19/12/2015 Circular per La Garrofera

            Hui anem a recórrer  l’ultima senda de l’any 2015, repetim poble per a acomiadar-nos del present any. Per fer un resumen cal dir que hem gaudit d’un total de 42 sendes, algunes clàssiques com el descens del riu Frare, la senda del Pla de Corrals a Pinet o la senda de l’Alcudia a Millars, altes noves, però sempre buscant la novetat.

            Hem tingut incorporacions noves, hem recuperat companys, com sempre benvinguts als “nous” i als no tan “nous”, sempre hem buscat gaudir d’un esport, amb bona companyia, passar unes bones estones, també cal donar gracies al M.I. ajuntament de l’Alcudia per facilitar-nos les instal·lacions del poliesportiu i poder dutxar-nos després de l’ultima senda abans de fer el dinar de germanor.

            Hui com sempre cafè i marxa, en som 12 caminants per fer una nova ruta per l’Alcudia, el guia habitual no encapçala la ruta, hui es un natiu, promet senda nova.

       

06/08/2015 LA PORTA DEL CEL

VALLFERRERA -TAVASCAN

Para el último día decimos salir a caminar temprano, ya que la jornada es la más larga y debemos recoger las camisetas y regresar al hotel de Rialp. Así que a las 5:30 ya estamos en pie y dispuestos.

El trayecto hasta Tavascan no es muy exigente, o eso decían las guías. Sólo hace falta salvar el Coll de Barbote (2.488 m.), el Coll de la Llaguna (2.596 m.) y la cima de Roca Cigalera (2.668 m.), donde encontraremos cobertura por primera vez en todo el trayecto, para bajar por la Collada de la Ribera (2.455 m.) hasta el pueblo.

 

05/08/2015 LA PORTA DEL CEL

PINET - VALLFERRERA

El cuarto día nos espera la Pica d'Estats (3.148 m.). Como anécdotas, la comida del picnic que nos han preparado en el refugio de Pinet y la fuga de agua en el refugio de Vallferrera. 

Por lo demás, una de las rutas más bonitas que he hecho nunca, acompañados todo el día de un sol radiante.

 Desde Pinet, y por esta vertiente francesa, realizaremos el ascenso a la Pica d’Estats máxima altura de Cataluña y de la travesía, para descender y salvar el Port de Sotllo (2.874 m.) paso fronterizo que nos devuelve a territorio español, en un largo descenso hasta el refugio de Valferrera (1.905 m.).

04/08/2015 LA PORTA DEL CEL

CERTASCÁN - PINET 

A las 7:15h estamos ya dispuestos para caminar. Para algunos el cansancio va haciendo mella. Rosa dice no haber pegado ojo en toda la noche, aunque curiosamente no ha oído llover.

Nada como la foto del perfil para intuir el día que nos espera. Afrontamos el tercer día saliendo del refugio de Certascán hacia el de Pinet, en el que tendremos que superar fuertes rampas, con ascensiones y bajadas de una inclinación importante. Un auténtico recorrido “rompe-piernas”. Comenzamos la caminata con lluvia intermitente, lo que nos hace ir cambiando de look a cada momento. La temperatura es ideal y el paisaje insuperable.

2/08/2015 "LA PORTA DEL CEL"

LA CRONICA

2 DE AGOSTO VALENCIA - TAVASCAN - GRAUS 

Tal y como concretamos, salimos el 2 de agosto a las 8 horas desde la gasolinera de Llombai dirección Tavascán. Para nosotros será una jornada larga ya que son unas 8 horas de viaje.

Nos hemos repartido en dos coches, con Julio y Marién como conductores. El viaje, con pocas incidencias: Inma quería ir a Port Aventura y Marién ha satisfecho sus deseos. Y después de algún despiste en la ruta, hemos parado a comer en Tremp, donde la anécdota va ligada a esas casualidades de la vida que te hacen pensar. 

  

La camarera, de Quesa, un pueblecito cercano a Canals donde Julio y nuestro amigo Antonio coincidieron con ella haciendo una ferrata: “¿vosotros erais los dos pringaos que bajaban por una cuerda en las charcas?” casualidad que diez días después encontremos a esta desconocida en un pueblo lejano al parar allí a comer…. Esto promete! Llegamos a Tavascán sobre las 16:30 horas para afrontar la etapa más corta, la de Tavascán al camping-refugio de Graus (1.358 m.). Un paseo de poco más de hora y media y 200 metros de desnivel y unos 4’5 km., perfecto si se llega de viaje a Tavascán el mismo día de inicio e ideal para estirar un poco las piernas y prepararnos para las jornadas del día siguiente. Tavascán es uno de los últimos pueblos que guardan la entrada a la gran barrera Pirenaica. Dedicado a la producción eléctrica y a los deportes de invierno, nos sirve de partida para comenzar nuestra ruta. 

