06/08/2019 Refugi de Jeandel a la vall de Belagua (Ruta de las Golondrinas)

            El sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar, el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de l’aixeta de la cuina i nones.

            Com sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.

05/08/2019 Refugi de L'Aberout -Refugi de Jeandel ( Ruta de las Golondrinas)

            De bon mati al desdejuni, un albergue no es un hotel, doncs en aquest cadascú s’apanya, tot en auto-servei, sols un cuiner va traure les restes d’un pastis sobrat de la nit abans. Fem una xarrada amb els navarresos, amb la gent de Benicarlo, “nosaltres deixarem la ruta a Pierre Saint Martin, tenim ha hi el segon cotxe, el primer el tenim a Belagua, adeu tenim presa per tornar a casa!”. “Nosotras iremos hasta Linza!”, diuen les xiques que viuen a Jaca, “en la ruta podeis coger agua en la cabaña de Ansebère, a partir de ahi teneis una fuerte subida hasta llegar al refugio de Linza, nos vemos!”, els diu un company. “Por donde vais a ir?”, pregunten el navarresos, “iremos por la ruta fàcil, y es posible que no subamos al pico d’Anie”, comentem amb ells. Nosaltres a caminar, el track ens porta cap a la dreta del refugi, tornem a vorer “el mar de nuvols”, “has fet fotos?”, diu una companya, “sí, les he fet des de la finestra del refugi no es alzarme!”, comenta el company.

04/08/2019 Refugi de Linza - Refugi l'Aberouat (Ruta de las Golondrinas)

            Segona etapa de la ruta, la primera ha segut dura, per la pujada i dura per la baixada. La de hui so sabem, serà al menys llarga, 22 km. o mes. Com sempre desdejunem  i a caminar, “hui anem a fer la ruta fàcil, l’objectiu es aplegar al refugi de Aberouat!”, comenta el guia que reprès la seua tasca desprès d’un dia que creia tranquil.

 

            Hui en som 6, la companya lesionada ens acomiada des de la finestra del refugi, “ella si que sap, ara gaudirà del dia”, pensem; com sempre cap amunt, l’eixida cap a l’est, de bon caminar al principi, “quin track portes?”, diu el guia, “el fàcil però hem pareix que no coincideix amb el teu!”, contesta l’altre guia, “aquest el vaig baixar a última hora i per això no el tens!”, comenta, “te baix dir que no me l’enviares perquè ja el tenia, i veig que no et vaig comprendre!”, comenta l’altre; anem avant la senda de pujada, suau però de pujada, sense un respiro, passen dos xiques i ens avancen, van sense equip, un altre caminant ens avança, mes bé corre que camina, sen van a l’esquerra per una pujada que segurament porta a la “Mesa de Los Tres Reyes / en euskera Hiru Errege Mahaia, en aragonés Meseta d'os Tres Reis, en gascón Tabla d'eths Tros Rouyes, en francés Table des Trois Rois) es una montaña situada en la cordillera de los Pirineos y el Macizo de Larra.

03/08/2019 Belagua - Refugi de Linza (Ruta de las Golondrinas)

            Primer día de ruta, 6 senderistes procedents de la “Ribera del Xúquer”, “La Costera” de “l’Alacantí”, eixim del pàrquing de Belagua, l’objectiu aplegar al refugi de Linza, pujant per el cim de Txamantxoia.

            Desprès de fer nit a Isaba, apleguem amb cotxe al pàrquing i iniciem la ruta, foto de rigor feta per uns xicots de Benicarló, que van a fer una ruta semblant i que deixaren al refugi de “Jeandel” situat al poble de Pierre Sant Martin.

            Els primer kilòmetres per dins d’uns bosc de faig, impressionats,verds com ells soles, donant ombra, un plaer per al sentis; un túnel de verdor ens transport a un paisatge meravellós. En els primers passo gaudim de una frescor agradable i ens distrau de la ruta, “tenim que anar a l’esquerra”, diu el guia, anem tan absorts en la ruta que es molt fàcil eixir-nos del camí. Ens avancen els xicots de Benicarló, “adéu, ens veiem al refugi!”, els diguem. “Mes avant, jo aniré a per la meua muller, que esta esperant-me al càmping de Asolazé i seguirem la ruta fàcil per a que entrene la tornada, i així espere que es recupere de la lesió!”, comenta el company. “Jo també aniré a Asolazé, doncs tinc la ciàtica inflamada!”, comenta una companya.

05/07/2019 FERRATA DE L’AVENTADOR

            Hui ens hem reunit 4 senderistes per fer la ferrada de “L’Aventador”. Per aplegar al inici de la zona de escalada tenim que anar per la CV-610 direcciò Genovés, i abans d’aplegar al poble girarem a la dreta en l’indicador “urbanitzacions” i a un centenar de metres tornarem a girar a la dreta en direcció “Cova Negra”, “Alboi”. Seguirem la carretera i no mes pasar la via del tren girarem a l’esquerra per un corba nolt tancada i seguirem fins aplegar al final de la carretera. Aparcarem i cap amunt. Ha hi mateix eix una senda ampla de pedres soltes, la seguirem fins aplegar al peu de la ferrada.

16/06/2019 El barranc de l'Abdet

           

Hui en som 6, ens reunim en diversos llocs per anar a la pedania de l’Abdet, que depèn del poble de Confrides. Ara un poc d’historia:

“La población es de origen árabe. El año 1264 el rey Jaime I de Aragón la entregó a Vidal de Sarriá a quien en el 1271 sucedió su hijo, Bernardo de Sarriá, el cual la cedió el 1335 al infante Pere. Posteriormente, las casas de Cardona y Ariza poseerían el señorío. En 1526, los musulmanes se rebelaron contra la orden de conversión mandada por Carlos I de España. Con luchas permanentes contra Castilla, en 1609 tomaron de nuevo las armas, sumándose a los moriscos refugiados en las montañas de la Valle de Laguart hasta que fueran expulsados definitivamente ese mismo año, dejando abandonadas las doce únicas casas que había. Posteriormente, fue repoblado, y en el siglo XVIII ya tenía veinticinco casas, llegando a tener el municipio completo de Abdet y Confrides 822 habitantes. Durante los dos últimos siglos, la población desciende lentamente. Durante el periodo 1960-1970 disminuyó un 17%, llegando a bajar en la última década un 50%.”

18/05/2019 Clot de la Fon - Senda - Castell de La Reina Mora o de Marinyen - Senda de l'Esquellot - Senda de la Cadira

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, tornem a La Valldigna a recórrer la ruta pendent que deixarem el passat 4 de maig. El punt d’eixida mirant a la muntanya anem a la dreta, seguint unes taques de color rosat, anem per una senda ben marcada que no en deixa dubtes. “Anem a pujar per la senda del Castell, a petició d’un company”, diu el guia contestant al preguntat general. “Com va anar al ruta per l’Enova?”, pregunta una companya, “el inici esta al costat del poliesportiu, passant per el costat de l’urbanitzaciò, creuarem la carretera seguint les marques del PR-CV fins aplegar a la creu, després anàrem crestejant la muntanya sense perdre de vista les blanqui-groges, al final de la creta baixarem al pla, seguirem les indicacions dels postes, veiérem les rodades de les carretes romanes, desprès pujarem a la cova dels Frares, tornarem arrere fins aplegar a la pedrera romana, on veiérem blocs de marbre a mitjan extracció, desprès vorejarem la muntanya fins aplegar a la casa de Cornelius, i que esta tapada fins a temps millor i de ha hi al poble!”, contesta un company.