Deixem
el cotxe on iniciem i finalitzem la ruta, eixim per la dreta i anem cap amunt,
al principi per asfalt, caminem entre camps d’oliveres, en alguns camps els
arbres estan carregats d’olives, a la dreta tenim els pobles d’Ibi, Castella i
Onil, també veiem el Menjador, tantes vegades que hem caminat per eixa serra
per fer cim.
En deixar la zona asfaltada entrem en senda, hem deixat arrere uns quants masos en bon estat; el waypoint “Forn de Calç”, esta al principi de la senda de terra, no te bon caminar doncs esta molt transitada per motos tot terreny, el que fa es que la pujada siga fatigosa, anem amunt com sempre, aquesta senda es bona per a l’estiu perquè te molta ombria, la senda es molt sinuosa i la pujada es forta. El desnivell es del 14%.
En
aplegar al punt màxim de la pujada iniciem una baixada llarga i tranquil·la,
recomane anar amb cura doncs hi han molts arbres trencats damunt de la senda; en
aplegar al punt màxim de la baixada veurem una casa de fusta en bon esta, un
paellero i un banc, seguim avant i veiem poste amb indicacions del GR, anem
pujant poc a poc, en aplegar a un creuer girem a la dreta, una pujada llarga i
empinada ens portarà al cordal.
Les
vistes espectaculars a l’esquerra en el sentit de la marxa tenim “La Foia de
Castalla i el cim del Menejador” a la dreta “El camp d’Alacant i la serra del
Migjorn”, anem rodant la vista i podem veure le mar, mes a l’esquerra “El
Cabeço d’Or” i seguint la vista “El Puigcampana”, seguim avant per la cresta de
la serra, la senda dolenta, hi ha que anar mes per intuïció que per marques. El
tram de senda es fatigós , no hi ha un tros lliure de pedres, anem de pujada,
suau doncs continua-
Apleguem
a punt mes alt de la ruta “El cim del Cremat”, caminem entre carrasques no molt
altes, de tant en tant tenim que passar per túnels entre les carrasques, tenim
que mirar contínuament al sol per no caure un bac, de sobte una tanca a
l’esquerra, anem seguint-la fins trobar un forat, el creuem i veiem un camí que
en uns minuts ens porta al refugi “Esbarzerets”, parem un moment i fem un glops
d’aigua.
Desfem
el camí i deixem a la dreta el forat de la tanca, anem cap avall, desprès de la
caminata per la creta aquest camí ens sembla el paradís, el camí a trams arenós
i altres de terra, a dreta i esquerra els aurons i el fleixos han mudat la capa
verda per el rogenc de la tardor.
Desprès de caminar
un bon tros, el GPS ens porta a la baixada “Infernal”, per davant ens espera
una baixada molt forta te aproximadament un 38% de desnivell, de mal caminar,
esta plena de regadores fetes per les motos de trial, de fet tenim que anar
buscant les vores de la baixada, tardem 20 minuts en baixar la pendent, en
aplegar baixar baix ens relaxem, la baixada ha sigut dura-
En aplegar baix
anem per un caminal fins aplegar a un mas, en eixe punt girem a la dreta per
davant de la casona, una lleugera baixada ens porta al barranc de “La Boquera”,
caminem per el fondo del barranc, esta sec; no hi ha que anar per el llit en
cas de pluja; la senda esta transitada, de caminar agradable sols hi ha dos
“baixades” que tenim que posar el cul en terra i baixar amb cura.
Hi ha punt que el
fons del barranc esta ple de matolls, i a l’esquerra una xicoteta pujada ens
convida a pujar-la, no hi ha que fer cas, seguim avant, en un no res estem al
final de la senda, ens apareixen de sobte els cotxes estem final de la ruta
No hay comentarios:
Publicar un comentario