2/08/2015 "LA PORTA DEL CEL"

BORRACHERA PARA LOS SENTIDOS

“L'amor real et situa a la porta del Cel, però hi ha unes normes rigoroses per començar el joc. No jugues a l'amor si no ets capaç de suportar la baixada a l'infern en alguna de les seves etapes. Baixar a l'infern et fa créixer i materialitza la realitat de l'amor com absolut. Baixar a l'infern l'aprofundeix, el transcendeix, el cohesiona i l'integra. No jugues a l'amor si no ets capaç d'integrar el triangle de l'ànima, el cos i el cervell en un ball que de vegades pot semblar absurd o irreal. No jugues a l'amor si només vols passar de puntetes per la vida seguint els camins des de només un angle de tu mateix. No jugues a l'amor si no tens ganes de construir i només vols deixar-te portar per la brúixola que es troba en qualsevol botiga amb un nord unívoc. No jugues a l'amor si encara no estàs preparat per la por, l'alegria i la tristesa. Si finalment optes per jugar, acceptes el repte i n'estàs decidit, agafa aire, obre els braços i mira l'horitzó... T'espera i hi arribaràs per la drecera que només tu coneixes: la de l'autenticitat del teu jo sencer que amagues al món i el món està esperant que alliberis per començar a estimar-te des del teu tot. Preparat pel vertigen?” 

12/12/2015 FAMORCA -MALLA DEL LLOP - CANAL

12/12/2015 FAMORCA – MALLÀ DEL LLOP – LA CANAL

            Hui en som 12, anem cap a terres morisques a l’interior d’Alacant, concretament a la vall de Seta, comarca del Comtat, fa un mesos ens quedarem bocabadats al vorer des-de el Castellet a Castell de Castells, “La Canal de la Mallà del Llop” eixe dia diguérem “la farem”, i hui anem a fer la ruta esmentada.

            Com sempre cafè i marxa, ens ajuntem en altres companys al poble de Famorca, sos te 62 habitants segons les dades del I.N.E., anat sofrint un despoblament encara que ha repuntat en els últims anys.

1900	1950	2000	2008	2009	2011
266	186	61	48	44	62

            La senda no te cap problema, el primer kilòmetre te una pendent del 12.84%, el segon 25.40%, el tercer 9.75%, el quart 10.7 i el quint el 8.07%, el cim de la Mallà esta a uns 1363 metres d’altura.

05/12/2015 Circular de Navarres per la Cruz de la Ceja i Playamonte

            Hui som 6, com sempre cafè i marxa, hui anem a recórrer una senda per la Canal de navarrès, concretament farem l’eixida des-de el poble de Navarrès, fa fresca de mati i el dia amaneix clar i bo, segur que acabem llevam-nos roba, el començament asfalt, seguim les indicacions del GPS, fins a trobar el primer pal indicador de la ruta, de moment anem be i a bon ritme, anem cap a munt com sempre a bon ritme i xarrant per el colzes, “ la silenciosa” ha recuperat la veu, res d’importància, de pujada suau anem amunt per una senda de bon caminar, sinuosa i ben senyalitzada amb marques blanques i grogues, passem de senda a pista de terra, molts companys han aprofitat el pont de 4 dies per fer turisme o visitat a la família que esta treballant fora, ací estem com sempre els impenitents de les sendes.

            El capdavanter com sempre donant-li algun crit per fer al canvi de sentit, sembla que la senda de hui serà bona, el ritme rapit ja que la amplària de la pista es bona i en permet anar ample i xarrar.

            Els joves que no volen fer estudis superiors es deriven cap a la formació professional que té millor eixida que les carreres o llicenciatures, i hi ha molts casos que acaben fent alguna llicenciatura, caldria millorar la FP, abans quant algú no volia fer estudis superiors li dien que era un “burro”, hui les coses han canviat.

28/11/2015 EL Carrascar de la font Roja

            Hui en som 7, per desitjos d’una companya, hem fet una senda per al “Carrascar de la font Roja”, paratge emblemàtic a la comarca de l’Alcoià, com sempre a les 7 cafè i marxa.

