15/02/2020 Barraca d’aigües Vives – Simat (Via Verda)

            Retornem a escriure la crònica de la Penya l’Argilaga, hui son 10 senderistes, hui mes tard del que estem acostumats. El punt d’inici es l’antiga estació de la Barraca d’Aigues Vives, hui convertit en seu de la banda musical del poble.

          

22/02/2020 Millares - El Castillet - El Monstre - El Xúquer

22/02/2020  Millares – Barranc del Nacimiento – Font de las Donas – Castillet – Cataracta del Montruo – Riu Xuquer

            L’eixida es des-de l’albergue de Millares, fem un caragol i entrem en el “Barranco del Nacimiento”, canvia el mon, l’aigua corre de valent cap al riu Xuquer, en recórrer uns metrew per la vora del barranc un indicador a la dreta “Fuente de las Donas”, així es la grafia, Una menuda cataracta i un llac menut, ens convida a gaudir uns moments del soroll de l’aigua, seguim avant i anem cap a la dreta per damunt d’un pont que vota el barranc.

16/11/2019 Circular per Chella

Hui en som 8, 5 en reunim al lloc de costum, cafè i marxa, la resta ens espera al poble de Chella, hui compten amb inestimable companyia de JR, veí del poble i guia de hui.

Seguirem el track del trail de Chella, del que el company es un dels organitzadors, ens reunim a la plaça del poble, salutacions i a caminar, “el trail sale de aquí, iremos por esa calle i acortaremos camino!”, diu el guia, anem fent grupets, xarrem de tot un poc; “has posat en marxa el relieve?”, diu B, “si, lo he puesto en marxa, al empezar la ruta!”, contesta JD, “luego me lo passes!”, diu B, “te lo pasare por whatsap!”, diu JD.

 

Anem cap amunt, en acabar el carrer baixem per una senda estreta, davant tenim la vall que forma el riu Bolbaite, en aplegar baix anem cap a la dreta, “ahora iremos hacia un campo que esta cerrado por una valla, y si esta abierta o esta el dueño pasaremos, si no podemos passar tenemos alterantivas!”, comenta JR. En aplegar a la tanca esta tancada, “no veo al dueño, volveremos hacia atras y cogeremos una alternativa!”, diu el guia, tornem arrere i anem cap a la dreta, “ahora vienen unas subidas y bajadas”, comenta el guia. Efectivament una baixada en la que tenim que posar tota la cura que sabem, “utilitzeu els bastons i aneu amb cura!”, diu JO. Baixem amb cura, la pendent es molt forta, afortunadament curta, de seguida una pujada també molt forta, de pedra solta, “fixeu els peus en les pedres grosses i així no l’esguellareu!”, diu JO. Anem cap amunt, ara una altra baixada, també esgarrifosa, en aplegar baix trobem el rierol de Bolbaite, seguim la carretera de terra que voreja el rierol, poc a poc anem cap amunt, en aplegar a una tanca ”es curioso y no se porque han puesto esta cadena, esto no lleva a ninguna parte!”, comenta JR, “eso de la izquierda que es?!, comenta JO, “es un campo de moto cros!”, diu el guia de hui, seguim avant i girem a l’esquerra, anem per asfalt, despres canviem a caminal de terra.

05/10/2019 Simat de la Valldigna - Creueta de Simat - Simat

05/10/2019  Simat de la Valldigna – Creueta – Simat de la Valldigna

            Hui en som 5 senderistes, recuperem a companys desapareguts per el calor, desprès del cafè fem marxa cap a la Valldigna, concretament al poble de Simat. La ruta es a petició d’un company, “tinc que estar prompte a casa, tinc un compromís a les 3”, comenta un company el passat dia 28 de setembre.

            Anem cap al poble, “quina senda anem a fer?”, pregunten els company, “volia pujar per el barranc de les cases i desprès anar cap al font del Cirer, i baixar per la senda dels burros i anar al aqüeducte, visitar el monestir de Sta. Maria de la Valldigna i sí tenim temps anar a vorer l’ermita de Xara!, però he canviat la ruta, ara anirem per el barranc de les cases, pujarem a la creueta de Simat i desprès tornar per a Simat per la carretera de Pla de Corrals”, comenta el guia.

06/08/2019 Refugi de Jeandel a la vall de Belagua (Ruta de las Golondrinas)

            El sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar, el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de l’aixeta de la cuina i nones.

            Com sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.

05/08/2019 Refugi de L'Aberout -Refugi de Jeandel ( Ruta de las Golondrinas)

            De bon mati al desdejuni, un albergue no es un hotel, doncs en aquest cadascú s’apanya, tot en auto-servei, sols un cuiner va traure les restes d’un pastis sobrat de la nit abans. Fem una xarrada amb els navarresos, amb la gent de Benicarlo, “nosaltres deixarem la ruta a Pierre Saint Martin, tenim ha hi el segon cotxe, el primer el tenim a Belagua, adeu tenim presa per tornar a casa!”. “Nosotras iremos hasta Linza!”, diuen les xiques que viuen a Jaca, “en la ruta podeis coger agua en la cabaña de Ansebère, a partir de ahi teneis una fuerte subida hasta llegar al refugio de Linza, nos vemos!”, els diu un company. “Por donde vais a ir?”, pregunten el navarresos, “iremos por la ruta fàcil, y es posible que no subamos al pico d’Anie”, comentem amb ells. Nosaltres a caminar, el track ens porta cap a la dreta del refugi, tornem a vorer “el mar de nuvols”, “has fet fotos?”, diu una companya, “sí, les he fet des de la finestra del refugi no es alzarme!”, comenta el company.

04/08/2019 Refugi de Linza - Refugi l'Aberouat (Ruta de las Golondrinas)

            Segona etapa de la ruta, la primera ha segut dura, per la pujada i dura per la baixada. La de hui so sabem, serà al menys llarga, 22 km. o mes. Com sempre desdejunem  i a caminar, “hui anem a fer la ruta fàcil, l’objectiu es aplegar al refugi de Aberouat!”, comenta el guia que reprès la seua tasca desprès d’un dia que creia tranquil.

 

            Hui en som 6, la companya lesionada ens acomiada des de la finestra del refugi, “ella si que sap, ara gaudirà del dia”, pensem; com sempre cap amunt, l’eixida cap a l’est, de bon caminar al principi, “quin track portes?”, diu el guia, “el fàcil però hem pareix que no coincideix amb el teu!”, contesta l’altre guia, “aquest el vaig baixar a última hora i per això no el tens!”, comenta, “te baix dir que no me l’enviares perquè ja el tenia, i veig que no et vaig comprendre!”, comenta l’altre; anem avant la senda de pujada, suau però de pujada, sense un respiro, passen dos xiques i ens avancen, van sense equip, un altre caminant ens avança, mes bé corre que camina, sen van a l’esquerra per una pujada que segurament porta a la “Mesa de Los Tres Reyes / en euskera Hiru Errege Mahaia, en aragonés Meseta d'os Tres Reis, en gascón Tabla d'eths Tros Rouyes, en francés Table des Trois Rois) es una montaña situada en la cordillera de los Pirineos y el Macizo de Larra.