08/12/2017 Gudar - Barranc d'Umbrias - PRTE-29

Hui som 5 caminats, anem a fer una ruta per la serra de Gúdar, a 8.30 eixim camí del poble de Gúdar, en aplegar al lloc d’eixida; hui el guia habitual sols donarà suport al guia principal; comencem la ruta i com no cap avall per un reguerol format per les escorrenties de la pluja, de caminar dificultós degut a les pedres arrossegades per les aigües de pluja, “tindrem que travessar unes quantes tanques fins aplegar al fons de la baixada!”, el poble queda darrere, esta dalt d’un penyot, “la ruta es circular, entrarem al barranc d’umbrias i tornarem al poble per una llarga pujada que comença per on eixirem del los Caños del riu Alfambra!”, comenta el guia.

 

            En aplegar al camí girem a la dreta, “per ací esta el pilo de pedra on l’any passat deixarem els cotxes?!, pregunta un company, “si, ha hi dalt a la dreta!”, contesta el guia; anem per llocs coneguts que ens porten records la baixada del barranc, apleguem al rierol que travessem sense cap problema, “recordes que l’any passat tinguérem que passar-lo amb aigua?!, li diu el guia a un company, “efectivament portava prou aigua i aquest any esta totalment sec!”, a la dreta en l’umbria hi ha neu, el riu te algun tros gelat, “esmorzarem a l’àrea recreativa que hi ha, on en estiu fan acampades!”, a la dreta trisca un ramat de cabres salvatges, un espectacle, però no dona temps a fer fotos, augmenta el grossor del gel, el guia fa la proba i tira una pedra prou grossa, rebota com una pilota, comencem a tocar neu verge, “es la meua primera vegada que xafe neu!”, diu una companya, “ tambiè, es mi primera vez!”, diu un altre company, les cascades de gel van fent la seua aparició en el riu, algunes son espectaculars, el gel penjant de la pedra; altres semblen un catifa de gel, una meravella.

25/11/2017 Rafelguaraf - Mig Almud - Delicies

 

            Hui en som 6, a les 8,05 minuts del dissabte comencem a caminar, anem a fer nova per al grup, el cim ja el hem visitat, “anem a pujar al cim de Mig Almud, que es una mesura antiga!” ,  https://penyalargilaga.blogspot.com.es/2015/06/20062015-bsrxeta-alt-de-la-barcella-alt.html  , diu el guia, anem per asfalt cos que no ens agrada gens mi miqueta, anem recte en un creuer i “tornem arrere, el gps indica que tenim que anar a la dreta!”, entrem en un caminal de terra i entrem en un barranc, “la baixada es per a despistar als novells!”, es el comentari, anem per un barranc on el sol es de pedra i esta net.

04/11/2017 Senda per Sumacàrcer

            Hui en som 10. Anem al poble de Sumacàrcer, poble de la Ribera Alta, aparquem els cotxes i anem vorejant la carretera per aplegar al inici de la “Senda del Castell”, la pujada bona i empinada, tenim un convidat, fil d’uns amics amb ganes de caminar, “te queda molt per acabar?”, diu un company, “trenta hores!”, contesta, “tindràs ganes?”, diu un altre, “moltes!”, contesta, “i desprès?”, li preguntem, “ a treballar i que faena nom’ en faltarà”, pugem cap a munt en zig-zag, en un temps molt breu estem a la fortificació plena d’enderrocs i del que sols queden les defenses exteriors. L’antic castell domina la vall del Xúquer, el poble a l’esquerra, cavant el riu i la pujada de BTT cap al Palmeral i cap a la dreta i en el pla Càrcer, Gavarda, Antella Beneixida i Costes, darrere i a l’altre costa la Canal de Navarrès.

 

         

11/11/2017 Barrancs de la Carrasca i El Gatillo (Enguera)

            Hui en som 10 per a caminar i 9 per al dinar de germanor, la Penya te desitja menjar gaspatxo a l’estil d’Enguera.

            Com sempre cafè i marxa cap a Enguera, poble de la Canal de Navarres, anem a realitzar una ruta en forma de 8 que ens portarà a recórrer dos barrancs molt interessants. En aplegar al punt d’eixida, lloc situat a la carretera que porta al llogaret de Benali. Deixem el cotxes i anem cap al barranc de “La Carrasca”, de baixada entre matolls i senda molt xafada, en un no res apleguem al “Pasadizo”, “aneu amb cura pues es un pas molt estret i es perillós mes que res per es guillar-se”, diu el guia de hui, de fet baixant amb cura no es perillós, els prims passen amb gracia, la resta amb molta cura.

            Girem a la dreta i anem cap a un abric, “Quant plou es forma una cataracta molt bonica que es por passar per darrer sense mullar-se!”, diu el guia, “Que penseu que es la matèria del sostre de l’abric?”, pregunta una companya, “fum de les fogueres dels pastors!”, diguem, “no!, pareix fum però es un liquen!, i que es un liquen?!, diu, “es la simbiosis entre un fong i un alga!”, contesta un company, “correcte!”, anem avant per una senda estreta i de fortes caigudes, “aneu amb cura pues la caiguda es forta i no es veu el fons!”, diu el guia, el paisatge una meravella; arbres alts, eixint del fons del barranc, buscant el sol, “a l’esquerra tenim un arbre monumental, fa un mesos estava viu, i degut a la sequera s’ha secat!”, comenta un company, anem avant i trencant les regles esmorzem abans de l’hora habitual.

