02/08/2016 Ref. Gresolet - Ref. Sant Jordi (Cavalls dels Vents)

02/08/2016 Refugi de Gresolet – Refugi Sant Jordi

A les 6.45 amunt, no fa falta despertador, desdejunem i a caminar l’eixida cap al bosc de “Gresolet”, passem al costat de l’ermita i avant, “en espera una pujada llarga, desprès una baixada llarga, i una pujada mes llarga fins aplegar al refugi” Comenta el guia, el bosc senzillament ¡impressionant! Una meravella, bosc tancat on no entra casi la llum, sols s’escolten les xafades i el soroll dels bastons, el silenci en convida a a tancar-nos en els nostres pensament, anem agrupats, la floresta es impressiona el dossel que formen els arbres es espectacular, son 2.5 km de pujada en zig-zag, bonic es el bosc.

En aplegar al “Coll de la Bauma”, fem una ullada als voltants, entre boirines matineres veiem un paisatge de muntanyes poblades d’arbres i en les parts altes praderies de alta muntanya. Canvia el tipus de bosc, algun auro, avellaners, pins, ens creuem amb algun senderiste, nosaltres seguim les senyals vermelles a les que no deixarem en tota la ruta, en alguns trams mesclades amb marques de SL o de GR, de sobte marques de GR, estem a la senda dels “Bons Homens”, ruta d’escapada dels republicans cap a França, ¿No tens família a l’Argetina? Pregunta un company ¡Si, un germà de mon pare!, ¡ a lo millor va eixir per ací!, li contesta un company ¡Es possible!, anem per pista i veiem un ciclistes que venen en sentit contrari, ¡bon dia! Es diem, girem a l’esquerra cap a una font on fem un descans i mengem fruits secs, dolç de codony, plàtans secs, dàtils, ¡energia pura!, davant de nosaltres un cavall en un tancat. 

01/08/2016 Mirador de Gresolet - Ref. Gresolet (Cavalls dels Vents)

Travessia per el Parc Natural del Cadi-Moixeró o també coneguda per “Els Cavalls dels Vents

"No he oblidat res, no he rebutjat res: ni els dies feliços ni les hores fosques. Precisament aquestes donen a aquells el seu sentit, el seu preu i una claredat més gran. Això ho sé ara. I aprenc a composar, de la seva pacient harmonia, allò que un dia potser anomenaré felicitat; això que des d’avui voldria haver merescut d’apropar-me: la saviesa, aquesta aigua inesgotable i pura que la muntanya és font. Per mi, jo resto fidel a aquesta pàtria de cims que han fet el que soc, i sense el que no voldria ser: en elles estan la meva veritat i la meva vida."

Georges Sonnier

M’han demanat que elabore una introducció per començar aquesta crònica, i que millor que amb aquestes precioses paraules que omplin el meu llibre en blanc i que expressen el meu estat d’ànim. Perquè, tal i com intercanviàvem amb els meus companys de ruta, les muntanyes, els cims, te fan com eres, amb les estones de solitud i auto complaença. T’ajuden a trobar a tu mateix. Només és qüestió de ser valent i de deixar-se emportar. I aquesta ruta, de valentia, n’ha tingut molta, per part de tots i totes. Ningú ha volgut deixar el seu llibre en blanc. Allà, endins seu, cadascú ha cercat el seu motiu. Allò que complica el viure. Pensaments, accions, reptes, records, perquès, passat i ganes de futur interactuant.

La muntanya és l’escenari ideal. Necessitem d’ella per a viure. Sols o acompanyats, ens crida. La palpem a cada pas, la sentim en cada racó. Un plaer sense cost i il·limitat. Idíl·lic.

23/07/2016 El Benicadell des-de la casa de Les Planises

De bon mati eixim cap al poble de Beniatjar, a la Vall d’Albaida, anem a pujar a “La Penya Cadiella”, muntanya mítica que separa la província de Valencia i la d’Alacant, es por pujar des-de els pobles de Salem, Gaianes, Beniatjar, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniarres; totes les pujades porten al Benicadell, hui hem agafat la mes senzilla de totes, la pujada des-de la casa forestal de “Les Planises”.

Hui en som 8, en aplegar al punt de partida, sol hi ha un cotxe, ens equipem i amunt, ¿on porta el camí de la dreta? ¡a la torre de vigilància del guarda forestal!, fins aplegar al poste indicador la pujada es suau, a partir d’a hi comença la pujada mitja es del 10%, res de l’altre mon, als nostres peus “La Vall d’Albaida”, un trenca-closques de colors, el verd de la vinya, mesclat amb el verd de les oliveres, el verd dels arbres fruiters, tot això mesclat amb el blanc de l’argila, un paisatge meravellós.

Circular per la Mariola, pujant al Montcabre i tornant per la Cava Arquejada

 Hui en som 10 caminants, hem matinat per fugir del sol de l’estiu. A les7.45 estem a la font de Mariola, es la tercera vegada que fem una eixida d’aquest punt, la intenció es fer una semicircular i pujar al Montcabrer.

Després de consultar varies pagines web del temps al llarg de la setmana hem decidit fer la senda. Allà anem cap amunt, el dia esta fresc millor de del que esperàvem, a bon ritme cap amunt, el guia habitual torna al seu lloc habitual.

El company mes aventurer de la Penya, compta el seu recorregut per els Pirineus, “han segut tres dies intensos, el Perdut per la cara nord, la ferrata del Sorrosal i el barranc del mateix nom, tres dies intensos i ben aprofitats”, seguim a bon ritme cap amunt a la nostra dreta el “Carrascar de la font Roja”, baix “El mas de Serafi”, amb la seua carrasca, l’ombra ens acompanya, el terreny esta sec, fa falta pluja i en gran quantitat, hem vist alguns camps de girasols, no han desenrotllat la seua grandària habitual.