            Hui hi ha una representació de la penya, som de 6 pobles diferents i comarques, som de La Ribera Alta, de la Costera i de l’Horta Sud. L’eixida la fem des-de el pàrquing de Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Font Roja enclavat al parc. Per primera vegada en l’historia de la Penya fem una senda que comença baixant i acaba baixant, una alegria per als senderistes i tristor per als que no han vingut. Ens encaminem per senda i algun tros d’asfalt cap a la font del Rossinyol ens aquestes moments seca, ni un filet d’aigua te, entrem a la al carrascar pur i dur, un umbracle de carrasques que en alguns moments ens deixa vorer el sol, fa fresca a l’ombria, segons va avançant el mati anem llevant-nos la roba d’abric, pareixem seves, capa sobre capa, la baixa suau, dona peu a xarrar, anem avall ¿ la família be ? ¡ molt bé, treballant Anglaterra!, ¡estem preparant alguna ruta per Terol, i les farem la primavera! Una companya contesta ¡ tot a la primavera i tindrem prou dies per a fer-les totes!. Els compromisos van eixint, ¡tenim que anar a Conca a fer-ne una! ¿ la senda de l’estiu va ser dura? ¡ molt de desnivell acumulat, uns 9000 metres positius! ¡algunes van tindre sort, portàvem un sherpa! Van dir algunes xiques, a l’any vinent repetirem ¡ jo m’apunte, i que no siga molt dura!

21/11/2015 Senda de les Dones - Font del Chorrico - Barranc de Castellet - Cova del Candil

Hui en som 13, el guia habitual descansa, a proposta de un membre de la Penya hui farem una senda per el Terme de Tous, al estar a prop de casa l’hora habitual d’eixida es fa mes tard, 4.30 cafè i marxa, arrepleguem a mes gent en el lloc habitual en Alberic i cap a Tous.

            Deixem el cotxes en el creuer de la “Senda de les Dones” i anem capa al poble vell de Tous; la senda es de pota, i feien us d’ella el habitants del poble de Tous per anar a comprar o canviar articles amb el pobles de la Ribera, això diu la tradició popular, de totes les maneres es el trajecte mes a ma que tenim els pobladors del poble, abans de que els traslladaren per construir el embassament, del poble sols queden les restes del castell, antiga presó i res mes, fa un anys quant el nivell de l’aigua era baix se deixava vorer el campanar, la portalada de l’església esta al poble nou, enclavat al mig del paratge de la Garrofera al terme d’Alzira.

            Comencem el mati bé divertit conversa entre dos companys “ l’altre dia després de treballar vaig anar a Navalon i abans que se fera de nit vaig omplir una cistella de rovellons”, li contesta un altre “això no pot, algun en faries, però una cistella, impossible”, “ si des-de el cotxe es podia vorer”, “ no meu crec”, el boletaire camina 5 passes i com si portarà en el nas un detector meneja una mata de romer i un rovello troba, ¿màgia, saber? Ens quedem bocabadats i sense cap discussió el company incrèdul fa un mutis i seguim avant.

            Hui ens acompanya un jove amb ganes de caminar, “mira atentament i podràs vorer alguna cabreta per els cingles”, anem avall i hui no tenim sort ela menys en este tros de la senda, baixem rapidet, de bon caminar i en zig zag baixem cap al poble, ¿ borem el campanar ? ¡ el nivell de l’aigua esta baix!, no veiem les restes de l’església, deu d’haver caigut, en un no res esta a la carretera que aplega al embassament, ara sols serveix per  caminants i aficionats a la peix-ca de riu.

14/11/2015 El riu i el barranc de Llucena

            Hui som 13, matinet, cafè i marxa, anem cami de Llucena o tambe Lucena del Cid a la província de Castelló, son dos hores de cotxe, ens han dit que val la pena, serà una senda “divertida”, la ruta de hui tindrà dos guies, ja borem si no maregem al personal. Apleguem al poble sense problemes, la primera al front, ens passem del encreuament, volta i arrere, busquem l’entrada a la senda i les indicacions en porten a un camí tancat per una cadena, consultes amb uns vianants, i a caminar, la ruta s’allargarà, un bon tros al final segur.

