12/05/2018 Benigembla - Barranc d'Almadic - Aeroport

            Hui en som 5, a una hora desacostumada eixim cap al poble de Benigembla, a la Vall de Pop dins de la comarca de la Marina Alta, el propòsit es fer una ruta circular començant la ruta per el Barranc d’Almadic, pujar al aeroport d’emergències, al Cocoll i tornar a Benigembla.

            Prenem cafè en un bar del poble, “podíem dinar ací o anem a Parcent?”, diu una companya, “hi ha i putxero!, he preguntat a la cambrera”, comenta un company, “al tornar decidim!”, prenem el cafè i fem marxa, la ruta nema fer en el sentit de les agulles del rellotge, “espere encertar la ruta!”, pensa el guia; anem avall per la CV-720, a un 600 metres girem a la dreta per un camí d’asfalt, anem amunt poc a poc, les primeres rampes son fortes però sense passar-sen, una estrangera baixa acompanyada d’un gos, “bon dia!”, li diguem, “Buenos dias!”, contesta “fijaros la cara de alegria que lleva, esta disfrutando de la naturaleza!”, diu un company, “cierto!”, contestem. Anem per zona d’ombra, va fent calor però sense agomboiar-nos, a nen a l’esquerra i pujant. Veient el mapa ara veig que el barranc d’Almadic en tenim a l’esquerra, fem una corba molt tancada i ja tenim el barranc a la dreta. “Ha hi baix hi ha una pressa!”, diu una companya, “cert, però no es per embassar aigua, sinó per regular els cabdals a l’època de pluges!”, contesta un company.

05/05/2018 De Manuel a l'ermita de Santa Ana per la font Amarga

            Hui en som huit caminants, com sempre cafè i marxa; anem cap al poble de Manuel on començarem la ruta que ens portarà a l’ermitori de Santa Ana.

 

            Deixem els cotxes al pàrquing del poliesportiu del poble, que esta al costat del l’antic aquarterament de l’exercit. Iniciem la ruta per davall de la carretera i entrem en l’esplanissada al lloc anomenat “la paret de les bales”, on antigament feien practiques de tir els soldats fins a no fa molt anys, de fet el germà d’un company encara va fer ha hi practiques de tir. Deixem a la dreta una tanca que rodeja una zona plena de Limonium mansaneatianum, “L'ensopeguera de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una espècie de planta de la familia Plumbaginaceae. Es tracta d'un endemisme valencià restringit als municipis de Xàtiva, Manuel i Castelló de la Ribera.. Creix sobre argiles guixoses del Keuper i altres substrats guixosos, amb suficient humitat i en posicions assolellades, generalment en vessants poc inclinades”.

21/04/2018 Circular de Bocairent

            Hui en som 8, com sempre als llocs de costum, eixim cap al poble de Bocairent a La Vall d’Albaida, de camí trobem un banc de boira, així que el dia de no donara peu a fer fotos.

            A les 8 del mati estem al punt d’eixida, hem aplegat fins a la redona on esta el monument a la manta de Bocairent, a la 3ª eixida enfilem el carrer a la dreta i aparquem.

            Aquest es el punt d’eixida i de tornada, primer que res un cafè i fem marxa cap amunt, el primer tram per asfalt, el grup esta un poc endormiscat, i com sempre el company que fa de llebre tira cap amunt, “estan dormidos o que?”, diu el company, de tant en tant ens girem i el grup va la seua. S’acaba l’asfalt i entren en camí de terra, “per ací ja hem passat un altra vegada!”, comenta el guia; la senda de bon caminar va fent-se estreta, a l’esquerra una font va deixant caure un filet d’aigua, hi ha que recordar per si de cas un altra vegada anem curts d’aigua i tenim set.

24/03/2018 La senda de les pintures rupestres i el fossils (Alfarp)

            Hui en som 5 caminants al esta a prop de cases, no cal matinar, cafè i marxa, ens dirigim ala poble d’Alfarp a la subcomarca del Marquesat, anem buscant pintures rupestres. Puntuals ens trobem a l’Alcudia i desprès a Carlet, una vegada junts anem cap al destí, deixem els cotxes a la gasolinera que hi ha a la carretera CV-520, ens equipem i a caminar.

