28/10/2023 Font del Garrofer – Barranc de la Casella – Pla del Barber – Travessa – La Ratlla – Pista – Senda de la Travessa

 

            Deixem els cotxes a “la font del Garrofer”, on iniciem la senda no esta molt xafada, al principi els matolls dificulten la marxa, con anem per el fons del barranc hi ha moltes pedres soltes i esvaroses, anem cap amunt, per davant tenim una ruta de aproximadament 1,30 minuts.

          

  Les parets impressionen, verticals com cl; de tan en tant tenim que deixar el llit del barranc, doncs passem a senda de terra que voreja el fons del barranc. Les parets no en deixen veure les serres que tenim a dreta i esquerra. Desprès del tram llarg apleguem al final del barranc, sols ens queda eixir a “la font del Barber”, en aplegar dalt esmorzem als bancs de pedra que hi ha al lloc.

            Gaudim dels entrepans i a caminar, anem cap Alzira per la pista, passem la cadena que divideix el termes

“d’Alzira i Simat” i a uns metres hi ha un munto de pedres que assenyala la senda de la travessa. Un altre barranc i cap amunt, molt empinat i pedregós, ara si que veiem la serra de “Les Agulles, l’Alt de les Tres Creus, el cim del Penyalba i del Monduver”, impressionant, baix hem deixat “el Pla del Barber”, els xops estan mudant la fulla, hi ha una mescla de gros i verds. Amunt i ha amunt, veiem senderistes que venen de “la Ratlla”, el aplegar al coll, veiem “la Ribera Baixa” en tota plenitud. Girem a l’esquerra i pugem un desnivell en una paret que anomenem “l’Escalô”, una trepada i seguim avant, el pròxim objectiu La Ratlla, en un no res estem al punt.

            Hem guanyat altura i gaudim del voltants, al davant “Les Orelles, El llom del Matxo Flac, La Creu del Cardenal, El Cavall Bernat; a l’esquerra La Ribera Alta, girem la vista i veiem La serra de Les Agulles; desprès El Monduver i el Penyalba, a l’esquena L’Alt de les Creus i darrere i a la dreta La Ribera Baixa”, emborronat per la boirina “El Caroig, El Montcabrer, i al fons de tot el port de Valencia”.

            El vent bufa for al cim, no es estrany que hem pujat ha bufat fort. En un moments estem al cim de “La Ratlla”, un moment per gaudir del paisatge i avall, la baixada com sempre esvarosa com sempre, conforme anem baixant gaudim de les vistes, de tant girem la vista arrere; baixem amb cura, en aplegar baix tenim a la dreta “el Mirador de l’infern”, una pujada lleuger i baixem, aquesta baixada esta molt desgastada, estem a una xicoteta planura, fa uns any era una praderia molt bonica, hui un bosc de pins, apleguem al creuer de la pujada “a l’Ouet i a la dreta la Cova de la Galera”, una pujada mes i canviem de terç, baixem per la senda empinada i en un no res estem a la senda plana, caminem alegrement gaudint de “la serra de les Agulles i el Pas del Cavalgando”, en aplegar a la pista girem cap a la dreta, veiem multitud de gent que ve a gaudir de la serra.

            En un minuts apleguem al monòlit que assenyala la baixada a “la font del Barber”, de baixada sols hi ha algun xicotet desnivell, al davant els arbres que hi ha a la font; apleguem al pàrquing on hem deixat el cotxes. Ens refredem a la font i fem uns glops d’aigua freda. Ací es el punt i final de la senda. Sols una recomanació, aquesta ruta no es deu de fer amb pluja, doncs es una zona on en cas de plutjes s’acumula molta aigua al fons del barranc.