            Anem avall i com sempre “baixem, vol dir que al final pujarem”, apleguem al moli de Ros, i girem a l’esquerra, unes escales i un indicador senyalen amunt, estem fresquets, anem de-presa, tenim que recuperar el temps perdut, portem 50 minuts sobre l’hora d’inici de la ruta, apleguem a la pista forestal i avall, bon ritme, apleguem al riu i la corrent es forta, tenim que travessar botant de pedra en pedra, hora d’esmorzar, hi ha un àrea recreativa, i al entrepà, “ no podem fer-lo llarg, tenim mot de camí per davant” ràpid i a la marxa, bé la part de la senda divertida al menys per als que tenen les cames llargues, “ ara creuem el riu, un altra volta, i tant va el cànter a la font que algú es mulla el peus” trossos de pista desfeta per les pluges han fet pujar el nivell del riu al menys 3.5 metres sobre el nivell normal, el naixement no el podem vorer per l’abundància d’aigua, anem vorejant-lo i creuant-lo, de sobte una senyal “Peligro salida de camiones” ens quedem bocabadats, ¿serà una broma?.

 Seguim avant deixem el creuer senyalat per un poste  i una senyal de PR per el que tornarem, el barranc gira a la dreta, el fons ple de pedres negres, trossos plans i no rodats, de sobte una caseta amb una senyal de explosius,¡ misteri de la senyal descobert! “ una pedrera abandonada”, la deixem i seguim avant.

07/11/2015 Del barranc de Les Voltes fins al Monduver

            Hui som tres, la guassa del dia “ desprès de Millars hem fet una aclarida”, la resta a excusat la seua assistència: “faringitis, tinc febra, estoy roto, men vaig a fer bolets, no puc, trabajo, tinc curset, no vaig”, sols nomenar les mes cridaneres, total “Una Pleyade” d’excuses.

            La senda de hui es pot qualificar com dificultat mitja-alta “els desnivell son km 1: 4.39%, km 2: 8.46%, km 3: 12%, km 4: 12.93%, km 5: 19.67 i km 6: 16.01”, a partir d’a hi es pot fer una idea de lo que es la senda.

            Com sempre cafè i marxa, anem cap a Barx, poble que travessarem, i per CV-675 anirem cap a Marxuqera i en passar la redona de l’ermita de Marxuquera entrarem per un camí asfaltat “Camí de Sanchis”, el seguirem i travessar el barranc de Beniopa, anirem a la dreta i aparcarem el cotxe, a partir d’a hi a fer senda.

            De bon mati veiem unes mandarines, de les que gaudim un fruit, “bones de veritat”, anem pujant a poc a poc i girem a la dreta en un indicador del GR-236 “Ruta dels Monestirs”, ens endinsem en un barranc ombrós de bon caminar, aquesta senda va o anava en paral·lel a recorregut que es fa “ El kilòmetre vertical del Monduver”, recorregut que férem l’any 2011. Aquell el retallarem i al final que l’eixida en el barranc de Beniopa encreuament en el Camí de Sanchis. Desprès de comparar-los no se que dir la part dificultosa esta a partir del km.3 fins al 6 on esta el cim.

        

31/10/2015 XXI Senda L’Alcudia - Millares

            Senda anual organitzada per el “Amics de les sendes, veredes i canyades de l’Alcudia”, una vegada mes La Penya l’Argilaga fa acte de presencia, es la vuitena vegada que fem aquesta senda. El nombre de membres varia d’un any a l’altre, som 9 i un convidat.

Informació general (GPS):

ALTURA	METRES
Mínima	118
Mitja	396
Máxima	530
VELOCITAT	KM/HORA
Mitja	2.96
Máxima	6.0
DISTANCIA	TEMPS
25.9 km	8.35 hores

	DISTANCIA (km)	TEMPS (minuts)	HORA PREVISTA (minuts)	KM. FETS (acumulat)
Aparcar – Casa del vigilant	1.5	0.25	6.35	1.5
Casa vigilant – Línia A.T.	2.1	0.50	7.25	3.6
Línia A.T. _ Pertecaste	3.1	0.55	8.20	6.7
Pertecaste – Erica del Sastre	2.9	0.50	9.10	9.6
Esmorzar	0.0	0.25	9.35	9.6
Erica del Sastre – Barranc dels Caçadors	4.6	1.15	10.50	14.2
Barranc Caçadors – Bassa C 9	2.0	0.20	11.10	16.2
Basa C9 – Casa i corral	2.4	0.25	11.35	18.6
Casa i Corral – La Ceja	2.0	0.30	12.05	20.6
La Ceja – Xúquer esquerra	3.3	1.30	13.35	23.9
Xúquer esquerra – Xúquer dreta	0	0.25	14.00	23.9
Xúquer dreta - Millars	2.1	1	15.00	26.0

