23/07/2016 El Benicadell des-de la casa de Les Planises

De bon mati eixim cap al poble de Beniatjar, a la Vall d’Albaida, anem a pujar a “La Penya Cadiella”, muntanya mítica que separa la província de Valencia i la d’Alacant, es por pujar des-de els pobles de Salem, Gaianes, Beniatjar, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniarres; totes les pujades porten al Benicadell, hui hem agafat la mes senzilla de totes, la pujada des-de la casa forestal de “Les Planises”.

Hui en som 8, en aplegar al punt de partida, sol hi ha un cotxe, ens equipem i amunt, ¿on porta el camí de la dreta? ¡a la torre de vigilància del guarda forestal!, fins aplegar al poste indicador la pujada es suau, a partir d’a hi comença la pujada mitja es del 10%, res de l’altre mon, als nostres peus “La Vall d’Albaida”, un trenca-closques de colors, el verd de la vinya, mesclat amb el verd de les oliveres, el verd dels arbres fruiters, tot això mesclat amb el blanc de l’argila, un paisatge meravellós.

Circular per la Mariola, pujant al Montcabre i tornant per la Cava Arquejada

 Hui en som 10 caminants, hem matinat per fugir del sol de l’estiu. A les7.45 estem a la font de Mariola, es la tercera vegada que fem una eixida d’aquest punt, la intenció es fer una semicircular i pujar al Montcabrer.

Després de consultar varies pagines web del temps al llarg de la setmana hem decidit fer la senda. Allà anem cap amunt, el dia esta fresc millor de del que esperàvem, a bon ritme cap amunt, el guia habitual torna al seu lloc habitual.

El company mes aventurer de la Penya, compta el seu recorregut per els Pirineus, “han segut tres dies intensos, el Perdut per la cara nord, la ferrata del Sorrosal i el barranc del mateix nom, tres dies intensos i ben aprofitats”, seguim a bon ritme cap amunt a la nostra dreta el “Carrascar de la font Roja”, baix “El mas de Serafi”, amb la seua carrasca, l’ombra ens acompanya, el terreny esta sec, fa falta pluja i en gran quantitat, hem vist alguns camps de girasols, no han desenrotllat la seua grandària habitual.

En una hora estem al Mas de Prats i parem un moment per vorer la carrasca impressionant que esta al costat de la casa, ¿podíem esmorzar? ¡tinc fam! diu una companya ¡el lloc es ideal!, ¡mes avant! diu un altre company, foto a l’arbre, i avant, ara anem cap al “Mas de la Foia Redona”, tenim que tindre la precaució de no entrar en la propietat privada, l’ombriu es de agrair, deixem l’entrada del mas a l’esquerra, anem per damunt d’un barranquet de desaigüe. Apleguem a la pista forestal anomenada “Cami de Mariola”, hem pujat a poc a poc sense notar el desnivell, girem a la dreta i ara va de bo, cap amunt ens esperen desnivells forts fins aplegar al cim, la senda esta molt transitada, jovenalla que baixa de fer nit, corredors de muntanya i senderistes, segui avant, darrere es por vorer el Alt de Mariola, a la dreta el Carrascar de La Font Roja, a l’esquerra la Cava Arquejada, de tant tenim que esperar al company fotògraf, tenim a un centenar de metres el cim ¿esmorzem? ¡busquem ombra i a l’entrepà!, a la dreta de tenim el lloc ideal, de les motxilles eixen els entrepans, ametles, xocolate, fruita variada, etc.

09/07/2016 2ª Edició del barranc de Las Palomarejas

 Hui en som 12 membres de la penya, 10 farem el barranc i dos caminaran per els voltants fent fotos a les plantes i a la natura.

Com sempre cafè i marxa, hui l’eixida es tard de lo que es habitual, quedem a les 8 del mati al lloc de costum, i arrepleguem a la resta a l’Alcudia, anem cap a terres castellanes, a recórrer un barranc que alimenta el curs del riu Turia, concretament el barranc de la Palomarejas o Arroyo Regajo desemboca al embassament de Benageber, no tenim clar en quin terme estem, pot ser el de Sinarcas, Chelva o Benageber, en la segona vegada que venim en poc de temps, fa calor i anem buscant les sendes d’aigua, aquesta any hem descartat el riu Fraile, per la gran quantitat de gent que va recórrer-lo a l’estiu.

02/07/2016 Canyo del riu Alcalá - GR 8 - PRTE 26

Hui en som 22 i 2 que ens esperen al llogaret de “La Virgen de la Vega”, el dia promet ser interesant, com sempre cafè i marxa, ens ajuntem a l’Alcudia, organitzem els vehicles i cap a terres aragoneses, es la nostra primera senda en eixos paratges. La carretera tranquil·la sense passar de les velocitats indicades, hi ha molt de radar i no volem que ens fassen una foto, anem amb retard, com sempre els imponderables de la carretera.

En aplegar al llogaret, reubicació del personal i cap al inici de la senda, en un caminal a l’ombra d’uns xops i a ferla ruta, el paisatge a simple vista ¡impressionant!, el guia habitual hui descansa, es va a dedicar a gaudir de la natura. El guia del dia comença la descripció de la ruta, “el paisatge es molt pareguda al dels pirineus, anirem a vora riu, el passarem varies vegades, després pujarem cap al Puntal el rodarem, es por pujar però te una dificultat 3 i no es aconsellable pujar”, ¡ au cacau! ¿quin riu es? ¡el Alcalá!, anem vorejant el riu, el seu so ens refreda, l’aigua esta clara i cristal·lina, ¡mes endavant el creuarem el riu per uns guals divertits, en els que som algú caurà a l’aigua!.

