02/08/2016 Ref. Gresolet - Ref. Sant Jordi (Cavalls dels Vents)

02/08/2016 Refugi de Gresolet – Refugi Sant Jordi

A les 6.45 amunt, no fa falta despertador, desdejunem i a caminar l’eixida cap al bosc de “Gresolet”, passem al costat de l’ermita i avant, “en espera una pujada llarga, desprès una baixada llarga, i una pujada mes llarga fins aplegar al refugi” Comenta el guia, el bosc senzillament ¡impressionant! Una meravella, bosc tancat on no entra casi la llum, sols s’escolten les xafades i el soroll dels bastons, el silenci en convida a a tancar-nos en els nostres pensament, anem agrupats, la floresta es impressiona el dossel que formen els arbres es espectacular, son 2.5 km de pujada en zig-zag, bonic es el bosc.

En aplegar al “Coll de la Bauma”, fem una ullada als voltants, entre boirines matineres veiem un paisatge de muntanyes poblades d’arbres i en les parts altes praderies de alta muntanya. Canvia el tipus de bosc, algun auro, avellaners, pins, ens creuem amb algun senderiste, nosaltres seguim les senyals vermelles a les que no deixarem en tota la ruta, en alguns trams mesclades amb marques de SL o de GR, de sobte marques de GR, estem a la senda dels “Bons Homens”, ruta d’escapada dels republicans cap a França, ¿No tens família a l’Argetina? Pregunta un company ¡Si, un germà de mon pare!, ¡ a lo millor va eixir per ací!, li contesta un company ¡Es possible!, anem per pista i veiem un ciclistes que venen en sentit contrari, ¡bon dia! Es diem, girem a l’esquerra cap a una font on fem un descans i mengem fruits secs, dolç de codony, plàtans secs, dàtils, ¡energia pura!, davant de nosaltres un cavall en un tancat. 

Observa a la gent que passa, el company-guia ens comenta que fa un 6 anys quant va fer aquesta ruta ens van trobar a un caballistés que feien la ruta. Ens abastim d’aigua i avall, a trossos per senda de bon caminar, i altres vegades per pista forestal, els ramats de vaques els tenim a dreta, a l’esquerra, van per lliure.

Anem avall, entrem en una senda estreta i de sobte dos joves, ¡bon dia!, ¡bon dia! Contesten, en eixe moment despleguen dos cadires i sa senten ¡aneu ven preparats, cadires, refrescos i l’ombra!, ¡ tenim experiència, som cuiners d’un grup d’escoltes i estem esperant-los per donar-los aigua!, ¡adéu que passeu un bon dia!.

Apleguem a un creuer on hi ha un casa rural privada, i al fons una font on bebem i ens bastim, el cartel ens indica “Cami dels empedrats”, ¡Bullidor de llet! anem avant per zona amb molta ombra, a uns centenars un refugi de la senda de nom “Cavalls dels Vents” passem de llarg, cap al nostre destí, un indicador a l’esquerra “Bullidor de Llet”, ¿entrem a vorer-lo?, ¡no, mes avant borem una cosa millor!, el rierol ara el tenim a la dreta, de sobte apleguem al lloc abans senyalat ¡una meravella de cascada!, al seu peu un llac menut que ens convida a prendre el bany, les atrevides i un atrevit ens llancen de cap a l’aigua, ¡esta freda i es una delícia!

 Aprofitem per a dinar a l’ombra de les pedres i descansar, el entrepà no es res de l’altre mon, el mengem de bona gana; la gent passa amunt i avall, un grup de 4 també naden, i un grup de 2 als que convencem de que es lo millor, volen fer la travessia en 3 dies, ens refresquen i segueixen avant, ¡adeu, bon viatge! A una hora prudent seguim caminant, de pujada i un poc dificultosa fins a eixir de l’estret on es forma la cascada, la cosa s’empina, la senda coberta i de bon caminar el rierol a l’esquerra, les forces van fallant, els nivells de sucre baixen, l’aigua s’esgota, un xicotet retard degut a una “pajara”,¡ solució!, sucre amb forma de “gominola”, fruits secs; seguim avant i en aplegar a la font “d’Escriu” en reabastim, l’aigua esta freda i ens entra molt be, ¡ja falta menys diu el guia!, els voltants son d’una bellesa impresionant, quan miren arrere ens quedem bocabadats ¡impressionant!, paraula que repetirem al llarg de la senda. El “Pedraforca” sempre omnipresent en la ruta, poques vegades el perdrem de vista, apleguem a una font baix d’un xop espectacular, el refugi esta a un centenar de metres, menut sense luxes, en aplegar a la dutxa i fer una xerradeta, seguim les normes del refugis i la dutxa amb aigua freda, ens reanima, el sopar bo, amanida, llentilles amb verdures i mandonguilles de vedella de la comarca. ¡Molt bo!.

Cuentan de un sabio que un dia tan misero i pobre estaba, que solo se sustentava de unes hierbas que comia. Habrá otro, entre sí decía más pobre y triste que yo?

Más cuando el rostro volvio, hallo la respuesta, viendo que otro sabio iba cogiendo las hierbas que él arrojó!.

Tenim sort, una habitació amb quinze lliteres per nou persones, un plaer, a vorer si tenim sort i la resta de les nits podem gaudir de la tranquil·litat i d’un espai ample. No volen fer-nos descompte en el refugi aplicant la reciprocitat entre federacions. Qüestió política. Recorregut 16,3 kilòmetres.