10/03/2018 La serra de Salinas

             Hui ruta de fusión amb la penya “La Sargantana i la Granota”, comencem la ruta mes tard de lo que es normal en la Penya, hem quedat a les 9.30 a un paratge al peu de la “Serra de Salinas” en concreta a “L’Aula de la Natura Coto de Salinas”, per aplegar hi ha que buscar la RM-424 i seguir les indicacions, fins aplegar al centre d’interpretació. Ara una poca informació del lloc:

 

“La Sierra de Salinas es una destacada formación geomorfológica que sirve de frontera natural entre el norte de la región de Murcia (Yecla) y distintas localidades del Alto y Medio Vinalopó (Comunidad Valenciana). Pertenece al sistema prebético y es un anticlinal que continua al oeste por la Sierra del Carche-Serral. Las localidades más importantes de sus alrededores son Yecla en la ladera oeste, Villena en la ladera norte y Salinas en la ladera sur”.

03/03/2018 Les Tres Gracies (Dos Aguas - Carlet)

            Hui en som multitud, però primer que res deixar clar una cosa “Les 3 Gracies” no te res a vorer amb el quadre “Las tres gracias” de Pedro Pablo Rubens.

  

            “Les 3 Gracies” es una ruta senderista organitzada per el “Club d’atletisme Els Coixos” de Carlet, es una ruta molt dura i puja a tres cims, el primer es “L’Ave” de 952,45 metres, el segon “La Colaita” de 821 metres i el tercer “Matamon o Quencall” de 34o metres.

 

            A les 5 ½ del mati estem a la poble de Carlet on amb un autobús eixim cap al poble de Dos Aigües o Dos Aguas, i a l’altura del kilòmetre 67 de la carretera CV-580, ens deixa l’autobús i a les 7.10 minuts iniciem la marxa, per caminal de terra i degut a les pluges d ’aquestos dies prou fangós, tenim que anar vorejant el camí de vegades degut al xarcos que hi ha al camí, al principi el ritme fort, els guies capdavanters els 2 Pepes van tirant del grup prou nombrós, es una ruta no apta para “novatos”, de fet hi ha dos rutes, la “A” que pujarà als tres cims i la “B” que farà la ruta vorejant els cims i de vegades caminarem junts. Caminem per la “Vereda Reial de Castella”, ruta de transhumància per la que anirem uns 17.8 kilòmetres.

 

            Els dos grups anem agrupats i com sempre algun retardat va acompanyat per un membre de l’organització, cosa que es d’agrair, no es per falta de forma física, una pedra a la sabata, un necessitat fisiològica, unes fotos al paisatge, etc. La pujada es continua sense cap de treva, com he dit abans el ritme viu, “pareix que la ruta estiuenca va funcionant!, diu un company, “en sembla que sí, he mirat preus en hotels de la zona i alguns no volíem llogar-nos una habitació per una nit, i desprès de comparar preus el grup que ens organitza la ruta es mes barat, perquè entre el desdejuni i el sopar!”, diu un altre, “ja he vist els tracks i no tenen cap de dificultat, la ruta mes llarga es d’uns 17 kilòmetres, i no hi ha forts desnivells!”, comenta el guia habitual que hui es deixa portar. “Estàs gravant la ruta?!, diu un company, “per supost que sí!”, contesta. Conforme anem guanyant altura anem veient el paisatge que ens envolta a l’esquerra de la ruta tenim la “Foia de Bunyol” i part de la “Ribera Alta”, l’embassament de “Forata” esta lluent com un espill i destaca entre el verdor dels camps de cultiu, a la dreta de vegades podem vorer cap a la zona de Cortes de Pallas.

 

17/02/2018 A. March - Los Lagos - Barranc del Bonico - Canal

            Hui en som 10, com sempre cafè i marxa, anirem cap a terme de Carlet, en concret a la urbanització Ausias March on iniciarem una ruta improvisada que ha dissenyat un company. “Es de bon caminar i sense cap problema!”, diu el company, eixim per un carrer asfaltat i entre ja en matèria, una senda per l’ombriu d’uns pins fa l’inici de la senda agradable. El guia habitual hui descansa, mes ben dit col·labora en la tasca, “hui es el millor dia per provar el gps, el he provat en la bici i en senda encara no l’he afinat!. Aquesta ruta l’hem fet de vegades amb BTT i es molt agradable, sí ens dona temps anirem a vorer unes pintures rupestres!”, comenta el company.

            Anem per una pineda i baixem per un fort desnivell, “aneu d’espai en es guillar-se!”, diu el company guia, la baixada sense cap problema, travessem un camp de kakis, “en aquesta zona volíem fer un PAI en l’època de desgavell de la construcció, i al final queda en res!”, comenta un company. “Conec casos en el que aprofitant-se de la bona voluntat del llaurador i el desconeixement de molts altres, hi han especuladors que oferien concessions variades i especulaven en el terrenys!”, comenta un altre company.