03/10/2015 Benefetal - El Caroig

            Hui en son 10, tres noves incorporacions, cafè i marxa i en un dels llocs de costum les presentacions; “una amiga meua”, “ mare i fill”, salutacions i cap a Bicorp, a l’entrada del poble “Para recoger setas, compre ticket , el Ayuntamiento”, ens fa riure ¿ ens garantissen el rovellons? Seguim avant cap a la zona de “Los botijos”, punt d’orientació per començar la ruta. ¿ No haveu pujat mai al Caroig? ¡ jo no, be una vegada amb cotxe, i no te merit! ¡ les vistes son una meravella! ¡ el paisatge millor encara!.

            Abans de l’eixida un company esta marejat ¡ menja alguna coseta i te sen passarà! Menja unes galetes i esta nou. Anem amunt per la senda, pareix un talla-focs, passat a passat avant, ¡ en aplegar a la pista girarem a la dreta i per bon camí! ¿ quants kilòmetres te la senda? ¡ entre 13 i 14, i no 43 com dia el emprenyador de torn!, al final segons el track 13,7 km., ¡ un altre cim, hem pujat!.

26/09/2015 La Bassa Blanca – El barranc de la Perereta – El barranc de Terrasos El cami de la Meravellosa

            Una senda nova, feta a partir de retalls d’altres sendes conegudes o no, l’eixida a fa a l’altura del punt quilomètric 39 en la CV-590, carretera que va des-de Enguera fins Ayora.

             Com sempre cafè i marxa, hui en som 4, en ajuntem en el lloc de costum en Alberic. En aplegar al punt d’eixida, deixem en cotxe en el lloc on comença la senda, ens preparem i a hi anem. Anem per la vorera de la carretera cap al poble d’Enguera, davant tenim la serra del mateix nom, i anem comentant les característiques de la senda, “ dos barrancs, una de baixada i l’altre de pujada, la resta pla”, a un quilòmetre de l’eixida, creuem la carretera i seguim per un caminal de terra, sols la part central esta marcada, un obstacle en forma de mur per evitar el vehicles de 2 o 4 rodes, i anem avant, ens trobem un cartell “Reserva de la natura, La Balssa blanca, a ella podem trobar Gallipato, Gripau corredor, Gripau comú, granotes, etc” i ara va un xicoteta descripció de  les característiques del animal de nom mes cridaner:  El Gallipato (Pleurodeles walti) es el anfibi del genere urodelo  mes gran d’Europa, es un tritó que fins i tot pot créixer fins al 30 centímetres, dels que al menys la mitat son de cua. Son animals que passen casi tot el temps dins de l’aigua, i de la que eixen molt poc, algo mes quant son juvenils, de nit o quant el temps es humit. En terra son lents ia l’aigua son bons nadador. El seu habitat natural son els rierols, cisternes, tanques, i estanys mes o menys permanents.

07/08/2015 Circular de la Casella (Bar – Pla del Barber – Font de la Sangonera – Puntal de Massalari – Puntal de Germanells – La Ratlla o Mola)

            Hui estem a prop de casa, 7.30 al lloc de costum, cafè i marxa, anem a la Casella, a estirar les cames, desprès de estar inactius degut al calor intens i alguns dies senyalant tronades. ¿Quina senda fem? ¿per dalt, per baix?, ¡ anem a vore que fem sobre la marxa decidim!, deixem el bar i amunt cap als tancat dels cérvols, la pujadeta ccom sempre curta i intensa, sempre oblidem la dura que es; aplegar al encreuament de la Ratlla, ¿ per a on ? ¡ al Barber!, allà anem, el dia acompanya, el sol brilla per la seua absència, el calor es suportable, anem a bon ritme, el puja-baixa de la pista ens agrada, anem per senda coneguda, als voltants de la 9,10 apleguem al Pla del Barber, ¡ podem esmorzar a la font de la Sangonera, ens dona temps!, deixem a la dreta la carretera de Simat per la pedrera, seguim avant ¡la pujada a la font per la segona eixida!, de tant en tant girem la vista arrere, cap a la serra de les Agulles, ¡ nosaltres la setmana vinent anem al nord, volem fer “La garganta del Cares! ¿ anar i tornar? ¡ no, molt llarga, la mitat!.

