22/07/2017 Pla de Corrals - Pinet

            Senda anual de la Penya, hui en som 5 i Noa, com sempre cafè i marxa, anem cap al Pla de Corrals, pedania de Simat de La Valldigna, el paratge esta enclavat en un lloc idíl·lic, la pedania limita amb les comarques de “La Vall d’Albaida i La Costera”,

 

            Eixim del àrea recreativa del poble , anem a l’esquerra cap a la pedrera, on trauen el marbre conegut com a “rosa Valencia o del Buixcarro”, aquesta mina es tan antiga que els romans ja l’explotaven, la prova esta a prop, cal visitar l’ermita romànica de “San Feli “ que esta a Xativa, el sostre del soport·al esta apuntalat per 6 columnes, recuperades d’una residencia morisca a la mateixa ciutat. “En la façana nord hi ha un atri sustentat per sis columnes romanes de marbre, totes distintes.(wikipedia)

15/07/2017 El Benicadell

De bon mati cafè i marxa, als llocs de costum, en reunim, hui en som 4 senderistes, anem a pujar al Benicadell o Penya Cadiella, muntanya mítica de la Comunitat Valenciana, a cavall de les províncies de Valencia i Alacant, hi ha varies rutes d’acces a saber: des de La Casa de Les Planisses, es la mes transitada, des de el poble de Beniatjar, des de el port d’Albada, des de Atzeneta d’Albaida, des de el poble de Otos, des de Gaianes, des de Beniarres i per la Canal; excepte la “Canal” la resta van el llom de la serra, i totes van a parar al pou del Benicadell i d’a hi al vèrtex geodèsic.

        

08/07/2017 Charcos de Quesa - Los Cinglos - Rio Grande

Hui en som 4,com sempre als llocs de costum, hui la senda promet, un company ens ha recomanat fer-la “hi ha prou ombriu”, ens va dir por mail.

Apleguem al pàrquing dels “Charcos de Quesa”, ens aviem i anem a fer ruta, tornem cap arrere en direcció al “Charco de la Horteta”, una vegada entrem en la senda ens fem la pregunta “ja hem passat per ací?”, diu un company “en sembla que sí!”, diu una companya, “la nit passada ha plogut per la zona la terra esta humida i les plantes i els matolls esta plens de gotes!”, diu un altre, anem avant, la senda ven traçada i de bon caminar, “ per ací tenim sarxoliva, en la vida he vist tantes plantes juntes!”, diu un company, “perquè es fa servir?!, diu una companya “per adobar olives, pebreres i tomaques, jo la prefereix a la pebrella, també hi ha un altra que es diu xinxoliva, que també es fa servir per el mateix!”, contesta un company.

17/06/2017 La Foradada (Vall de Gallinera)

            Hui en som 5, 3 han excusat la seua presencia i la resta no ha dit ni mu!, com sempre cafè i marxa, hui anem a la Vall de Gallinera, agrupació de municipis que formen la vall, i son Alpatro o Patro, Benissivá, Benitaia, Benialí sede del consell, Carroja, Llombai, Benissili i Benirrama. Ara una poca historia:

 

“Como en todos los otros valles del interior de la Marina Alta, los árabes ocuparon durante casi seis siglos estas tierras. Después de la expulsión de los moriscos (1609), Val de Gallinera quedó tan despoblado, que el Duque de Gandía, al que pertenecía este territorio, trajo de Mallorca 150 familias para repoblar el valle. Las consecuencias de este hecho, serían contadas por el botánico Antonio José de Cavanilles de la siguiente manera: "Échese de ver todavía el origen de todos ellos en el acento y dialecto de sus moradores. Son muy aplicados al trabajo, todo lo aprovechan y viven contentos en aquel recinto delicioso".

