06/07/2017 Parc Nacional d'Ordesa

            Les previsions s’han complit, a la mitjanit del dia 5 d’agost una forta tempesta es va desencadenar al parc.

 

            Desdejunem i cap al pàrquing de Torla, en aplegar les primeres noticies i les primeres imatges, cotxes amb els cristall trencats, el xofer del autobús que fa la ruta Tora-Ordesa ens diu que la tempesta ha segut molt forta, i ha gel per les cunetes i ombries del parc, son gruixudes les pedres de gel.

            En aplegar al parc, el guia i un altre company va parlar amb el guardes del parc, passats uns minuts tornen i diuen “impossible fer rutes d’altura; no es pot fer la faja de Las Flores, un altra mes baixa que era l’alternativa, la Faja de Pelay i tampoc la Senda de los Cazadores, per diversos motius, entre ells la baixa visibilitat pues no boriem res i l’altra el perill de que es formen cataractes i ens tallen el pas per las Fajas, i al ser molt estretes no podríem passar, i en cas de poder fer el recorregut perillaria la nostra vida!”, diu el guia, “ ens han dit una alternativa fer el recorregut de Turieto Bajo i Alto, es el recorregut menys conegut del par i es molt bonic!”. Ens assabentem que han caigut uns 80 litres per metre quadrat en una hora, per a nosaltres que estem acostumats a vorer ploure en grans quantitats ens quedem assombrats.

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.

04/08/2017 Refugi de Góriz al Refugi Bujaruelo

            Segon dia de ruta, de bon mati a caminar, anem a seguir la ruta que ens portarà al refugi de Bujaruelo, passant per la bretxa de Roland i el refugi de Serradets que esta en França.

 

            “Au cacau!”, es crit de començar la senda, junt al de “gaudiuuuu, gaudiu!”, son el crits i senyals de la Penya l’Argilaga. Eixim per la part de darrere del refugi i anem per senda de bon caminar, el guia ens compta la llegenda de “Las tres Sorores”, “diu la llegenda que un dia tres xiquetes que vivien al poble de Torla, no feren cas al pares i sen anaren a la muntanya, cosa que tenien prohibida, al fer-se de nit i no aparèixer, van eixir a buscar-les, passa un dia, passa un altre, i al tercer dia van vorer a les tres xiquetes petrificades i es convertiren en tres cims, El Perdido, el Cilindro i el Sound de Ramond!”, ens compta el guia.

 

03/08/2017 Torla - Refugi de Goriz

            A les 6 del matí 10 senderistes ens reunim al bar de Pepe Toni, per iniciar una nova aventura als Pirineus, aquesta vegada al Parc Nacional de Ordesa. Desprès de 6 hores de cotxe apleguem al poble de Torla, inici de l’aventura estiuenca, deixem el cotxes al pàrquing, agarrem l’autobús i entrem al “Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido”, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

            Comencem la ruta a la veu de “Au cacau”, el aforo màxim d’entrada al parc es de 1800 persones aproximadament, així i tot esta mes concorrit que el carrer Colom de Valencia en temporada de rebaixes, venim del bosc mediterrani i el verd del Pirineus ens embova, boscos de fagos, d’avets, “una meravella!, en aquestes rutes el guia habitual canvia de feina, ara fa de suport del guia.

 

            Anem a un ritme viu, pues tenim que aplegar al refugi de Góriz abans de les 7 de la vesprada, així i tot tenim temps de fer fotos a les cascades del riu Arazas, la primera la de “Arripas”, seguim avant, les retines a la màxima apertura possible, tenim que gravar els moments. La segona la de “l’Estret”, altra meravella de la natura, l’ombriu del bosc ens lliura del sol, el soroll del riu ens acompanya, apleguem a la cataracta de “Las Gradas de Soaso”, els caminants van quedant-se clars, a la vora del riu la gent esta prenent el sol, posant a remulla el peus, parem a omplir les botelles en una font a la senda, no tenim temps de mes, el dinar ha segut rapit, el guia no ens dona treva, lo just per fer fotos a les meravelles.

22/07/2017 Pla de Corrals - Pinet

            Senda anual de la Penya, hui en som 5 i Noa, com sempre cafè i marxa, anem cap al Pla de Corrals, pedania de Simat de La Valldigna, el paratge esta enclavat en un lloc idíl·lic, la pedania limita amb les comarques de “La Vall d’Albaida i La Costera”,

 

            Eixim del àrea recreativa del poble , anem a l’esquerra cap a la pedrera, on trauen el marbre conegut com a “rosa Valencia o del Buixcarro”, aquesta mina es tan antiga que els romans ja l’explotaven, la prova esta a prop, cal visitar l’ermita romànica de “San Feli “ que esta a Xativa, el sostre del soport·al esta apuntalat per 6 columnes, recuperades d’una residencia morisca a la mateixa ciutat. “En la façana nord hi ha un atri sustentat per sis columnes romanes de marbre, totes distintes.(wikipedia)

15/07/2017 El Benicadell

De bon mati cafè i marxa, als llocs de costum, en reunim, hui en som 4 senderistes, anem a pujar al Benicadell o Penya Cadiella, muntanya mítica de la Comunitat Valenciana, a cavall de les províncies de Valencia i Alacant, hi ha varies rutes d’acces a saber: des de La Casa de Les Planisses, es la mes transitada, des de el poble de Beniatjar, des de el port d’Albada, des de Atzeneta d’Albaida, des de el poble de Otos, des de Gaianes, des de Beniarres i per la Canal; excepte la “Canal” la resta van el llom de la serra, i totes van a parar al pou del Benicadell i d’a hi al vèrtex geodèsic.

        

08/07/2017 Charcos de Quesa - Los Cinglos - Rio Grande

Hui en som 4,com sempre als llocs de costum, hui la senda promet, un company ens ha recomanat fer-la “hi ha prou ombriu”, ens va dir por mail.

Apleguem al pàrquing dels “Charcos de Quesa”, ens aviem i anem a fer ruta, tornem cap arrere en direcció al “Charco de la Horteta”, una vegada entrem en la senda ens fem la pregunta “ja hem passat per ací?”, diu un company “en sembla que sí!”, diu una companya, “la nit passada ha plogut per la zona la terra esta humida i les plantes i els matolls esta plens de gotes!”, diu un altre, anem avant, la senda ven traçada i de bon caminar, “ per ací tenim sarxoliva, en la vida he vist tantes plantes juntes!”, diu un company, “perquè es fa servir?!, diu una companya “per adobar olives, pebreres i tomaques, jo la prefereix a la pebrella, també hi ha un altra que es diu xinxoliva, que també es fa servir per el mateix!”, contesta un company.