16/06/2018 El Penyagolosa

            Hui en som 6, anem camí de terres de Castellò, concretament al poble de Vistabella del Maestrat, anem a pujar al cim del mític Penyagolosa; com sempre cafè i marxa. En esperen 2,30 hores de carretera, sempre que el tràfic siga fluid. En aplegar al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, fem una breu visita a l’ermitori i un cafè ràpid, ens equipem i anem cap amunt per el barranc de La Pegunta, un bosc impressionant de pins negres, aurons, de pruneres i rosers silvestres. Hi han molts pins coberts per hedra i alguns d’ells acabaran ofegats per la planta. “Per ací, hi ha gran quantitat d’arbres en els que en les tiges mes altes hi ha plantes de visc, planta parisitaria”, comenta el guia, “Visc?”, pregunta una companya, “muerdago en castellà, es la planta que es posa a l’entrada de les cases en Nadal”, contesta un altre, “això no es el acebo?”, diu una companya, “no, son diferents i es diu grèvol en valencià!”, contesta un altre.

 

Anem avant, per una senda sinuosa i de bon caminar, pugem poc a poc, “mes avant esmorzarem!”, comenta el guia, “no es prompte?, sol portem caminats uns pocs minuts!”, comenten, “ha hi davant hi ha una font que s’anomena de La Pegunta!, la pegunta es una substància adhesiva, una mena de cola que treia de la resina del pins!”,  comenta el guia. En aplegar a la font esmorzem, “tornarem per el mateix camí?”, comenta un company, “no, tornarem per un altre”, contes el guia; “ me he deixat el pal al principi de la senda!”, comenta el company.

09/06/2018 Monuments de Bocairent

            Hui en som 7, anem un altra vegada camí de Bocairent, acudim de diversos pobles i ens ajuntem a al redona on esta el monument a la “manta de Bocairent”, un company per watssap va dir “Yo Trabajo. Pero te subvenciona algo el Ayuntamiento o la oficina de turismo?. Como ultimamente de allí no salimos.!”, el guia li contesta “el Ayuntamiento no da ninguna subvención, solo que hay mucha sombra y fuentes con mucha agua!”.

 

            “Per a no patir calor a migdia, eixirem cap a Les Cases de l’Alboret, pujarem per la senda de la Mola, tindrem alguna sorpresa per la ruta, desprès anirem a la cova de la Sarsa, i a continuació anirem cap a l’ermita de Santa Barbera!”, comenta el guia, eixim per l’antiga via de la xitxarra, camí asfaltat i que perd la seua gracia, veiem cirers carregats de fruits, “encara en queden per collir!”, diu un company,” deu de esser alguna varietat mes tardana!”, diu un altre, son arbres aïllats, “son per a consum de casa!”, comenta un altre, seguim avant, hi ha molta gent caminant, bicicletes, esportistes en general.

26/05/2018 Circular de les ermites de Bocairent

Hui en son 5, anem cap a terres l’interior, concretament a La Vall d’Albaida, tornem al poble de Bocairent on farem una ruta plena de sorpreses.

 

Per aplegar al punt d’eixida cal agarrar la CV-81 fins aplegar al poble de Bocairent i en la primera redona, on esta el monument a la manta de Bocairent, eixirem per la tercera eixida i aparquem el cotxe a dreta o esquerra. Ha hi es el punt d’eixida. Anem cap a l’esquerra per l’antiga via de la xitxarra, en un no res girem a la dreta i per un camí asfaltat i deixant a la dreta el poliesportiu anem cap amunt, anem per l’umbria de la serra Mariola, l’aigua corrent per canals ens compta que no es zona de secà per on caminem, “per la zona hi ha moltes fonts que no se sequen en la pitjor de les sequeres!”, comenta un company originari de la zona, pugem en zig zag i prompte deixem l’asfalt i entrem en un caminal de terra, anem cap a la primera de les ermites, “La sant Jaume Apostol”, envoltada per un bosc de carrasques i pins, també hi han xalets, el lloc es encisador. En la vorera del camí una “dedalera o digitalis”, ràpidament classificada per el botànics, foto i avant

19/05/2018 Calles - riu Chelva - Chelva - Aqueducte de Peña Cortada - Rambla d'Alcotas

            Hui en som cent i la mare, com sempre cafè i marxa, anirem arreplegant als companys per el camí, anem cap a la comarca de “Los Serranos”, son castellano-parlants, aquesta es una data sense importància, sols es per a situar als lectors.

 

            Anem a fer una ruta circular, l’eixida la fem des de el poble de Calles i seguirem el riu Tuejar o Chelva, fins aplegar al poble de Chelva, i de ha hi anirem cap a l’aqueducte romà de “Penya Cortada”, on baixarem per la rambla d’Alcotas i tancarem la ruta en Calles.