            A les 6.18 hores de la matinada, nit fosca i ennuvolada, la senda s’enllumena com un cuc llarg, la preocupació es seguir el ritme de la resta dels senderistes, segons l’organització som 53 persones, que han matinat de valent per acudir un any mes a fer una senda on impera el bon humor entre els companys. La majoria de la Ribera, un grupet de Barx. Fins a fer-se de dia no veiem les cares, en aplegar a la línia de alta tensió va fent-se de dia a poc a poc, podem vorer les cares dels senderistes, alguns nous altres vells coneguts, sorpresa no anem per el Alt del Campillo, pugem per una senda oberta a la dreta de pista, creuem a l’esquerra i amunt, deixem a la dreta “Els corrals de La Llacuna” i per senda nova, ben senyalitzada per fites de pedra molt abundants, apleguem a la “Canyada Reial de Castilla” fins trobar el barranc de Pertecates, deixem a la dreta la “Canyada Reial ”seguirem fins aplegar a una pista de terra, ens reagrupem, moment de fer un glop d’aigua, menjar fruits secs o qualsevol cosa, amunt seguim cap al paratge de “La Peraleja”, es un trencacames, puja-baixa, de vegades seguint les corbes dels desnivells, tenim a la dreta l’antiga senda per la serra del Cavalló,

24/10/2015 Circular de Tavernes pujant per la Granata a l'Alt de Les Creus

            Hui en som un grapat, tenim noves incorporacions i convidats, benvinguts, a i el gos Darko que se reincorpora.

            Com sempre cafè i marxa, anem cap La Valldigna concretament a Tavernes, tenim una promesa que complir i allà anem. Deixem els cotxes al Canal de la Defensa, com el nom di de Defensa contra les barrancades de aigua, pedres i terra que baixen de la muntanya de les Creus. Anem cap al Club de Tenis i un empleat ens auri la porta para poder seguir la senda, ens indica amablement per un tenim que anar, unes escales a l’esquerra que pugen cap amunt, el dia encara esta fosc, mig ennuvolat, i anem mirant atents on posem el peus, anem xarrant , passem el primer pont, pareix una conducció d’aigua, apleguem al segon ¡ si algú te vertigen que baixe ! uns quants per dalt i altres per baix.

            Agarrem pista forestal i avant, en aplegar al primer encreuament ¿ anem al Mirador? Son 5 minuts, ¡ anem 1 veiem una senda de BTT abalisada i la seguim ¡ jo par ací en la bici no passe! Els comentaris son variats, la veritat la senda de terra solta ¡ però, al bikers, els encanta!, en el Mirador, la vista molt bona, llàstima de núvols, foto de grup i avant, ara tornem per la carretera de terra, ¡ a la dreta ! anem de baixada entre camps de tarongers i manderins, alguna taronja ja va agarrant color, les manderines entre dos colors, ¡ ja estan bones les manderines! Fem un tast i avant, a mala herba a l’esquerra ¿ que serà? Fem fotos i avant, no podem agarrar-la, esta dins de una tanca. Passem de caminal de terra al asfalt, anem mirant arrere no siga cosa que algú es despista. Sobre tot als encreuaments fem un paronet de un parell de minuts per si de cas.

            En aplegar al “Cami de Massalari”, que també li dona nom al cim, girem a l’esquerra, dvant tenim la serra de Corbera, podem vorer els cims de la Ratlla, Germanells i Massalari, entre boirines estan, pero els podem vorer, ara si que veiem la planta rara inclos en agarrem una per escorcollar-li i vorer com es, sembla una xicoteta bola, tendra i si l’apretes la pots rebentar, te una mena de pels que no punxen. ¡ aneu amb cura no siga cosa que vos perjudiqui!, anem pujant de una manera suau, estem a un racó preciós, camps de cítrics protegits dels vents de ponent i encarats al llevant ¡ no se gelaran els camps!, els llauradors fent les tasques de la tardor, fent algun tractament per a la caiguda del fruit i que aguante mes al arbre. Seguim pujant, sempre a l’esquerra, s’acaba el asfalt i entrem en camí de terra. ¡ Bicicletes! Esforçant-se per un cami pedregós, les rodes no podem fer apoio en la terra, els ciclistes pedalen jurant i perjurant ¡ bon dia, ¡ este cami no te eixida1, els diguem, ¡ gracies, en arribar al final tornarem arrere!.

