquerra; ara ja un poc d’asfalt de la carretera que porta al Santuari de la Mare de Deu dels Lliris al parc natural del Carrascar de la font Roja, deixem la carretera i agafem un camí de terra, de propietat privada ( que sempre tenim que respectar), mes avant un cartell diu que “poden passar vehicles autoritzats i persones”. El camí porta als masos de Guerra i Baro.

Sempre amunt sense parar, el caminar bo, en aplegar a un replà, la senda gira a la dreta i seguim pujant, el terreny canvia, pedregós de caminar amb dificultat, pedra solta i esvarosa, no hi han indicacions, de sobte una fita de pedra amb una marca roja, d’ara en avant sols tenim que seguir les fites, algunes so veuen en alçar la vista, altres mes amagades, en perdre de vista la fites caminem per intuïció, seguim avant, la boira ens envolta i no veiem res als voltants, una llàstima no podem fer fotos, la senda interesant, tornarem un altre dia, seguim avant.

22/08/2015 la Murta - Fontanelles - Hort del Llancero - Pi de Malaya

A les 7.30 cafe i marxa, hui som 4 anem cap a la Murta, allí ens espera un altre company, al final som 5 senderistes ¿ quina senda fem? ¿per dins?, ¿subimos a la antena? Yo conozco un una subida, solamente nos llevara15 o 20 minutos, allà anem, el objectiu es veu queda a l’esquerra del “ del Pic de la Cabreta”, la senda sinuosa i de bon caminar, veiem unes marques verdes, senzilles sense mes historia, anem cap amunt, ben senyalitzada, fa goig en cas de dubte sols hi a que mirar al sol, anem amunt, fa dies que no fem cap d’eixida el calor de l’estiu ens apretat prou, anem xarrant. “ Esta senda la recorri buscando a mi hijo en un dia de tormenta”.

03/08/2015 LA PORTA DEL CEL

GRAUS - CERTASCÁN

A las 7 en pie, desayuno, últimos preparativos y comenzamos la marcha a las 8:15, con un poco de retraso. Era nuestro primer día de ruta real y montañera y teníamos por delante unos 12 quilómetros y medio, que al final fueron 14, con una larga subida hasta Coll de Certascan (2.586 m.) y un descenso al refugio del mismo nombre (2.234 m.), frente al lago natural más grande del Pirineo: estany de Certascán.

  

  

11/07/2015 El riu Frare

            Cafè i marxa, l’eixida de diferents pobles de La Ribera i La Costera i de l’Horta, anem ajuntem-nos, en aplegar a Quesa anem a esmorzar al bar “La Parra”, som 22 de totes les edats, grans, mitjans i menuts, ¿que tindrà la senda?, que al crit el riu Frare, acudeixen amb ganes de divertir-se. Gaudim del entrepà i de un “carajillo” que ens ajudarà a passar l’aigua freda.

            Enguany entrem a l’aigua mes a prop del descens, el guia diu ¡molta gent, tardarem molt!, primer que res unes lliçons para poder afrontar el descens del riu sense lesions o accidents, allà anem, el dia nuvolós, l’aigua freda però suportable, el dia ajuda ja que no tenim canvis bruscos de temperatura ¡ ay que gelada esta! Les primeres impressions son fortes, i allà anem cap avall estem a prop de la 1ª corda, son un grup nombrós i portem la davantera a un altre grup, esperem no tindre massa retard en el descens, aquesta es la versió curta, foto de grup davant de la pedra gegant que marca l’entrada al canyó; anem a l’esquerra a fer la baixada per una sèrie de cascades, es divertit i tenim que baixar amb prudència, un tobogan, una caiguda breu i ja estem baix, sense problemes, un altre tobogan i al “jacuzzi” es plena en un vot “precaució amb tantes dones” diu algun company; després de la baixada a la corda, hi a que baixar amb precaució, la pedra esvarosa, la corrent no ajuda, anem baixant en un minuts el guia ens fa baixar al grup, un bot i a l’aigua; busquem un punt on deixar la motxilla i a fer fotos, espectacle pur, el guia ajudant i senyalant els punt on posar el peus; la gent baixa a poc a poc, alguns amb dificultat altres lleugers.

04/07/2015 El barranc de la Fos ( des-de la carretera de Navalón)

          Com sempre cafè i marxa, estem puntuals a l’entrada de l’urbanització “Cumbres de Valencia”, hui som 6, deixem els cotxes i a caminar el punt d’eixida no es el previst, total son un centenar de metres mes. El principi bo de baixada molt suau, el temps emboirat, una companya prega per una jaqueta, fa fresca, el sol no brilla, xarrem dels temps passats de l’excursió de Valdemorillo, a setembre u octubre un altra, però son temps passats. Al company nou l’informem que admetem a tot lo mon. Por vindre en la dona, amb novia, parella, no fem distincions.

           El camí bo, ample, una antiga carretera que ens portarà a la casa senyorial del “Raco”, la part noble plena d’enderrocs, la dels treballadors en bon estat, la balconada segueix intacta, les pintures que decoren l’entrada a la casa en bon estat, son al·legories a lo que no se te ¡el mar ! ¡l’aigua!.