07/08/2017 Cañon del Añisclo

            Cinquè de dia de ruta, tenim un alta i una baixa,  els canvis d’aigua senten mal als estomacs. Desdejunem al hostal i anem cap al “Cañon del Añisclo”, ens havem assabentat que hi ha que deixar els cotxes al pàrquing i tenim que aplegar al punt d’eixida en autobús. Desprès del trajecte per una carretera plena de revoltes apleguem al punt d’inici de la senda. La guarda ens informa que l’autobùs per entrar al parc esta al caure, ens comenta que es de Castelló i ens diu que la nit de la tronada va ser molt moguda. Un vehicle es para i mostra un paper, “Llevan a un invalido y hay que dejarles pasar hasta el pàrquing de bajo!”, comenta la guardesa.

        
    Aplega l’autobús i esta complet, “la alternativa es bajar a pie por la senda, son unos 20 minutos!”, comenta la guardesa, “Au cacau, per la senda!”, seguim la ruta de baixada i efectivament, una senda de bon caminar, amb bona ombra i humida, en aplegar baix, el track ens porta per el mig del riu, “per ací no es!, tornem arrere i a vorer on ens porta la senda!”, diu el guia, tornem cap arrere i veiem un indicador “ermita de San Urbez”, segui les indicacions i passem a l’altra banda del riu, molt brau baixa, les plogudes han augmentat el cabal. Anem per una pujada lleugera, sense cap problema, anem vorejant el riu i el travessem per un pont, seguim cap avant i un altre pont, amb un indicador a la dreta “San Urbez”, anem per un camí ample i el invàlid esta mirant el paisatge, l’ermitori es un senzill, es un abric al que li han fet una paret i que segons els cartells va servir de refugi al sant d’origen francès, fem una ullada al terreny i a “esmorzar, aprofitem la parada!” diu el guia, cadascú menja el que porta; fruita, magdalenes i fruits secs.

            Seguim avant i entren al canó per la banda dreta, el bosc tancat, la senda ampla el riu “Bellos”, magnífic, el gps es torna boix, les parets altes i estretes fan que retorne el senyal, es passa el mati pitant, “perdida de señal”, el riu baixa amb força, ens creuem e un riu de gent, que pugen, que baixen, hi ha un guirigall de llengües, nosaltres cap amunt, de tant en tant una cataracta que fa que aguaitem per vorer millor els bots que fa l’aigua, el bosc una meravella, típic d’alta muntanya, ens quedem bocabadats al vorer les parets verticals, seguim avant fotografiant tot el que es meneja.

            L’aigua o el que siga li ha pegat mal a un company, el tenim a dieta, pa torrat, i una poma res de melmelada, llet o qualsevol cosa que li sembla, “fins on apleguem?”, preguntem “a on ens vulguem, es una ruta d’anada i tornada!”, diu el guia, hi ha basses on poder nadar, son d’aigua clara i de poca corrent, ens abelleix fer uns llargs. Molta gent esta amb el peus dins de l’aigua gaudint de la frescor, el dia esta ennuvolat, però no fa fred, la senda ombrosa, de vegades obscura, convida al silenci, sols trencat per el soroll del riu, “uns voltors, mireu, ha hi dalt!” diu una companya ”els agraden molt els penya-segats!”, difícil fer una foto, per al final s’aconsegueix, seguim avant, pujant, es el nostre si no, sempre pujant, la fama del “Añisclo” esta en consonant amb la seua bellesa, una meravella; famílies senceres aprofiten qualsevol ullada de sol per reposar en les pedres a la vora del riu.

         
   “Tornem arrere?”, preguntem “sí, hem aplegat mes allà d’on senyala el track!, ara podríem buscar un lloc on dinar!”, diu el guia, “d’acord!”, es la resposta generalitzada, les xiques baixen cantant cançons de seues les series favorites, alegren la senda, anem avall, els ulls registrant la bellesa del lloc, oberts a mes no poder.

            Trobem un lloc on dinar, estem a vora riu al inici d’una cataracta, a l’ombra d’uns arbres, gaudim del entrepà, truita amb llonganissa, una meravella de dinar, gaudim del paisatge, els de pins, fagos, algun que altre fleix de flor (fresno) penjats dels penyes-segats, rectes com un fil, alguns fagos impressionen per la seua grossària, les rails que semblen tentacles li donen estabilitat, alguns a la vora del riu que han segu soscavat per la força de l’aigua.

            Tornem a l’ermita de San Urbez, i allí esta l’invàlid esperant a que tornen els seus companys; en reunim i anem cap al pàrquing, “per ací hi ha un pont romànic, i m’agradaria beure-ho” li comenta un company al guia, apleguem a un pont modern i baix esta el pont, d’una factura bonica, del mateix pont que el de Bujaruelo, salva el riu “Bellos”, que corre per baix a una gran profunditat, “es el moment, feu-me fotos al pont!, diu un company, desprès de unes quantes fotos immortalitzant el moment, “ a vorer si tenim sort i podem agarrar l’autobús per tornar al pàrquing!”, diu un company; una breu pujada i a fer cua, aplega un el vehicle i cap pugem, mirem arrere gaudint de la bellesa del lloc, “Una meravella!”, ens esperen uns kilòmetres per al pròxim objectiu, la ruta de “Montfalco al Congost de Mon-Rebei”. Dema serà un altre dia, una nova ruta, esperem que el viatge mereixca la pena.