            Mes ciclistes venen, ¿esmorzem? Ja son casi les 10, ¡ a la font de la Granata parem!, en un no res estem a la font, ¡ aci si ha una taula ! foto de grup i als entrepans, la taula plena de menjar, dolç i salat, degustem el vi, tant de bota com de botella, un plaer i rematat per un cafè tocaet, i com no timonet.

            Comença, la senda, es la segona vegada que algun membre del grup la puja, la primera volta ens van enganyar, que la comenta, sen va tornar arrere perquè plovia.

            ¡ Va de bo ! els desnivell fort, alçant les cames i agarrant-se a qualsevol matoll per apuntalar-se, el basto a la dreta els matolls a l’esquerra, equilibri total, la pedra mullada, el ambient carregat d’humitat, seguim pujant, els mes àgils es distancien ¡ lo cosa no vol presses! Pugem, foto per ací, foto per allà, davant la paret, des-de baix no se veia ningun traçat, a poc a poc anem pujant, la costera te 1 kilòmetre mes o menys.

           

17/10/2015 Les 3 Valls (Vall de la Murta - Vall de la Casella - Vall d'Aigues Vives)

El projecte es el següent: eixida del lloc de costum enfilar la puja de Baltaro, La Graella i girar a la dreta cap al Respirall, baixar la Paret Negra i per l’ombria de la Vall aplegar a la Murta, per la senda Botànica pujar al Pas del Pobre, baixar a la Vall de La Casella, fins a sí seguint el GR-236, girar a l’esquerra fins al pilars, mes avant girar a la dreta i baixar a la font Nova compartint el GR-236 i el PRCV-303, i anar cap al Pas del Llop, entrar en la Vall de la Barraca d’Aigües Vives, sempre seguint el GR-236 o  Ruta del Monestirs, deixar el GR i anar per caminal senyalitzats com BTT i tornar a enllaçar amb el PRCV-303 que va per dins del Barranc de La Casella fins aplegar al lloc  d’eixida.

            Hui en som 5, cafè i marxa, l’hora d’eixida es inusual 7.30 i a peu, els cotxes els oblidem per un dia, allà anem cap amunt com sempre, ¿quants kilòmetres farem? ¡ 24! Mes o menys, ens vindrà be com preparatòria de la senda de Millars, que es un poc mes llarga, provarem forces , hui tindrem algo mes d’asfalt.

            Enfilem la puja de Baltarò cap a la Graella per el carrer nou, el ritme bo, anem xarrant de tot un poc, ens al cansen dos coneguts ells van a la Murta per La Solana, ¿ on aneu? ¡ a pegar-li una volteta al terme! ¿ i vosaltres? ¡ a la Murta i tornar!, seguim avant nosaltres a la dreta cap al Respirall, ells cap al cementeri. En aplegar al Respirall, la millor vista ¡ El Tallat Roig, El Cavall Bernat i la Vall de la Murta, o també La Vall dels Miracles! Baixem la anomenada per els ciclistes “ La Paret Negra”, a mes de ù li ha costat de pujar, curta però de fort desnivell. Anem veien els cítrics, alguns verds altres entrant en color, esta tot rodat de tanques, abans quant totes les propietats eren respectades fe a goig caminar per el caminals, ara es impossible eixir-ten dels camins.

            Fa calor, ens llevem la roba, el dia acompanya, deixem caminals a dreta, a esquerra, tot una tanca, ¿ podré fer-los? ¡ sí ! ¡ sols hi ha dos dificultats, el Pas del Pobre i el Pas del Llop, la resta es plana!, entrem a la Murta i pugem per la senda Botànica, els alborçers estan plens de fruits madurs, en alguns llocs el sol esta entapissat de fruits rojos, esta florits i fan un contrast molt bonic, la pujada tranqui.la sense problemes. En aplegar al mirador “El Monestir” de la Murta, amb la torre dels Coloms, erta, aguantant el pas dels segles. ¿ Aquella casa del fons, que es? ¡Es casa nova de la Murta, es va fer a partir dels enderrocs del monestir, van agafar finestres, teules, viges, aprofitaren tot els paraments per fer la casa, i així queda el monestir, una ruïna! Ara esta en període de consolidació de les ruïnes, tots el anys fan una campanya quant hi ha diners i el restauren, van poc a poc, algun dia borem acabades les tasques i gaudirem de les vistes des-de la torre dels Coloms.

