07/12/2023 Circular dels masos de la Mariola i el cim de l'Eixarc

 

Hui anem a fer una ruta per el terme de Bocairent, el dia promet, clar i fresc. Per aplegar hi ha que anar per la CV-794 en direcció Alcoi i en passar la pujada girarem a la dreta i aparquem els cotxes i a caminar.

           

Anem per l’esquerra per camí ample i de bon caminar, el primer mas el tenim a la dreta, esta en estat abandonat el millor un retaule fet de manisetes dedicats alguna santa que ha perdut el nom, el voregem i tornem al camí, a uns metres tenim un aljub que sembla molt antic i que esta a la dreta del camí. Seguin avant a bon ritme, anem per els fondos d’una vall. Veiem les restes de la boira matinal. Podem veure el Montcabrer tapat per una boina de boira, a la dreta el cim de la Blasca, estem rodejats per boscos de pins, trencats per camps de cultiu; un de gira sols que no ha collit, els troncs son menuts i no han aplegat a l’altura adequada, els fondos estan plenes de boirines.

            Poc a poc anem guanyant altura, al davant tenim un altre mas anomenat de “Reiner”, aquest esta en bon estat, una maniseta ens indica el nom, davant una font que brolla amb gana, la casa esta en bon estat; a la dreta i al fons un altra molt allunyat.

            Anem amunt, deixem arrere els camps de cultiu, les carrasques i els pins van apareixent, al davant apareix un altre mas “El Somet”, aquest esta a mitjes, ni be ni mal.

Veiem “La Blasca” mes clara que al mati; la boira van desapareixent, el “Montcabrer” continua tapat, en girar la vista a l’esquerra apareix el mític “Puig-Campana” on esta el dia despullat de boira, apleguem a un creuer i anem al recte, no hi ha senyalització que ens orienta, tenim que mirar el GPS, mes avant en un altre creuer girem a la dreta, seguim per pista ampla, en el següent punt girem a l’esquerra i entre els pin veiem un mas en construcció, sembla gran. Ara veiem un altre tipus de cultiu, han planta carrasques, doncs pensem que volen aprofitar el clima i l’altura per al cultiu de tòfones, hi ha una sèrie de manegues per a regar els arbre per goteix.

            Les parcel·les estan rodejades per una tanca electrificada, per protegir el arbres dels porcs senglar i altres animals. A l’esquerra i al fondo un camp de oliveres plantades en “espaldera”, apleguem a una porta de ferro, la passem per el costat, al davant veiem el cim de “L’Eixarc”, en un no res estem dalt, foto de rigor al piló que marca el punt geodèsic, ara sí les boires han desaparegut i podem veure 360ª als voltants, el “Montcabre” despullat de boira, la “Blasca” esplèndida, la creu del cim de “Sant Jaume”.

Seguim avant i ara de baixada, anirem recte un milers de metres i apleguem al font “Freda”, aprofitem el lloc per beure uns glops d’aigua, en aquest punt anem per la dreta.

            Avall, ens sembla que en la zona a plogut no fa molt de temps, doncs el sol esta humit, els arbres que ens envolten esta molt verds i de bon color, a la dreta i al fons un mas anomenat de “Guilella”, te una característica molt cridanera, un remat amb punta, en aplegar baix veiem un poste indicador, a l’esquerra podem anar al naixement del “Vinalopo”, nosaltres al recte, mes avant veiem el que sembla un pou d’abastiment d’aigua, esta al costat del que s’ha considerat el punt mes gelador de la zona “La Rambla del Vinalopo”, girem a la dreta i una xicoteta pujada apleguem un altra vegada al bosc de pins, en un no res estem al punt d’inici de la ruta. Fàcil i entretinguda.