25/6/16 Senda anual Pla de Corrals-Pinet

Com sempre cafè i marxa, hui en som 7, a les 7.45 estem al parking del Pla de Corrals, pedania de Simat de la Valldigna, i al costat de Barxeta, que pertany a la Costera. Com es costum de la Penya, al mes de juny es fa aquesta senda, es per nosaltres un dia per a gaudir de la natura i com no un “bocata” i cervesa ben freda. El recorregut es de 14 km. Entre la anada i la tornada son 14 kilòmetres, prou distancia per cremar el esmorzar.

Anem amunt per camí vell i conegut, ens acompanyen “Claudio” i “Cagnolino”, sempre amunt i avall, lladrant als gossos del xalets que voregen el la ruta. En aplegar a la pedrera, ja descrita en altres ocasions, anem a la dreta per fer la pujada cap a “L’Estret de Vinyavella”, alguna figuera te bacores i ja se sap “a Sant Joan bacores, verdes o madures segures”, en aquest cas esta verda. El camí esta em molt mal estat, ple de reguerols, i pensem que no son provocat per la pluja. El fotògraf, amb bon ull per les plantes, gaudeix de les flors com un xiquet, i la càmera de fotos nova, l’ajuda molt.

¿Que pesarà amb el Brexit? ¡al meu fill encara no sap res, la beca es per quatre anys, si es compleix el programa te dos anys per davant!, l’opinió generalitzada es que el anglesos van a perdre, de fet Escòcia vol un referèndum d’autodeterminació perquè no estan d’acord en la decisió que han pres els anglesos. A la part d’Alacant, la Costa del Sol fins a Gibraltar, hi ha una gran quantitat d’anglesos que viuen tot l’any i sembla que el “Brexit” es perjudica mes que els beneficia. A l’esquerra esta l’Alt de l’Hedra ¿quant pugem?, ¡hi ha un poc de senda, i un bon tros camp a traves, ja mirem com aplegar!

18/06/2016 Barranc de Las Palomarejas

Hui en som 5, com sempre cafè i marxa, en agrupem a l’Alcudia, anem a terres castellanes, concretament a la comarca de Utiel-Requena o Requena-Utiel, hem quedat amb el grup de “La Sargantana i la Granota” al poble d’Utiel, anirem a recórrer el barranc de “Las Palomarejas”, uns dies abans el guia de hui ha fet un recorregut d’exploració i te aigua suficient. El guia habitual deixa el seu lloc i va d’espectador i a gaudir de la natura.

 

En Utiel eixim cap a la N-330 Alacant-Terol (Alicante-Teruel) i en el encreuament amb la CV-390 girem en direcció a Benageber, passem “Las Casas de Mediana” i en aplegar al encreuament “1 Villanueva”, girem a l’esquerra seguim la carretera asfaltada i en acabar-se continuem, buscant el cartell “Deposito contraincendios el Charco Negro”.

11/06/2016 Cami d'Ibola - Cerro gordo - Barranc de l'Horteta - Barranc de Roig - La Mosquera - Barranc d'Almanzor

Com sempre a les 7 cafè i marxa, hui en som 10, anem cap al poble de Ain.

     “D’origen arab, el seu nom significa font, fou conquerida per Jaume I, a l’any 1239 i mantingue la seua població musulmana baix la jurisdicció del cadi d’Eslida, els musulmans van viure fins al segle XVI conservant les seus tradicions i formes de vida, fins a quant es van imposar la conversió al cristianisme baix pena de mort o expulsió. El moriscos d’Ain es van rebel·lar i buscaren refugi en la serra d’Espada, fins que la revolta fou sufocada. Al final foren expulsats.

            Hui anem a recórrer una senda, i el guia habitual fui sols es dedica a gaudir del paisatge i assessorar algun despistat. La ruta la comencem al “Cami d’Ibola” i com sempre cara amunt a buscar el “Cerro Gordo”, per a fer boca el primer kilòmetre te un desnivell del 20,68%, alguns membre de la penya recordem la pujada com una baixada que férem a l’hivern passat, i la veritat sense calfar es fa dura, el guia de hui ens porta a un ritme bé. En el viatge d’anada van aparèixer unes anècdotes dels malnoms d’alguns pobles “conde moniato, cagallo maur” i alguns altres, aquestos son els mes curiosos. Tornem a la senda, en aplegar dalt les vistes son espectaculars, davant la baixada des-de el coll de “La Mosquera”, anem a l’esquerra per una senda desdibuixada, ¿es esta o es mes avant? ¡tenim que anar cap aquella casa! El guia mana i avall poc a poc la senda es va marcant, deixem la cresta i entrem en barranc de “La Horteta” en aplegar a la casa senyalada no es una sinó varies cases fetes en pedra seca i estat ruïnós, ara anem por un bosc de sureres i de bon caminar, anem xarrant ¡ tinc ganes de que aplegue el dia i anar el pirineu!, ¡ jo també!, dels 10 caminants al menys 4 estem apuntats per anar al mes d’agost a fer la ruta de “Cavall de Vent” al parc natural de Cadi-Moixeró, anem vorejant el barranc i veiem un aqüeducte al fons del barranc, ¡ no es veu cap de conducció!, ¡igual arreplega l’aigua de alguna escorrentia quant plou!, esta prou intacte, seguim avant i de tant en tant tenim que esperar al “nou fotògraf” i al seu ajudant, com no es fixe es fotografiarà els peus, pareix un xiquet amb sabatilles noves.