            Pugem per la part mes dificultosa de la senda, es un puja com pugues, ¡ ves a la dreta, i no a l’esquerra, sinó volem aparèixer al barranc Fosc!, en un no res estem al “Pas del Pobre”, el nom li ve de l’antiga ruta que feien el mendicants buscant aliment físic o espiritual, anant de monestir en monestir, l’actual ruta dels “Monestirs” o GR-236, enllaça el monestir de “La Murta” amb el de “Aigües Vives” a Carcaixent, “Santa Maria de la Valldigna” a Simat, “Corpus Cristi” a Llutxent i per últim el de “Sant Jeroni de Cotalba” al poble de Alfauir.

            En un replà al “Pas” ¡ a esmorzar!, les motxilles ben abastides de menjar ¡ per un sí de cas!, ja que la ruta serà llarga i no sabem que podem trobar, en cas d’emergència tenim el telèfons a ma, i poden vindre a per nosaltres, però som bones persones i esperem no fer us d’ell. En acabar a baixar, davant la “Vall de la Casella” esplendorós, els camps treballats fan goig, encara que hi ha alguns abandonats, la terra roja, plena de plantons, d’arbres de mitjana edat, ben alineats, estem baix, a l’asfalt, girem a l’esquerra seguint les marques del PRCV-303 que enllaça amb altres PR ens pot portar des-de l’estació de RENFE en Alzira fins a Tavernes de la Valldigna. ¿On esta el “Pas del Llop? ¡ A la dreta ! encara tindrem que caminar per aplegar a ell, tenim que passar “Els Pilars de La Casella” i girar a ma dreta i baixar per la font Nova al barranc i pujar al “Pas del Llop”, en un no res estem a hi, la font Nova, no te aigua, la sequera es nota encara que ens han dit que la de la “Sangonera” comença a brollar, poc però brolla, seguim avant seguint el zig-zag del traçat de tant en tant algun bolet i com no els coneixem ¡ foto i avant!, Estem al “Pas del Llop”, segon obstacle de la senda, ja portem caminats 13.300 km, a bon ritme.

           

11/10/2015 De Otos al Morro

            Hui en som tres i Cagnolino, la resta a saber, anem cap al poble de Otos a la Vall d’Albaida a ( vorer la crònica del 12/09/2015) pujar al cim del Morro, prenem cafè al poble, el dia promet, deixem el cotxe al final i anem amunt, tranquil·lament i sense presa encara que al principi era tot lo contrari ¡ accelerats anàvem! De tanta en tant girem la vista arrere per vorer el paisatge que es un trencaclosques de colors.

            Deixem el asfalt i entrem en la senda pura i dura, de bon caminar anem pujant cap amunt, deixem el dipòsit d’aigua del poble i escoltem el soroll de l’aigua caure, tranquil.la sense presa, cantant, seguim avant, un forn de calç a la dreta, farcit de figueres i demes plantes.

09/10/2015 Pedreguer - Castell de l'Ocaive - Ombrereta - Les Miqueles

            Hui anem a territori desconegut, el guia habitual no fa de guia, aquesta excursió esta organitzada per el C.E. de Pedreguer, dins del XXXIX aplec de centres excursionistes, donar-los les gracies per haver-me acollit en la senda sense estar inscrit.

            Ara un poquet d’història de la vila de Pedreguer, situada a la comarca de la Marina Alta:

            Població d'origen musulmà. Hi havia diferents nuclis de població situats en les actuals partides de: Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscosfins a la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l'any 1544 en què es va independitzar.

            El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V(1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

03/10/2015 Benefetal - El Caroig

            Hui en son 10, tres noves incorporacions, cafè i marxa i en un dels llocs de costum les presentacions; “una amiga meua”, “ mare i fill”, salutacions i cap a Bicorp, a l’entrada del poble “Para recoger setas, compre ticket , el Ayuntamiento”, ens fa riure ¿ ens garantissen el rovellons? Seguim avant cap a la zona de “Los botijos”, punt d’orientació per començar la ruta. ¿ No haveu pujat mai al Caroig? ¡ jo no, be una vegada amb cotxe, i no te merit! ¡ les vistes son una meravella! ¡ el paisatge millor encara!.

            Abans de l’eixida un company esta marejat ¡ menja alguna coseta i te sen passarà! Menja unes galetes i esta nou. Anem amunt per la senda, pareix un talla-focs, passat a passat avant, ¡ en aplegar a la pista girarem a la dreta i per bon camí! ¿ quants kilòmetres te la senda? ¡ entre 13 i 14, i no 43 com dia el emprenyador de torn!, al final segons el track 13,7 km., ¡ un altre cim, hem pujat!.

26/09/2015 La Bassa Blanca – El barranc de la Perereta – El barranc de Terrasos El cami de la Meravellosa

            Una senda nova, feta a partir de retalls d’altres sendes conegudes o no, l’eixida a fa a l’altura del punt quilomètric 39 en la CV-590, carretera que va des-de Enguera fins Ayora.

             Com sempre cafè i marxa, hui en som 4, en ajuntem en el lloc de costum en Alberic. En aplegar al punt d’eixida, deixem en cotxe en el lloc on comença la senda, ens preparem i a hi anem. Anem per la vorera de la carretera cap al poble d’Enguera, davant tenim la serra del mateix nom, i anem comentant les característiques de la senda, “ dos barrancs, una de baixada i l’altre de pujada, la resta pla”, a un quilòmetre de l’eixida, creuem la carretera i seguim per un caminal de terra, sols la part central esta marcada, un obstacle en forma de mur per evitar el vehicles de 2 o 4 rodes, i anem avant, ens trobem un cartell “Reserva de la natura, La Balssa blanca, a ella podem trobar Gallipato, Gripau corredor, Gripau comú, granotes, etc” i ara va un xicoteta descripció de  les característiques del animal de nom mes cridaner:  El Gallipato (Pleurodeles walti) es el anfibi del genere urodelo  mes gran d’Europa, es un tritó que fins i tot pot créixer fins al 30 centímetres, dels que al menys la mitat son de cua. Son animals que passen casi tot el temps dins de l’aigua, i de la que eixen molt poc, algo mes quant son juvenils, de nit o quant el temps es humit. En terra son lents ia l’aigua son bons nadador. El seu habitat natural son els rierols, cisternes, tanques, i estanys mes o menys permanents.

07/08/2015 Circular de la Casella (Bar – Pla del Barber – Font de la Sangonera – Puntal de Massalari – Puntal de Germanells – La Ratlla o Mola)

            Hui estem a prop de casa, 7.30 al lloc de costum, cafè i marxa, anem a la Casella, a estirar les cames, desprès de estar inactius degut al calor intens i alguns dies senyalant tronades. ¿Quina senda fem? ¿per dalt, per baix?, ¡ anem a vore que fem sobre la marxa decidim!, deixem el bar i amunt cap als tancat dels cérvols, la pujadeta ccom sempre curta i intensa, sempre oblidem la dura que es; aplegar al encreuament de la Ratlla, ¿ per a on ? ¡ al Barber!, allà anem, el dia acompanya, el sol brilla per la seua absència, el calor es suportable, anem a bon ritme, el puja-baixa de la pista ens agrada, anem per senda coneguda, als voltants de la 9,10 apleguem al Pla del Barber, ¡ podem esmorzar a la font de la Sangonera, ens dona temps!, deixem a la dreta la carretera de Simat per la pedrera, seguim avant ¡la pujada a la font per la segona eixida!, de tant en tant girem la vista arrere, cap a la serra de les Agulles, ¡ nosaltres la setmana vinent anem al nord, volem fer “La garganta del Cares! ¿ anar i tornar? ¡ no, molt llarga, la mitat!.

12/09/2015 Des-de Otos al Castell de La Carbonera

Com sempre a les 7 al punt de reunió, cafè i marxa, repleguem en Alberic a mes gent i anem cap a La Vall d’Albaida on esta enclavat el poble de Otos, esta al peu de la serra del Benicadell.

Poble fàcil de travessar, tot en línia recta ens encaminem a les afores del poble, allí comencem la senda. Anem per asfalt uns quants kilòmetres, en alguns trams es nou, en fi que li anem a fer, paciència. De pujada suau anem cap amunt al front se veu la pista de l’ombria del Benicadell, lloc on girarem a l’esquerra, es el punt mes alt de la senda.

A uns 1.800 metres del punt d’eixida, borem un poste que ens indica on podem vorer la nevera de “Tormo”, esta plena de matolls i d’una figuera, mirem el seu interior,  baixem cap a una mena de mirador on borem una part de la Vall d’Albaida.