En una hora estem al Mas de Prats i parem un moment per vorer la carrasca impressionant que esta al costat de la casa, ¿podíem esmorzar? ¡tinc fam! diu una companya ¡el lloc es ideal!, ¡mes avant! diu un altre company, foto a l’arbre, i avant, ara anem cap al “Mas de la Foia Redona”, tenim que tindre la precaució de no entrar en la propietat privada, l’ombriu es de agrair, deixem l’entrada del mas a l’esquerra, anem per damunt d’un barranquet de desaigüe. Apleguem a la pista forestal anomenada “Cami de Mariola”, hem pujat a poc a poc sense notar el desnivell, girem a la dreta i ara va de bo, cap amunt ens esperen desnivells forts fins aplegar al cim, la senda esta molt transitada, jovenalla que baixa de fer nit, corredors de muntanya i senderistes, segui avant, darrere es por vorer el Alt de Mariola, a la dreta el Carrascar de La Font Roja, a l’esquerra la Cava Arquejada, de tant tenim que esperar al company fotògraf, tenim a un centenar de metres el cim ¿esmorzem? ¡busquem ombra i a l’entrepà!, a la dreta de tenim el lloc ideal, de les motxilles eixen els entrepans, ametles, xocolate, fruita variada, etc.

09/07/2016 2ª Edició del barranc de Las Palomarejas

 Hui en som 12 membres de la penya, 10 farem el barranc i dos caminaran per els voltants fent fotos a les plantes i a la natura.

Com sempre cafè i marxa, hui l’eixida es tard de lo que es habitual, quedem a les 8 del mati al lloc de costum, i arrepleguem a la resta a l’Alcudia, anem cap a terres castellanes, a recórrer un barranc que alimenta el curs del riu Turia, concretament el barranc de la Palomarejas o Arroyo Regajo desemboca al embassament de Benageber, no tenim clar en quin terme estem, pot ser el de Sinarcas, Chelva o Benageber, en la segona vegada que venim en poc de temps, fa calor i anem buscant les sendes d’aigua, aquesta any hem descartat el riu Fraile, per la gran quantitat de gent que va recórrer-lo a l’estiu.

02/07/2016 Canyo del riu Alcalá - GR 8 - PRTE 26

Hui en som 22 i 2 que ens esperen al llogaret de “La Virgen de la Vega”, el dia promet ser interesant, com sempre cafè i marxa, ens ajuntem a l’Alcudia, organitzem els vehicles i cap a terres aragoneses, es la nostra primera senda en eixos paratges. La carretera tranquil·la sense passar de les velocitats indicades, hi ha molt de radar i no volem que ens fassen una foto, anem amb retard, com sempre els imponderables de la carretera.

En aplegar al llogaret, reubicació del personal i cap al inici de la senda, en un caminal a l’ombra d’uns xops i a ferla ruta, el paisatge a simple vista ¡impressionant!, el guia habitual hui descansa, es va a dedicar a gaudir de la natura. El guia del dia comença la descripció de la ruta, “el paisatge es molt pareguda al dels pirineus, anirem a vora riu, el passarem varies vegades, després pujarem cap al Puntal el rodarem, es por pujar però te una dificultat 3 i no es aconsellable pujar”, ¡ au cacau! ¿quin riu es? ¡el Alcalá!, anem vorejant el riu, el seu so ens refreda, l’aigua esta clara i cristal·lina, ¡mes endavant el creuarem el riu per uns guals divertits, en els que som algú caurà a l’aigua!.

25/6/16 Senda anual Pla de Corrals-Pinet

Com sempre cafè i marxa, hui en som 7, a les 7.45 estem al parking del Pla de Corrals, pedania de Simat de la Valldigna, i al costat de Barxeta, que pertany a la Costera. Com es costum de la Penya, al mes de juny es fa aquesta senda, es per nosaltres un dia per a gaudir de la natura i com no un “bocata” i cervesa ben freda. El recorregut es de 14 km. Entre la anada i la tornada son 14 kilòmetres, prou distancia per cremar el esmorzar.

Anem amunt per camí vell i conegut, ens acompanyen “Claudio” i “Cagnolino”, sempre amunt i avall, lladrant als gossos del xalets que voregen el la ruta. En aplegar a la pedrera, ja descrita en altres ocasions, anem a la dreta per fer la pujada cap a “L’Estret de Vinyavella”, alguna figuera te bacores i ja se sap “a Sant Joan bacores, verdes o madures segures”, en aquest cas esta verda. El camí esta em molt mal estat, ple de reguerols, i pensem que no son provocat per la pluja. El fotògraf, amb bon ull per les plantes, gaudeix de les flors com un xiquet, i la càmera de fotos nova, l’ajuda molt.

¿Que pesarà amb el Brexit? ¡al meu fill encara no sap res, la beca es per quatre anys, si es compleix el programa te dos anys per davant!, l’opinió generalitzada es que el anglesos van a perdre, de fet Escòcia vol un referèndum d’autodeterminació perquè no estan d’acord en la decisió que han pres els anglesos. A la part d’Alacant, la Costa del Sol fins a Gibraltar, hi ha una gran quantitat d’anglesos que viuen tot l’any i sembla que el “Brexit” es perjudica mes que els beneficia. A l’esquerra esta l’Alt de l’Hedra ¿quant pugem?, ¡hi ha un poc de senda, i un bon tros camp a traves, ja mirem com aplegar!