            La ruta la farem en dos grups diferenciats, el caminants del primer i mes nombrós, comencen per la vora del riu, la resta del grup ens espera a Chelva. La primera en el front, al caminant mes novell li plouen les bromes per tots el costes; que si la roba no es l’adequada, les botes son noves, que te prendre mes el sol i fer morenes les cames; bromes per a tots el gustos i sense ganes de molestar. Després de unes quantes setmanes sense ajuntar-nos a caminar, venen les novetats, “El teu fill ja te el títol de pilot?”, pregunta un company, “sí, i te faena, de moment esta acumulant hores com a pilot-instructor, i després a buscar faena en una aero-línia!”, contesta el pare orgullós, “tinc novetats que comptar!”, diu una companya, “hem comprat una caravana per a viatjar!”, “però cabem tots dins d’ella?”, diuen el bromistes de la colla, “te un avanç gran per poder dinar o sopar?, diu un altre, “res de res, un llit per a dos i no cap ningú mes!”, es la resposta.

12/05/2018 Benigembla - Barranc d'Almadic - Aeroport

            Hui en som 5, a una hora desacostumada eixim cap al poble de Benigembla, a la Vall de Pop dins de la comarca de la Marina Alta, el propòsit es fer una ruta circular començant la ruta per el Barranc d’Almadic, pujar al aeroport d’emergències, al Cocoll i tornar a Benigembla.

            Prenem cafè en un bar del poble, “podíem dinar ací o anem a Parcent?”, diu una companya, “hi ha i putxero!, he preguntat a la cambrera”, comenta un company, “al tornar decidim!”, prenem el cafè i fem marxa, la ruta nema fer en el sentit de les agulles del rellotge, “espere encertar la ruta!”, pensa el guia; anem avall per la CV-720, a un 600 metres girem a la dreta per un camí d’asfalt, anem amunt poc a poc, les primeres rampes son fortes però sense passar-sen, una estrangera baixa acompanyada d’un gos, “bon dia!”, li diguem, “Buenos dias!”, contesta “fijaros la cara de alegria que lleva, esta disfrutando de la naturaleza!”, diu un company, “cierto!”, contestem. Anem per zona d’ombra, va fent calor però sense agomboiar-nos, a nen a l’esquerra i pujant. Veient el mapa ara veig que el barranc d’Almadic en tenim a l’esquerra, fem una corba molt tancada i ja tenim el barranc a la dreta. “Ha hi baix hi ha una pressa!”, diu una companya, “cert, però no es per embassar aigua, sinó per regular els cabdals a l’època de pluges!”, contesta un company.

05/05/2018 De Manuel a l'ermita de Santa Ana per la font Amarga

            Hui en som huit caminants, com sempre cafè i marxa; anem cap al poble de Manuel on començarem la ruta que ens portarà a l’ermitori de Santa Ana.

 

            Deixem els cotxes al pàrquing del poliesportiu del poble, que esta al costat del l’antic aquarterament de l’exercit. Iniciem la ruta per davall de la carretera i entrem en l’esplanissada al lloc anomenat “la paret de les bales”, on antigament feien practiques de tir els soldats fins a no fa molt anys, de fet el germà d’un company encara va fer ha hi practiques de tir. Deixem a la dreta una tanca que rodeja una zona plena de Limonium mansaneatianum, “L'ensopeguera de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una espècie de planta de la familia Plumbaginaceae. Es tracta d'un endemisme valencià restringit als municipis de Xàtiva, Manuel i Castelló de la Ribera.. Creix sobre argiles guixoses del Keuper i altres substrats guixosos, amb suficient humitat i en posicions assolellades, generalment en vessants poc inclinades”.

21/04/2018 Circular de Bocairent

            Hui en som 8, com sempre als llocs de costum, eixim cap al poble de Bocairent a La Vall d’Albaida, de camí trobem un banc de boira, així que el dia de no donara peu a fer fotos.

            A les 8 del mati estem al punt d’eixida, hem aplegat fins a la redona on esta el monument a la manta de Bocairent, a la 3ª eixida enfilem el carrer a la dreta i aparquem.

            Aquest es el punt d’eixida i de tornada, primer que res un cafè i fem marxa cap amunt, el primer tram per asfalt, el grup esta un poc endormiscat, i com sempre el company que fa de llebre tira cap amunt, “estan dormidos o que?”, diu el company, de tant en tant ens girem i el grup va la seua. S’acaba l’asfalt i entren en camí de terra, “per ací ja hem passat un altra vegada!”, comenta el guia; la senda de bon caminar va fent-se estreta, a l’esquerra una font va deixant caure un filet d’aigua, hi ha que recordar per si de cas un altra vegada anem curts d’aigua i tenim set.