El desdejuni a les 7, es l’ultima etapa, tornem a casa, ens espera la pujada, sinuosa, empinada, entre
cavalls i vedelles, anem amunt a poc a poc, girem la vista enrere i gaudim de les vistes dels Pirineus, de la Cerdanya, del “Prat de l’Aguiló”, de tant en tant foto, sempre guardarem en la memòria les vistes i per si de cas, sempre estaran les fotos. La pujada es en zig-zag, l’eixida no la veiem, es una paret vertical; passem de 2004 metres a 2433 en 2.1 kilòmetres, el desnivell es fort, apleguem al pas, des-de el cim podem vorer una velleta menuda però encisadora, a continuació una pujada suau, desprès de tantes pujades i baixades es d’agrair un descans encara que siga breu, s’escolta un crit alceu el cap! Un ramat de “rebecos” passen veloços, una meravella.
A partir d’a hi, la senda es sinuosa com un “tobogan”, anem de baixada, en eixir de la velleta, el “Pedraforca”, el veiem, impressionant, en la senda trobem a una parella de gent major que pensem que van a veure el ramat, tota la baixada esta plena de portes que impedeixen l’eixida de les vaques dels tancats. Seguim avall, ara un ciclistes que volen aplegar al pas. La senda fa una corba a la dreta i al fons podem vorer la pista, el guia comenta que es fa pesada, mes avall podem vorer brillar els cristalls del cotxes, ens sembla de tenen que ser molts, hem perdut la noció del temps, esta clar, hui es dissabte!.
En una corba del camí hi ha una cascada menuda on podem esmorzar i llavar-nos les cares i les mans! Un altre grup de ciclistes puja cap amunt, voy bien para llegar al paso de Gosolans?, si!, tardaras algo más de una hora!, nosaltres avall, pugem al refugi d’Estasens?, val la pena?, un refugi mes, el lloc bonic, que fem?, per mi sí, per mi no, al final decidim no pujar, el camí ple de cotxes, es dissabte es nota per l’afluència de gent, molts cotxes estan aparcats a la vora, ara es un riu, cotxes amunt i avall, un grup de cotxes francesos baixen, pareixen una expedició, a la dreta el refugi de “Gresolet” i el bosc del mateix nom, no se si tornaré, l’any que vinent farem travessia?, ja parlarem, apleguem al mirador, la faena feta, sense cap lesió, un pare molt amable ens fa la foto de grup de record, estic esperant al meu fill que esta pujant al “Pedraforca”, gracies. Ens acomiadem, uns cap a casa, altres cap a Girona. 13,1 kilòmetres.
L’experiència ha sigut molt bona, tant a nivell de grup com a nivell personal, hem passat dificultats, un dia al llimit de les forces, però ha valgut la pena. Per alguns l’any 2016 ha sigut complet, baixar el barranc de l’Infern! Els Cavalls dels Vents! Que mes es pot demanar?. Hem acumulat el final 84,5 kilòmetres, i moltes hores de compartir experencies, xarrades, bon humor, companyeris-me, alguna barreta, datils, pa de fugues, mil i una anecdota.
Me gusta cuando callas
porque estas como ausente
y me oyes desde lejos
y mi voz no te toca
parece que los ojos se te hubieran volado
y me parece que un beso te cerrara la boca
Pablo Neruda
P.D: Hem vist lo poc amants que alguns son de la muntanya, hem patit males cares per part del gestor dels refugis perquè deixàvem el fem, llocs plens de garrapatees, hem patit dels preus abusius, una cervesa de pot a 3€, mes cara que en primera línia de platja, un desgavell!, Ecologia? Capitalisme pur i dur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario