18/06/2016 Barranc de Las Palomarejas

Hui en som 5, com sempre cafè i marxa, en agrupem a l’Alcudia, anem a terres castellanes, concretament a la comarca de Utiel-Requena o Requena-Utiel, hem quedat amb el grup de “La Sargantana i la Granota” al poble d’Utiel, anirem a recórrer el barranc de “Las Palomarejas”, uns dies abans el guia de hui ha fet un recorregut d’exploració i te aigua suficient. El guia habitual deixa el seu lloc i va d’espectador i a gaudir de la natura.

 

En Utiel eixim cap a la N-330 Alacant-Terol (Alicante-Teruel) i en el encreuament amb la CV-390 girem en direcció a Benageber, passem “Las Casas de Mediana” i en aplegar al encreuament “1 Villanueva”, girem a l’esquerra seguim la carretera asfaltada i en acabar-se continuem, buscant el cartell “Deposito contraincendios el Charco Negro”.

11/06/2016 Cami d'Ibola - Cerro gordo - Barranc de l'Horteta - Barranc de Roig - La Mosquera - Barranc d'Almanzor

Com sempre a les 7 cafè i marxa, hui en som 10, anem cap al poble de Ain.

     “D’origen arab, el seu nom significa font, fou conquerida per Jaume I, a l’any 1239 i mantingue la seua població musulmana baix la jurisdicció del cadi d’Eslida, els musulmans van viure fins al segle XVI conservant les seus tradicions i formes de vida, fins a quant es van imposar la conversió al cristianisme baix pena de mort o expulsió. El moriscos d’Ain es van rebel·lar i buscaren refugi en la serra d’Espada, fins que la revolta fou sufocada. Al final foren expulsats.

            Hui anem a recórrer una senda, i el guia habitual fui sols es dedica a gaudir del paisatge i assessorar algun despistat. La ruta la comencem al “Cami d’Ibola” i com sempre cara amunt a buscar el “Cerro Gordo”, per a fer boca el primer kilòmetre te un desnivell del 20,68%, alguns membre de la penya recordem la pujada com una baixada que férem a l’hivern passat, i la veritat sense calfar es fa dura, el guia de hui ens porta a un ritme bé. En el viatge d’anada van aparèixer unes anècdotes dels malnoms d’alguns pobles “conde moniato, cagallo maur” i alguns altres, aquestos son els mes curiosos. Tornem a la senda, en aplegar dalt les vistes son espectaculars, davant la baixada des-de el coll de “La Mosquera”, anem a l’esquerra per una senda desdibuixada, ¿es esta o es mes avant? ¡tenim que anar cap aquella casa! El guia mana i avall poc a poc la senda es va marcant, deixem la cresta i entrem en barranc de “La Horteta” en aplegar a la casa senyalada no es una sinó varies cases fetes en pedra seca i estat ruïnós, ara anem por un bosc de sureres i de bon caminar, anem xarrant ¡ tinc ganes de que aplegue el dia i anar el pirineu!, ¡ jo també!, dels 10 caminants al menys 4 estem apuntats per anar al mes d’agost a fer la ruta de “Cavall de Vent” al parc natural de Cadi-Moixeró, anem vorejant el barranc i veiem un aqüeducte al fons del barranc, ¡ no es veu cap de conducció!, ¡igual arreplega l’aigua de alguna escorrentia quant plou!, esta prou intacte, seguim avant i de tant en tant tenim que esperar al “nou fotògraf” i al seu ajudant, com no es fixe es fotografiarà els peus, pareix un xiquet amb sabatilles noves.

04/06/2016 Corbera - Mallá Verda - Torrentera - Cavall Bernat - Fontanelles

            Hui en som 11, hem recuperat a uns companys i tenim una nova incorporació, com sempre cafè i marxa, recollim a dos membres a Corbera i cap amunt. Son les 7.30 del mati, davant tenim la serra de corbera, l’idea es pujar fins al Pas de Sant Sofi i una vegada allí decidirem on anem, hi ha dos variants tornar per “La Malladá Verda” o pujar al “Cavall Bernat” per la torrentera. Anem avant i com sempre el dos bromistes del grup es deixen sentir, “que estàs molt guapa” i el marit davant, be a la senda, aquesta es a petició d’un membre que te que estar prompte a casa; no sempre les peticions es poder complir.

            Com sempre diversitat d’opinions “es per ací, hi ha senyals”, “el track diu que es mes avant”, al final decidim seguir el track, ¿es per aquella pujada? ¡ pareix que si!, a l’esquerra una residencia de meditació d’una ordre religiosa, segons ens compten per a fer meditació esta molt bé.

28/05/2016 El Bosc Màgic (Pla de Corrals)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 5 caminants, degut al canvi de temps, ens ve damunt una ponenta i ja sabem com les gasta, canviem de ruta, no farem la llarga, però també anem al Pla de Corrals, llogaret del municipi de Simat de La Valldigna. Ens organitzem i cap al poble, deixem el cotxes al lloc de costum i a la marxa, la primera parada es a la font Roja, que alimenta el antic llavador del poble, a partir d’a hi terra incògnita.

            El primer passos ens porta un camí entre tarongers i cap amunt, de sobte entre en un barranc molt pedregós, ara per dins ara vorejant-lo, el gps ens porta, tenim que fer un trencall a l’esquerra i al costat mateix de la senda la primera sorpresa del dia, un pi comú enrotllat en el mateixa com si fora una corona, te una forma espectacular, fem fotos per recordar-lo i esperem que ningú el malbé, seguim avant per dins del barranc i nova sorpresa un llac menut i fosc, format per una cataracta i que al mig un fora redo, a la dreta en la paret i treballat per l’aigua i brodat com si fora del poble de Bruixés a Bèlgica, ja portem tres meravelles i quedem en anomenar a la ruta “El bosc màgic”, ¿tindrem mes sorpreses? Gaudim dels moments, sense presa, foto de grup, del brodat i una granota a la vora del llac, ¿serà el príncep?. No la molestem i tornem sobre les nostres passes, girem a la dreta i cap amunt per una “trialera” feta per el fanàtics de la MTB, pugem i ara si que anem per camí conegut, el camí que comunica Quatretonda (La Vall d’Albaida) amb Pla de Corral (La Valldigna) i Barxeta (La Costera).

21/05/2016 Una d’aigua ruta per Anna

            Com sempre cafè i marxa, hui som 11 caminants, anem recollint als companys en cadena, fins completar el nombre. El poble esta a la comarca de La Canal de Navarres, l’aigua esta present a tot el terme, canalitzada de vegades, lliure moltes altres, un plaer per als sentis i la vista.

 

            Ara anem a vorer el nom de Anna d’on procedeix: “Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d'Énguera i d'altres llocs. L'origen del topònim de la Vila té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-ho en el Qur’án. De les diferents accepcions que posseeix ens centrarem en les quals fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'aquesta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions similars, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina ‘orti’ que els àrabs van adaptar com ‘al-Yanna’, Alamedilla=‘l'horta’. Aquesta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l'època romana en l'entorn i el paratge en el qual es va fundar la ciutat, en l'Albereda, al costat de la primitiva fortificació o castell.”

 

        

14/05/2016 Circular de la Mariola (Font de Mariola_Mas de Serafi_Mas de Prats - Mas de la foia Redona - Cava)

            Com sempre cafè i marxa, aquesta setmana toca relax, des-pres de la senda per el barranc de l’Infern, hui una lleugera per canviar. Hui anem a recórrer una circular per la serra de Mariola, parc natural per excel·lència entre mols altres. Som 6, a les 8.24 entem caminant. Farem una variant de la senda del dia 9 d’abril. Fa fresca de bon mati, els termòmetres marquen 10 graus i com bufa el vent la sensació tèrmica es de menys temperatura.

            Eixim cap a la dreta per baix del castell de Mariola i anem cap al “Mas de Serafi”, que el van vorer des-de mes altura, pareix un lloc interesant, en uns 30 minuts caminant ens rebren dos carrasques impressionants, gaudim de la seua figura meravellosa, envoltats de vegetació de muntanya. Ara anem cap amunt, el pou del mas esta tancat amb clau, impossible beure, ara anem cap al mas de Prats que ja visitarem l’altre dia per ensenyar l’altra carrasca. Eix a la conversà, com no la ruta del barranc de l’Infern, autentica aventura en ple segle XXI, la incògnita de que passarà, ¿farem el ridícul, tindrem un accident?, l’angoixa ens acompanya els dos primers ràpels i des-pres, amb molta prudència férem el barranc,. Es impossible descriure les sensacions. Que passarà ara?, ¿ en farem mes? El temps dirà, els companys diuen que es para estar orgullosos d’una faena ben feta. Des-de la tranquil·litat de la crònica, veiem la companyia tan grata que portarem, amb les seues rialles ens feien oblidar els perills, el nerviós, i tants detalls que ens passaren per el cap.

          

07/05/2016 El barranc de l'Infern (Vall de Laguar)

Hui en som 6, 4 membres de la Penya i dos bones persones que ens acompanyaran a fer la ruta del BARRANC DE L’INFERN a la Vall de Laguar.

El nom molt conegut, perquè hi ha molts barrancs amb el mateix nom, però a este li ve la fama per la gran quantitat d’accidents amb resultat de mort. De bon mati cap a Favara on esperem a uns companys que venen de la Ribera Baixa, anirem cap a Oliva on esta la resta del grup. L’eixida per baixar al barranc la fem des-de La Juveea d’en Mig, lloc estratègic per evitar anar carregat amb tot el material que fa falta. Som tres veterans molt experimentats en barranquisme, una desentrenada i dos “verges” o“novells” el nervis estan a flor de pell, ¿farem el ridícul? Sabem que una vegada dins del barranc no hi ha tornada, sols en el primer ràpel hi ha una eixida per l’esquerra, esmorzem i avall cap a la font del Reinos que te un xorro menut d’aigua. La senda de baixada es familiar, la hem baixat moltes vegades per fer la circular de “La Catedral del Senderisme”, si eixim del barranc sense problemes podrem dir ¡ he baixat a l’infern!.