10/06/2017 Mas del Carrascal - La Replana (Serra de l'Arguenya- - Castalla)

            Com sempre a les 7 de mati cafè i marxa, desprès d’una sèrie d’imponderables s’ajorna la senda al Penyagolossa, i es te que improvisar una nova ruta. Anem a la comarca de la Foia de Castalla. Per accedir a punt d’eixida, anirem per la A-7, direcció Aloci/Alacant, en passar el poble d’Ibi buscarem l’eixida que ens porte cap a CV-80, direcció a Sax, i en l’eixida 13, anirem a la dreta, hi ha que anar amb cura pues enseguida tindrem una senyal a la dreta que ens indicarà CV-802, farem mitja redona i cap a l’esquerra, anirem cap a la segona redona i canviarem cap a la CV-793, seguim recte i a l’altra redona buscarem l’eixida cap a la CV-811, creuarem per un aeri la CV-80, i en la redona girarem a l’esquerra, en eixir de la redona a l’esquerra hi ha un caminal de terra en el que entrarem i deixarem el cotxe on no molesten, Ha hi comença la ruta.

            La senda va per l’ombria d’uns pins centenaris que fan goig, les soques de bon diàmetre i de bon port. El camí de terra, anem de pujada, lleugera i de bon caminar, el camí esta tallat per un munto de terra, un camp d’oliveres plantades en “espaldera” de bon vorer, “perquè el planten tan junts?, tindran que llevar-ne quant siguen grans!”, diu una companya, “en el Pla de Rafelguaraf ja fa uns anys i llevaren el del mig!”, diu un altre companya, queda la pregunta en l’aire.

03/06/2017 Ferrata Castillo de Salvatierra (Villena)

            Hui en som 5, tres mestres i dos alumnes, cafè i marxa cap a Villena, terres d’Alacant, concretament a la comarca de l’Alt Vinalopó. Hui tenim presa i apleguem a la zona de parking després d’entrar al poble de Villena, i en passar la plaça de bous a l’esquerra i cap amunt. Ens espera un company que ha vingut des de Alcoi, salutacions i cap amunt a buscar la senda que ens portarà a la ferrata.

            Pugem a bon ritme i cap amunt, la senda en zig-zag i empinada, en uns 20 minuts apleguem al inici de la senda/ferrata, una sèrie de cables d’acer ens guiaran cap a la primera etapa d’escalons. El guia habitual hui va d’alumne, “per passa el cables no es necessari equipar-se amb arnes i dissipador!”, anem agarrats al cable guia, amb cura i sense presa, gaudim de les vistes cap al sud, molt allunyada es por vorer una tronada de la que penja la pluja, anem avant, “com son el ponts que tenim que creuar?”, pregunta un company, “el primer es d’un cable i es te que passar de costat, te un altre cable dalt per assegurar-se amb el dissipador i un altre per agarrar-se amb les mans!, no son gens complicats!” diu el guia. “jo per si de cas també faré us del cabo d’ancoratge, el dissipador i tot lo que porte!”, diu un alumne.

27/05/2017 Circular Alcudia de Veo - Organos de Benitandus

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, en els llocs habituals d’encontre en reunim i anem cap al destí d’aquest cap de setmana, el lloc es ideal per fer rutes de senderisme es ni mes ni menys la “Serra d’Espada”, parc natural per excel·lència on l’arbre mes abundant i mes bonic es la surera (Quercus suber), a la província de Castelló, mesclat amb pins.

            La Penya ha recorregut al menys 6 vegades alguna ruta per el parc eixint dels pobles d’Alcudia de Veo, Ahin, Almedijar, Xovar, Algimia de Almonacid i Azuebar, muntanyes agrestes de forts desnivells, i baixades vertiginoses, paisatges impressionants, en fi, una meravella de paratge, afortunadament es conserva intacte, de tant en tant es fa “la saca” del suro, la finca “La Mosquera” es un eixample d’aprofitament dels arbres i de la seua protecció.

            L’eixida la fem des del poble d’Alcudia de Veo, anem cap al riu Veo i en creuar-lo girem a l’esquera per el GR-36, entrem en zona d’ombra, el sol esta plagat i entapissat d’una mena de coto que solten el xops, anem amunt gaudint de les vistes, camps abandonats d’arbres fruites, pomeres i cirers ens fan detindré per provar la fruita , “esta bona però en unes dies mes estaria millor!”, es el comentari general, reprenem el camí, una surera de tronc gros ens convida a fer-nos una foto a la seua ombra. Caminem de vegades el silenci fa esclatar a un company “esteu enfadats!, parleu”, dos ciclistes baixen, “porteu motor!”, es diguem, “si no fora per l’ajuda que ens presta el motor no podríem pujar a la Campana, a la nostra edat ja van faltant les forces!” diuen.