 

28/10/2017 Fontanars dels Alforins - La Bastida de Les Alcuses

            Hui en som 10, en els llocs de costum ens reunim i eixim cap al poble de Fontanars dels Alforins, també conegut com “La Toscana Valenciana”, quedem a les afores del poble i desprès eixim cap al lloc d’eixida de la senda. “No eixim del poble perquè afegiríem uns 5 km. a la senda”, anem cap al un punt d’eixida, es el quart camí a l’esquerra comptant des el creuer d’entrada al poble en direcció a Ontinyent, un caminal de terra ens porta cap a la serra , el punt d’eixida es una carrasca impressionant.

 

  

14/10/2017 GR 7 - Castell de Vallada - El penyo - Les Ermites

            A les 8.15 com el claus estem a Vallada, hui anem a fer una ruta per intensa, pujarem per el GR-7 des-de Vallada fins al Castell, desprès pujarem al Penyo de Vallada i tornarem per la senda del Sumidor, cap a l’àrea recreativa de Vallada i als cotxes.

 

            Fa un dia bo per a caminar, la primera en el front, la pujada fins al castell de Vallada, el sol enfosquit per les boirines matineres, no fa molta calor i amunt, hui en som 5 amb ganes de caminar i aprofitar el temps, “com van els estudis de la major?” pregunta un company, “molt be, esta gaudint i fent lo que li agrada, ha fet un canvi molt gran, es mes responsable i madurat molt en l’últim any, esta a l’estranger, estan seguint un programa d’ensenyança d’una cooperativa del nord i esta molt contenta!”. Contesta la companya. “jo conec un poc el programa i es molt interesant i complet, combina l’ensenyança amb la practica!”, diu un altre company.

 

12/10/2017 Ferrata "Les Marujes"

            Canviem de lloc de reunió, i mes tard del normal, hui en som 8 i anem a fer la via ferrata de “Les Marujes”. L’eixida cap al poble de Tavernes i a l’altura de la gasolinera que hi ha a l’entrada girem a l’esquerra i anem cap amunt, deixem el cotxes a l’altura d’una finca roja i a caminar, “esmorzarem al peu del pont tibetà i desprès anirem amunt”, diu el guia de hui, “te una dificultat k3”, diu un company que la fet varies vegades. “Ara eixirem per l’esquerra de la finca i tornarem per la senda dels Esmoladors, així farem una circular!”, diu el guia, anem per senda xarrant de tot un poc, entre bromes, “cambiaste 5 bellezas por una rubia!”, li diem a un company entre rialles, “ahora nos explicamos el cambio de ultima hora!”, diu un altre; senda amunt molt trillà però poc senyalitzada, amunt sempre amunt; “mes avant trobarem la pujada que ens portarà per el zig-zag al barranc i creuarem el pont tibetà, ha hi tindrem que fer un destrepe, porte corda per si algú vol fer un rapel, son uns 3 metres de desnivell!”, diu el guia, “cuando estubisteis en los pirineus que rutes hicisteis?”, pregunta un company, “hicimos la senda de los Cazadores  fuimos a a Cola de Caballo, y otro dia hicimos la Faja de Las Flores!”, contesta el company.

 

            Esmorzem al peu de barranc anomenat , iniciem la ferrata, primer un destrepe de 3 metres, a continuació un pont tibetà, una pujada per escalons, “la procedència dels escalons es de telefònica i es feien servir per baixar al pous de registre de les instal·lacions de telefonia!”, compta un companya, “la primera vegada que vaig fer la ferrata vaig vindre en un dels que l’instal·la i en va explicar d’instal·lació, van tardar entre 3 i 4 anys!”, compta el guia, “ a mi en van dir que el nom de la ferrata ve perquè mentre l’instal·laven els escaladors les novies estaven a l’ombra, i algú mira eixes marujes i d’a hi li ve el nom!”. Serà veritat?, ha hi queda la qüestió.

  

            Ens equipem i a baixar per el destrepe no fa falta fer ningun ràpel, hi han prou agarradors en la pedra per baixar, el pont es creua en un no res i amunt per els escalons fent us de la línia de vida. Entre en la senda i amunt a buscar la ferrata, anem a la dreta per senda ben marcada, un grup de 6 escaladors van darrere de nosaltres ens deixen espai no amuntonar-nos, en aplegar a l’inici primer problema el primer escalo esta alt i hi ha que fer una trepada servint-se d’un ferro que hi ha a la banda baix, anem espai, el ,primer tram esta dificultós, apleguem a un pas lateral sense cap de punt on posar el peus. Desprès de tres intents i intentar-o tot, cinta exprés, pouar, el cronista dona per finalitzada la ferrata.

 

Des-fa la pujada amb l’ajuda d’un company i un altre grup que anava a pujar, i ací acaba l’historia de la ferrata de “Les Marujes”, tornarà un altre dia?, qui sap!, la resta dels companys la completen i ens retrobem en la senda dels esmoladors i tornem cap als cotxes. Una retirada a temps es una victoria!