12/09/2015 Des-de Otos al Castell de La Carbonera

Com sempre a les 7 al punt de reunió, cafè i marxa, repleguem en Alberic a mes gent i anem cap a La Vall d’Albaida on esta enclavat el poble de Otos, esta al peu de la serra del Benicadell.

Poble fàcil de travessar, tot en línia recta ens encaminem a les afores del poble, allí comencem la senda. Anem per asfalt uns quants kilòmetres, en alguns trams es nou, en fi que li anem a fer, paciència. De pujada suau anem cap amunt al front se veu la pista de l’ombria del Benicadell, lloc on girarem a l’esquerra, es el punt mes alt de la senda.

A uns 1.800 metres del punt d’eixida, borem un poste que ens indica on podem vorer la nevera de “Tormo”, esta plena de matolls i d’una figuera, mirem el seu interior,  baixem cap a una mena de mirador on borem una part de la Vall d’Albaida.

05/09/2015 Senda de Les Clapisses

            Hui anirem a la ciutat d’Alcoi a recórrer una senda anomenada “Les Clapisses”. Com sempre cafè i marxa, arrepleguem a unes companyes a Alberic, i allà anem en un hora aproximadament estem al cementeri d’Alcoi, punt d’eixida de la senda.

            El dia fosc, amb boira i núvols baixos, que a poc a poc ens mulla els cabells, la temperatura agradable, ni fred ni calor, anem amunt, deixem a l’esquerra el poliesportiu, creuem la carretera, i despres la via verda d’Alcoi; anem cap a “Villa Asunción” que deixarem a l’esquerra; ara ja un poc d’asfalt de la carretera que porta al Santuari de la Mare de Deu dels Lliris al parc natural del Carrascar de la font Roja, deixem la carretera i agafem un camí de terra, de propietat privada ( que sempre tenim que respectar), mes avant un cartell diu que “poden passar vehicles autoritzats i persones”. El camí porta als masos de Guerra i Baro.

Sempre amunt sense parar, el caminar bo, en aplegar a un replà, la senda gira a la dreta i seguim pujant, el terreny canvia, pedregós de caminar amb dificultat, pedra solta i esvarosa, no hi han indicacions, de sobte una fita de pedra amb una marca roja, d’ara en avant sols tenim que seguir les fites, algunes so veuen en alçar la vista, altres mes amagades, en perdre de vista la fites caminem per intuïció, seguim avant, la boira ens envolta i no veiem res als voltants, una llàstima no podem fer fotos, la senda interesant, tornarem un altre dia, seguim avant.

22/08/2015 la Murta - Fontanelles - Hort del Llancero - Pi de Malaya

A les 7.30 cafe i marxa, hui som 4 anem cap a la Murta, allí ens espera un altre company, al final som 5 senderistes ¿ quina senda fem? ¿per dins?, ¿subimos a la antena? Yo conozco un una subida, solamente nos llevara15 o 20 minutos, allà anem, el objectiu es veu queda a l’esquerra del “ del Pic de la Cabreta”, la senda sinuosa i de bon caminar, veiem unes marques verdes, senzilles sense mes historia, anem cap amunt, ben senyalitzada, fa goig en cas de dubte sols hi a que mirar al sol, anem amunt, fa dies que no fem cap d’eixida el calor de l’estiu ens apretat prou, anem xarrant. “ Esta senda la recorri buscando a mi hijo en un dia de tormenta”.

03/08/2015 LA PORTA DEL CEL

GRAUS - CERTASCÁN

A las 7 en pie, desayuno, últimos preparativos y comenzamos la marcha a las 8:15, con un poco de retraso. Era nuestro primer día de ruta real y montañera y teníamos por delante unos 12 quilómetros y medio, que al final fueron 14, con una larga subida hasta Coll de Certascan (2.586 m.) y un descenso al refugio del mismo nombre (2.234 m.), frente al lago natural más grande del Pirineo: estany de Certascán.