12/05/2022 Serra d'Almudaina - Pi de la Serra d'almudaina - Barranc de la Penya Blanca

 

Com sempre quedem als llocs de costum, per aplegar al poble d’Almudaina, cal anar per la A-7 en direcció Alacant, en la eixida 436 anirem cap a Planes per la CV-700, en passar Benimarfull girarem a la dreta per la CV-704 en direcció a Benillup, pasarem el poble o girarem a l’esquerra per la CV-710 i aplegarem al poble.

 

            Almudaina es un municipio de la Comunidad Valenciana perteneciente a la comarca del Condado de Cocentaina. Situada en el norte de la provincia de Alicante, España.

El topónimo deriva del árabe (al-mudayna), «la ciudadela».

Enclavada en las laderas de la sierra que lleva su mismo nombre. Para acceder a esta población hay que tomar la carretera que lleva de Benimarfull a Planes.

Su topónimo, como el pueblo, es de origen árabe y significa «la ciudadela» (al-mudayna,.

Lugar de moriscos, formaba parte de la parroquia y baronía de Planes. El 1534 fue incorporada a la rectoría de Catamarruc hasta que en el año 1574, con una población de 140 moriscos, se erigió en parroquia independiente juntamente con el anexo de Benialfaquí, aunque esta separación no tendría carácter efectivo hasta el año 1619, diez años más tarde de su despoblamiento por la expulsión de los moriscos.

 

            Eixim del poble per el calvari que ens portarà a l’ermita del poble, en passar-la girarem a la dreta i a uns metres a l’esquerra, des de eixe punt (waypoint 5) comença la pujada, quant dic la pujada hi ha un desnivell positiu del 28.5%, la senda feta per el pas de caçadors, animals salvatges; es pedregosa, esvarosa, molt escalonada, cal servir-se de la mates per pujar; la pujada al llarg d’un kilòmetre es dura!, a l’esquena esta “El Benicadell ,a l’esquerra El Moncabrer i a la dreta la serra d’Almudaina, tenim als peus “El Comtat”, veiem una miríada de pobles i pedanies a la comarca, Muro del Comtat, Cocentaina, Turballos, Gaianes, Beniarres, Almudaina, Benialfaqui, Benimarfull, Planes, Margarida, Catamarruc, Alqueria d’Asnar, Cela de Nuñez, Benamer i Alcocer de Planes., en el waypoint 6 girem a l’esquerra i segueix la pujada, en aplegar al waypoint 7 la pujada es suavitza i sols ens queda un centenar de ,estres per aplegar al cim de la “Lloma Redona”, primer tenim que fer un tros de camp a traves  fins aplegar a la pista que ens portarà la vèrtex geodèsic de “La Lloma Redona”.

            Al vèrtex foto de grup tornem cap arrere, en l’encreuament anirem al recte, per davant una sèrie de pujades a llomes sense importància, a la dreta i mirant a l’est la serra “ de la Serrella, i els punts de La Mallà del llop, el Pla de la Casa i el cim de la Serrella, mes allunyats la Xorta”, al davant “La serra d’Alfaro”, i el pobles de “ Benimassot, Millena, Gorga, Penàguila, Quatretondeta i Balones·, a la mitjania de la serra “Els Frarets de Quatretondeta”, una meravella de la natura,.

            Pugem al cim de “La Lloma Alta”, una baixada suau i girem a l’esquerra, enfilem l’ultima pujada del dia, apleguem al “Pi de la serra d’Almudaina”, en eixe punt iniciem la baixada cap al “Morro de Benialfaqui”, anem per senda, hem deixat arrere la pista, apleguem al final de la senda i davant tenim “La Canal”, lloc de baixada cap a un altra senda que veiem a la falda de la muntanya, a la dreta tenim el “Barranc de la Penya Blanca”, el barranc des de dalt es espectacular, a la dreta veiem el “Tossal Blanc”. Lloc per on passarem fa unes setmanes. Despès de buscar-lo en wikiloc veiem que es un barranc amb 17 o 18 ràpels, per tant queda descartat per al senderisme.

            En la canal hi ha que fer un destrepe sense dificultat, sols hi ha que anar amb cura, es curt!, desprès tenim per davant una baixada amb molta pendent, es de pedra solta i molt esvarosa, procurem baixar en zig-zag per tal d’evitar la línia recta i caure un bac.

            En aplegar a la senda anem cap a l’esquerra, una senda de bon caminar, el sol cau de valent i al anar per l’ombra no fa molta calor, la senda sembla un tobogan, ara puja, ara baixa; anem per el mig d’un bosc de pins, a l’esquerra la  ombria de la serra, tenim que travessar al menys 3 pedreres, l’última de baixada i la mes perillosa; a l’esquerra parets verticals anomenada “Penyes Altes de Benialfaqui”, es una d’elles una finestra rectangular que dona peu a fer elucubracions.

            En aplegar a l’última pedrera la baixem, es molt esvarosa i la pedra es desplaça molt rapida, la baixem amb cura, i després d’un parell de corbes estem a un camí, estem a prop del poble, en un no res estem ha hi, darrere del campanar de l’església, podem beure l’antiga torre.

“Construida en época islámica medieval, la torre formaba parte del recinto fortificado (cortig) de la pequeña alquería existente. La población era entonces conocida como ‘al-Mudayyina’: la ciudadela, nombre del que procede la actual Almudaina.

La restauración llevada a cabo en la torre y su entorno permite comprender a través de las huellas halladas en sus muros la curiosa técnica empleada en su construcción y las secuelas de los cambios sufridos en sus ochocientos años de historia.

Traspasado el umbral de su pequeña puerta, el visitante descubre los espacios interiores en los que se desarrolla un sutil discurso museográfico donde sumergirse en la historia de la torre y de Almudaina.Esto y mucho más se ofrece al viajero que se aproxime a la Posuna*de Gabriel Miró.*Posuna es el nombre literario de Almudaina.”

Distancia: 12.200 kilómetros

Dificultat: Difícil